El codi de conducta del diputat que s’ha d’aplicar per analitzar la polèmica escridassada de Francesc de Dalmases a l’aleshores subdirectora del programa FAQs de TV3 és “un nyap”? El president de la Comissió de l’Estatut dels Diputats, Jaume Alonso-Cuevillas, pot dir en públic que considera que és “un nyap”? Les declaracions a Els matins de TV3 que el diputat de Junts que dirigeix la comissió ha fet aquest dijous, una hora abans de la reunió d’aquest òrgan del Parlament, han provocat la protesta dels diputats d’ERC, de la CUP i, més explícitament, dels comuns, que s‘han queixat a Cuevillas per les seves paraules quan l’han tingut al davant. “Determinades declaracions que vostè fa en públic no les pot fer. Qüestionar el codi, dient que és un nyap, en tot cas hauria de fer-ho només a títol personal. I si ens vol representar com a president [de la comissió] no pot dir això. En tot cas, el que és un nyap és haver trigat tant a convocar la comissió”, ha etzibat a Cuevillas el diputat dels comuns David Cid.
La rèplica i l’avís a navegants de Cuevillas: “Establim un precedent”
Cuevillas, però, no s’ha arronsat i ha defensat els seus arguments. “Per deformació professional, com a jurista i acadèmic, el codi de conducta em genera més dubtes que certeses. Per això crèiem que era millor que la Mesa acordés demanar aclariments als lletrats de la cambra”, ha replicat.
I ha llançat un avís a navegants: “Estem ventilat un procediment disciplinari en una comissió de naturalesa política, cosa que casa malament, perquè els procediments disciplinaris han de ser reservats. No pensem només en els tres casos que tenim sobre la taula, perquè el que fem ara serà establir un precedent per a pròxims casos“. Amb aquestes paraules, avisava els grups parlamentaris que veuen en els seus dubtes la intenció de protegir Dalmases –considerat de la seva mateixa família política dins de Junts, ja que tots dos són pròxims a Laura Borràs–, ja que segons el seu criteri, a partir d’ara es poden trobar avaluant qualsevol actuació de qualsevol diputat fora de la cambra.
El que potser no s’esperava Cuevillas és l’abraçada de l’os de Cs i el PP. Lorena Roldán, dels populars, ha admès que està d’acord amb Cuevillas sobre els dubtes que genera el codi a l’hora d’aplicar-lo per primera vegada, ja que es va aprovar el 2016 i encara no s’ha estrenat. “És raonable que en el moment d’aplicar una norma es detectin llacunes. Nosaltres sí que tenim dubtes. Qui ha de fer aquest informe? El ple de la comissió? Un instructor? Com s’ha d’articular el procediment sí que s’hauria de debatre i acordar. I tenir en compte que marcarem un precedent”, ha advertit Roldán.
Però el més contundent ha sigut Nacho Martín Blanco, de Cs. “Em preocupa la idea que el Parlament s’erigeixi en una mena de tribunal de la santa inquisició per als diputats. L’escarni públic que ha patit el senyor Dalmases ja és un càstig prou sever per a la seva actuació. No acabo de veure que una comissió parlamentària hagi d’enjudiciar activitats dels diputats fora de la cambra”, ha argumentat.
Sigui com sigui, Cuevillas sí que se n’ha sortit de fer que el debat per decidir si s’ha d’obrir una investigació es faci a porta tancada. Després del punt en què el president de la comissió ha donat compte dels dubtes expressats en un escrit que va adreçar a la Mesa del Parlament i de la resposta obtinguda –es desestima la petició d’encarregar als serveis jurídics de la cambra aclariments als dubtes sobre el codi de conducta en relació al cas Dalmases–, s’ha tallat la retransmissió de la reunió a través del Canal Parlament i s’ha tancat la porta de la sala.
Els dubtes que genera el rang legal del codi
Els dubtes expressats per l’escrit que tant Cuevillas com el secretari de la Mesa de la comissió, el socialista David Pérez, van elevar a la Mesa del Parlament, començaven pel rang legal del codi. Com que es tracta d’un acord de ple pres a l’empara del Reglament del Parlament, no té rang de llei i no està clar que permeti aplicar sancions. L’escrit plantejava que és possible que calgui reformat el Reglament del Parlament per incorporar-hi el règim sancionador i altres aspectes del codi de conducta.
Quina sanció correspondria?
Entre les llacunes detectades en el codi de conducta també hi ha que no queda establert quina és la forquilla en què s’han de moure les multes per a cada grau de gravetat de la infracció: només es diu que les sancions econòmiques aniran dels 600 euros als 12.000 euros, però no concreta més i no se sap quines serien les quantitats per a les infraccions lleus, quina seria la forquilla per a les greus i quina per a les molt greus.
De fet, el cas de Dalmases no encaixa en cap dels fets descrits com a infraccions greus o molt greus –la majoria, vinculades a qüestions econòmiques, com ara enganyar en la declaració de béns o acceptar regals d’un import determinat–, i s’hauria de vincular al calaix de sastre que es deixa per a les lleus. El punt que hi fa referència diu: “Són infraccions lleus les conductes que comportin incompliment dels principis i de les regles de conducta altres que les establertes pels apartats 4 i 5”. Llegint la llista de regles de conducta, l’afer de l’escridassada de Dalmases s’hauria de vincular al punt que diu: “Els diputats del Parlament han de mantenir en tot moment una conducta respectuosa amb els altres diputats i amb els ciutadans”, sense entrar en més detalls.
Hi ha d’haver públic?
L’altre gran apartat de dubtes que genera el codi de conducta és sobre l’accés que el públic –principalment la premsa– ha de tenir a les sessions de la Comissió de l’Estatut del Diputat que examinin el cas Dalmases. L’alta expectació mediàtica generada per aquest cas hi juga un paper fonamental, i Cuevillas no veu clar que el procediment hagi de ser públic.
Segons estableix el Reglament del Parlament en el punt 51.2, la decisió sobre si les sessions de les comissions s’han de fer a porta tancada –per defecte són en obert– s’ha de prendre per majoria de dos terços. Però en aquest cas l’escrit adreça a la Mesa hi veu inconvenients: “Atès que es tracta d’ un procediment disciplinari, sembla obvi que han de ser aplicables totes les garanties procedimentals pròpies del procediment sancionador, i, entre elles el caràcter reservat de les actuacions”, plantejava el text que reclamava un informe dels lletrats de la cambra. El mateix escrit, i Cuevillas ho ha exposat també avui, apunta que al Congrés hi ha un punt que preveu que les sessions de la Comissió de l’Estatut dels Diputats siguin secretes. El fet que a la cambra catalana aquesta decisió depengui dels membres de la comissió en cada cas podria “col·lisionar amb el caràcter reservat que hauria de mantenir un expedient disciplinari”, al·lega Cuevillas.
El mateix apartat del text enviat a la Mesa reclamava que s’aclareixi qui ha d’instruir l’expedient: si ho ha de fer la comissió en ple, si ho ha de delegar a la Mesa, si han de nomenar un instructor i/o secretari i si, en tot cas, han de ser membres de la comissió o bé externs.
Com que la Mesa del Parlament ha desestimat elevar aquests dubte als serveis jurídics i s’ha limitat a comunicar que la Comissió de l’Estatut dels Diputats ha de generar el seu propi criteri d’aplicació del codi, Cuevillas ha proposat que el debat de fons del cas –i encara més si s’han de cridar testimonis o el mateix Dalmases– es faci a portada tancada. I en aquest aspecte no ha trobat oposició.
Codi difícil d’aplicar als estirabots de Vox
De fet, però, els dubtes no eren només en relació al diputat mà dreta de Laura Borràs. Sobre la taula de la Comissió de l’Estatut dels Diputats també i hi ha queixes pel comportament de dos diputats de Vox, Ignacio Garriga i Alberto Tarradas a l’hemicicle. I l’escrit adreçat a la Mesa sobre els problemes d’aplicació del codi de conducta també adverteix que les sortides de to i la indisciplina dels dos parlamentaris de l’extrema dreta no es poden abordar amb aquest reglament.
El mateix codi de conducta especifica en l’article 27.6, el que regula el règim sancionador, que “les infraccions d’aquest codi de conducta en matèria d’ordre i disciplina s’han de sancionar d’acord amb el que estableix específicament el títol VII del reglament [del Parlament], i no hi és aplicable el que estableix aquest article”. Aquesta frase podria invalidar la intenció d’aplicar el codi a Garriga i Tarradas, amb els quals sí que s’han fet servir diverses vegades els articles del reglament general del Parlament per amonestar i fins i tot expulsar de les sessions els diputats que tinguin un comportament inadequat. De fet, Laura Borràs, abans de ser suspesa de drets i deures i exercint de presidenta de la cambra, havia protagonitzat diversos episodis de tensió amb diputats de l’extrema dreta, entre ells Alberto Tarradas.
Aquest punt del text adreçat a la Mesa sobre les llacunes del codi de conducta sí que ha estat acceptat i s’ha encarregat un informe als serveis jurídics per aclarir com s’ha d’actuar.
2
4
