El Parlament ha convalidat el decret de sequera del Govern amb l’abstenció del PSC-Units, JxCat, CUP-NCG i En Comú Podem, els vots a favor d’ERC. Vox, Cs i PPC hi han votat en contra. La majoria de grups han retret al Govern que el decret arriba amb retard, l’han acusat de falta de planificació i han censurat que hagi actuat “sense consens ni diàleg”. Tot i això, tots els grups, menys ERC, han demanat tramitar el decret com a projecte de llei. Això implica que l’executiu de Pere Aragonès haurà de negociar el decret de sequera amb altres grups parlamentaris i, per tant, haurà de fer reformulacions durant el tràmit parlamentari. Ara, el nou projecte de llei anirà a comissió parlamentària, on els grups podran fer esmenes i, el text final, es tornarà a votar al ple del Parlament.
Un dels principals esculls que ha retret l’oposició és el règim sancionador cap als ajuntaments. La diputada del PSC, Sílvia Panique, ha acusat l’executiu de “centrifugar responsabilitats” cap als municipis “com a culpables de la situació” quan, en canvi, la gestió de l’ACA és “deficient”, mentre que el diputat de Junts, Salvador Vargés, ha acusat el decret llei de ser un “règim sancionador”. “Aconsegueix quatre gotes i fer emprenyar a tothom”, ha firmat el diputat de Junts al ple, qui ha demanat més dessalinitzadores, fer un pla eficient de l’aigua, més inversions i que negociïn amb Madrid un nou pla de finançament.
“Governar a cop de decret”
La dinàmica de tots els grups parlamentaris ha estat clara: “no poden governar a cop de decret”. Tots ells han demanat a Esquerra Republicana que negociï abans de portar decrets llei al Parlament. De fet, no ha estat l’única llei amb la qual els grups parlamentaris s’ha queixat. Un exemple és la reestructuració dels Mossos anunciada ahir pel conseller de l’Interior, Joan Ignasi Elena.
Amb tot, el diputat de la CUP, Dani Cornellà, ha insistit que el decret no és suficient ni “contempla la nova realitat” de l’escenari hídric. El grup ha lamentat que el Govern exigeixi a la ciutadania “que tanqui l’aixeta” i mentrestant posi sobre la taula un model de país que afavoreix la desaparició “de la poca aigua que ens queda”, referint-se als macroprojectes. Per la seva banda, el diputat d’En Comú Podem Lucas Ferro ha preguntat què s’ha fet en els últims 10 anys quan, segons ha dit, ja se sabia que s’arribaria en la situació actual de sequera “més tard o més d’hora”.
De fet, la sequera ha estat un dels temes principals durant la sessió de control al Govern d’aquest matí. El president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, ha acusat Aragonès de “manca de respecte a les institucions” i de falta de col·laboració amb els altres grups parlamentaris. “Marquen una manera de fer que no comparteixen”, ha afirmat. Per la seva banda el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha obert la porta a incorporar en un futur decret les propostes que els grups parlamentaris plantegin a la cimera de l’aigua. La taula sobre la sequera està prevista per al 31 de març. Així mateix, el president del grup parlamentari del PSC, Salvador Illa, s’ha queixat que és una norma “fiscalitzadora” dels municipis. També ha remarcat que el grup socialista té “tota la diposició” a col·laborar però “així no”.
Més poders a l’ACA
El principal objectiu d’aquest Decret llei se centra en el desplegament de mesures per garantir l’abastament d’aigua a les poblacions, entre les quals hi ha la recuperació de captacions en desús per destinar els recursos a l’abastament de poblacions i la requisa temporal de drets d’aprofitament, a l’empara de la legislació d’expropiació forçosa en situació d’emergència. En aquest sentit, l’ACA pot ordenar la suspensió de les captacions d’aigua de recursos superficials i subterranis per a usos diferents de l’abastament de població durant un període màxim de 48 hores.
Per incrementar la disponibilitat d’aigua, es dona la possibilitat als municipis que es vulguin connectar a la xarxa regional Ter-Llobregat de formalitzar la seva quota de connexió de manera fraccionada en 15 anualitats. El Decret llei també habilita l’administració per fer possible la contractació d’emergència en cas que calgui fer actuacions per disposar de més aigua. També es defineixen en aquest Decret llei mesures per dissuadir dels consums d’aigua elevats i la possibilitat d’imposar sancions en cas que se superin les dotacions fixades en el Pla de sequera.
6 
2 