El Parlament de Catalunya es disposa a viure una nova setmana d’incertesa i tensió polítiques a causa del cas Borràs. Si en els propers dies es declara ferm l’acte d’obertura del judici oral contra la presidenta pel suposat fraccionament de contractes hi haurà finalment resposta a la pregunta tants cops plantejada les darreres setmanes: què faran ERC i la CUP? Les opinions de la majoria del 52% no estan alineades, segons les pistes que han deixat pel camí. S’espera un xoc polític en el qual JxCat a priori té les de perdre. A més, malgrat l’enrocament dels de Turull-Borràs, el partit no ha dit quines represàlies pensa aplicar als “companys de viatge” que en aquest cas han girat l’esquena a la presidenta. Junts es queixa, però no amenaça.
Fins al moment, republicans i cupaires no han explicitat què faran, però en canvi sí que han deixat ben clar què ha de fer la presidenta. Uns i altres han dit per activa i per passiva que Borràs ha de fer un pas al costat. El president d’ERC, Oriol Junqueras; el president de la Generalitat, Pere Aragonès; la portaveu del partit, Marta Vilalta; la secretària general, Marta Rovira, tots han assenyalat el camí a Borràs.
Per part de la CUP, també han estat clars en el posicionament els seus portaveus al Parlament, Xavier Pellicer i Laia Estrada en repetides ocasions. La resta de partits a la cambra catalana també reclama que Borràs s’aparti: des del PSC, passant per Comuns, Cs i PP, fins arribar a l’extrema dreta de Vox. La petició d’un front per Borràs, que s’enfronta a una petició de 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació —més dels que es va demanar pels presos del Procés—, ha fracassat estrepitosament.
Les tres vies per suspendre Laura Borràs quan s’obri judici oral
Tots els grups parlamentaris menys JxCat reclamen l’aplicació del reglament del Parlament que regula amb el seu article 25 les vies per suspendre de drets i deures un parlamentari que estigui acusat d’haver comès algun delicte i a qui se li hagi obert judici oral. Es concep com una mesura transitòria, provisional i cautelar, que posa per davant preservar la dignitat de la institució. L’article disposa de tres vies per suspendre el parlamentari: la primera (25.1) és que un grup parlamentari demani un dictamen a la Comissió de l’Estatut dels Diputats i ho acordi el ple per majoria absoluta; la segona (25.2) és que el propi afectat demani ser suspès, la Comissió de l’Estatut dels Diputats fa un dictamen i la Mesa del Parlament resol la sol·licitud; la tercera (25.4) la Mesa ha d’acordar la suspensió de manera immediata quan l’acusació “sigui per delictes vinculats a la corrupció”.
La via 25.1 és la única que preveu que la suspensió s’acordi amb una votació en el ple per majoria absoluta, mentre que les vies 25.2 i 25.4, en canvi, deixen en mans dels membres de la Mesa la resolució del conflicte. La primera opció —la més garantista, segons les fonts consultades— és la que deixaria la foto de dos partits independentistes de la majoria del 52% permetent per acció o omissió fer caure Borràs, la líder d’un dels partits actualment formant coalició de Govern.
En les manifestacions públiques que han fet fins ara ERC i la CUP, els cupaires són els que han estat més explícits a l’hora de dir quin article consideren que s’hauria d’aplicar a Borràs. En concret, segons va dir el diputat Xavier Pellicer en una roda de premsa, hauria de ser el 25.2, que és el que està previst quan el propi afectat demana apartar-se. Sense fer referència explícita a cap article, els republicans també han demanat a Borràs que sigui ella la que s’aparti perquè entenen que és una decisió que ha de prendre ella i el seu partit. Això suposaria, doncs, acollir-se també a l’article 25.2.
A no ser que hi hagi canvis d’última hora, aquest pas al costat no es produirà si Borràs i JxCat es mantenen ferms en la denúncia de lawfare. Borràs ha fet dues compareixences públiques per advertir que no s’apartaria: una declaració al despatx d’audiències del Parlament i una roda de premsa al costat de Jordi Turull a la seu del partit el dia que la fiscalia va fer públic el seu escrit d’acusació.
A partir d’aquí, un cop la Mesa tingui la notificació d’obertura de judici oral, qui ha de fer el primer pas? Qualsevol grup parlamentari pot demanar que s’activi la suspensió i, si no, la Mesa no té altre marge que activar el 25.4, que pràcticament ordena als membres de l’òrgan rector a aplicar la suspensió de manera “immediata”.
Borràs es queda sola a la Mesa denunciant lawfare
Aquí Borràs, en aquesta qüestió, s’ha quedat sola, de manera que no sembla que la resta de membres de la Mesa tinguin dubtes sobre la vinculació del delicte de prevaricació —un pels quals se l’acusa— amb la corrupció i per tant poden suspendre-la directament. Ara bé, “si es plantegen dubtes sobre el tipus de delicte cal el dictamen de la Comissió de l’Estatut dels Diputats”, diu el text. Un dictamen que haurà d’elaborar la comissió que presideix Jaume Alonso-Cuevillas, proper a Borràs. La Mesa, aleshores, haurà de prendre una decisió no automàtica sinó en base al dictamen de la comissió.
L’exlletrat major del Parlament, el jurista Francesc Pau, afirma en declaracions a EL MÓN el paper decisori de la Mesa en aquesta qüestió: “La Mesa el Parlament ha de decidir-ho”. Per aquest exlletrat la denúncia de lawfare que fa Borràs no va enlloc perquè l’engranatge judicial segueix el seu curs: “Les resolucions judicials s’han de complir, és obligat, no hi ha massa cosa a dir: si la citen a declarar hi haurà d’anar i si no hi va el jutge pot ordenar que la detinguin”.
Per evitar ser suspesa a través del 25.4, Borràs i el seu entorn han fet campanya contra aquest article del reglament de la pròpia cambra. La presidenta va arribar a dir en la famosa entrevista que li van fer al FAQS de TV3 que aquest article vulnera el dret fonamental de la presumpció d’innocència i que s’hauria “d’eradicar”. En una entrevista que ha concedit aquest cap de setmana al programa Aquí parlem de TVE, Borràs assegura que en la reforma en curs del reglament s’haurà d’entomar la reformulació de l’article en qüestió. Des de Junts es promou la idea que és un article que “està mal fet” o que és “un nyap”.
L’informe Ridao, la munició de Borràs contra l’article 25.4 de la CUP
Els dubtes sobre aquest article, que va ser introduït fa cinc anys a proposta de la CUP en el marc d’una reforma del reglament que es va fer per permetre l’aprovació de les lleis de desconnexió per la via de la lectura única, van ser objecte d’anàlisi d’un informe dels serveis jurídics de la cambra el 2018, quan Joan Ridao —exsecretari general d’ERC— n’era el lletrat. Precisament aquest informe [PDF], que es va fer per analitzar els escenaris possibles en el cas de diputats processats per l’1-O, ha estat part de la munició que Borràs ha fet servir per desacreditar el 25.4.
En conversa amb EL MÓN, fonts coneixedores de l’informe Ridao, el dret parlamentari i les interioritats del Parlament de Catalunya i que prefereixen parlar en anònim, reconeixen que l’article 25.4, al qual es refereix com “la via cupaire”, sí podria estar vulnerant drets fonamentals, però destaca que quan Borràs fa servir l’informe no diu que el reglament preveu altres vies de suspensió, “que no ofereixen dubtes i que estan fetes amb les degudes garanties”. Es tracta de mecanismes que es troben “a tots els ordenaments jurídics”, diu, i recorda que el Parlament de Catalunya “no ha inventat la suspensió dels diputats”. “Hi ha molt interès en debatre sobre el 25.4, encara que hi ha altres vies de suspensió”, insisteix.
El jurista indica que el problema del 25.4 és la “manca de predeterminació normativa” perquè “invoca genèricament la corrupció i no hi ha cap delicte que digui això”. Així mateix, precisa que en matèria sancionadora el Tribunal Constitucional ha estat molt estricte de manera que no es pot aplicar sanció si no està tipificada. Per tant, es podria entendre que suspenent “per corrupció” la presidenta es genera “un problema de seguretat jurídica”. Així doncs, el 25.4 toparia amb l’article 9 de la Constitució. “Pot ser inconstitucional”, apunta la font. A l’article s’hi afegeix un altra crítica, el fet que la Mesa pugui decidir unilateralment sense ni tan sols requerir un informe: “L’article introdueix de manera matussera la Mesa perquè decideixi sense informe de garanties, és un òrgan governatiu i que no té necessàriament formació jurídica, no és l’òrgan per fer aquest tipus de coses”.
El 25.4 podria ser anticonstitucional i Borràs es podria defensar recorrent al TC
El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB) Xavier Arbós opina també que el 25.4 és un article qüestionable. “No podem parlar d’una vulneració de la presumpció d’innocència, però sí que ens trobem en una situació en què es voreja”, opina en conversa amb EL MÓN. Arbós emmarca l’article 25 del reglament del parlament en el que és el conjunt de “mesures disciplinàries internes” que tenen tots els parlaments. A banda, el jurista apunt que “s’imposa un automatisme que podríem discutir si posa en dubte la pròpia autonomia de la institució, perquè la Mesa no té marge per dir sí o no”.
En el cas dels parlamentaris, aquestes mesures internes presenten algun problema pel fet que la condició de diputat o diputada no és permanent com sí ho és la d’un funcionari públic, recorda Arbós. L’ocupació de diputat es basa en un mandat representatiu i després té una durada limitada en el temps. Si finalment el parlamentari és exonerat en el judici el perjudici causat per la suspensió seria irreparable.
La presumpció d’innocència “pateix per dos aspectes”, diu Arbós. “Un el podem considerar fins a cert punt admissible, que és la discrecionalitat que pot tenir un parlament per tal d’assegurar la seva reputació abans que un diputat sigui condemnat; però d’altra banda, el problema de fons està en la indeterminació jurídica de l’expressió corrupció, que genera inseguretat jurídica”. Es dóna el cas que seria la primera vegada que aquest article s’aplica i es podria generar una situació rocambolesca: el mecanisme de defensa que tindria Borràs seria precisament presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional mentre en paral·lel és fan denúncies de lawfare.
La CUP defensa el 25.4 i recorda que és fruit del poder sobirà de la cambra
Malgrat els dubtes que ha generat el 25.4, des de la CUP es defensa l’article. “Estableix unes mesures a aplicar en cas que judicialment sigui necessari esclarir uns fets susceptibles de ser constitutius d’un delicte relacionat amb la corrupció”, apunta en declaracions a EL MÓN el diputat anticapitalista i jurista Xavier Pellicer. “Precisament i per tal de mantenir intactes tant la presumpció d’innocència del diputat o diputada afectat com també el prestigi del mateix Parlament, és necessari ser molt pulcres i transparents en el tractament d’aquest tipus de casos”, afegeix.
Els cupaires defensen que el 25.4 “no pretén atorgar al Parlament ni, concretament, a la Mesa la competència de jutjar sobre la culpabilitat de cap diputat o diputada” de manera que entenen que “no pot vulnerar la presumpció d’innocència perquè en cap cas jutja i perquè en el moment en què el procés judicial conclou amb una sentència ferma que el diputat o diputada no és culpable dels fets investigats, aquest pot recuperar la plenitud dels seus drets i deures”.
Pellicer defensa el 25.4 com a mesura que no limita la presumpció d’innocència, sinó que busca evitar que planegin dubtes sobre la institució: “És necessari que qualsevol càrrec públic, per les seves responsabilitats i projecció pública i per les seves tasques, donin exemple a tota la societat”. Així matexi, afegeix Pellicer, “el poder legislatiu, que és diferent del poder executiu i del poder judicial, i que és un poder sobirà, va decidir en un determinat moment dotar-se d’un article del Reglament al qual ens devem tots els diputats i diputades”. El cupaire recorda que es tracta d’un reglament “que en el seu dia es va dictar d’acord amb la potestat d’autoorganització que té reconeguda el poder legislatiu i que no es pot canviar en base a casos concrets”.
6 
2 