Madrid és aquesta setmana el màxim centre d’interès a escala internacional. L’OTAN celebrarà dimecres i dijous a la capital espanyola una cimera per avaluar la situació actual de l’aliança, renovar l’estratègia militar i abordar temes actuals, com el conflicte entre Ucraïna i Rússia.

L’Aliança Atlàntica es reuneix cada deu anys per tractar certs punts recollits en el Concepte Estratègic, que servirà com a full de ruta per a la pròxima dècada. En la cita d’enguany, que s’ha organitzat dos anys més tard del previst a causa de la pandèmia, participaran 44 delegacions internacionals i més de 5.000 persones.

Punts de la trobada

El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va dir pocs dies abans de la cita que “l’amenaça de Putin contra Ucraïna és la més urgent”. Per això, el conflicte entre el país presidit per Volodímir Zelenski i Rússia serà el primer tema que es tracti a la cimera –dimecres al matí–. Zelenski no assistirà presencialment a la trobada, sinó que intervindrà a través d’una videoconferència. Tanmateix, sí que ho farà una delegació del govern ucraïnès. En aquest sentit, l’objectiu de l’OTAN és saber com encarar el futur de la guerra, la inflació que està provocant i la falta de subministrament global d’energia i aliments.

A la tarda es farà una sessió per tractar reptes globals. Un dels punts que s’abordaran és l’entrada de Suècia i Finlàndia a l’OTAN. Els països, que estaran presents a la trobada, van sol·licitar recentment l’entrada a l’organització, però el veto de Turquia fa impossible l’adhesió dels països escandinaus en aquests moments.

Stolenberg ja va dir fa dues setmanes que la cimera de Madrid mai ha estat un últim termini per acceptar les peticions. El país presidit per Erdogan no acceptarà les seves sol·licituds fins que no actuïn contra els grups kurds presents a suècia i Finlàndia que Ankara considera terroristes.

Segons ha promès Stoltenberg, també s’adoptaran decisions “importants” relacionades amb la inestabilitat al nord d’Àfrica i al Sahel, en el que Espanya es veu implicat després de la mort d’almenys 37 persones en un intent d’entrada a Melilla divendres passat. A més, es parlarà sobre la contenció de la Xina, que els Estats Units veu com una amenaça, i el compromís dels 30 estats membre d’augmentar la despesa militar fins a assolir un 2% del PIB.

Paral·lelament, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es reunirà amb el president dels Estats Units, Joe Biden; amb el primer ministre d’Austràlia, Anthony Albanese; la líder de Nova Zelanda, Jacinda Ardern; d’Islàndia, Katrín Jakobsdóttir; i el líder del Canadà, Justin Trudeau.

Biden i Sánchez mantenen una breu conversa d'uns 30 segons al passadís de la OTAN BENOIT DOPPAGNE / BELGA / DPA
Biden i Sánchez mantenen una breu conversa d’uns 30 segons al passadís de la OTAN BENOIT DOPPAGNE / BELGA / DPA

Cost de la cimera

Segons ha estimat el govern espanyol, la trobada suposarà un cost d’uns 50 milions d’euros. L’espai on es celebrarà la cimera és el recinte firal d’IFEMA, que compte amb 54.000 metres quadrats capacitats per acollir els representants de l’aliança, 14.000 metres per a 1.300 periodistes i 13 sales de premsa.

El govern estatal desplegarà més de 10.000 efectius de seguretat i el lloc de la trobada estarà blindat, ja que només s’hi podrà accedir a través d’autobusos llançadora. Durant aquells dies, s’ha recomanat a la ciutadania que només faci desplaçaments imprescindibles, que eviti l’ús del vehicle privat i que teletreballi sempre que sigui possible.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Maria a juny 27, 2022 | 15:22
    Maria juny 27, 2022 | 15:22
    Aquests de l'Otan podrien aprofitar per ajudar el Xanxes a redefinir el seu futur i el del seus putos govern i estat que van més perduts que un suro al mig de l'oceà, en lloc de riure-li les gràcies i amagar-li les vergonyes. Com la de la tanca de Melilla.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa