El Col·lectiu Primer d’Octubre, els anomenats “ortodoxos” d’ERC, ha presentat en societat la seva ponència alternativa a la que la direcció del partit ha distribuit a la bases per la seva discussió. Un text que busca ser una esmena a la totalitat a la ponència oficialista amb les incorporacions i retallades de la militància que haurà d’avalar en nou GPS de la formació en la Conferència Nacional del 12 i 13 de març a la Farga de l’Hospitalet del Llobregat.
El text, al que ha tingut accés El Món, es basa en la tipografia de la partit per dissenyar la seva ponència. La “E” més esquerres, “R”, valors republicans i “C”, defensa de la nació catalana. Una fórmula que els serveix per exigir que Catalunya “actui com una República” i que comenci el. procés establert per la llei de Transitorietat com ara, l’elaboració d’una Constitució catalana en base un procés participatiu com el “debat constituent”.
La ponència parteix de la idea que el Primer d’Octubre va suposar un mandat d’aplicació. Així critica que amb la ponència proposada per la direcció “s’abona l’errònia idea que l’1 d’octubre no vam ser suficients, com si el fet d’haver sumat més vots al sí a la independència hagués fet variar el més mínim la resposta repressiva de l’estat espanyol “. De fet, els ortodoxos lluny de coincidir amb la direcció de buscar l’aval de les bases a la taula de diàleg, retreuen el concepte.
Així tot i que els ortodoxos reconeixen la “necessitat de tenir un canal obert de comunicació amb l’estat espanyol” reclamen que cal el “cessament definitiu de qualsevol forma de violència”. “Un diàleg global del conflicte polític reconegut, il·limitat en el contingut, amb una periodicitat planificada coherent, dotat d’un ordre del dia de les reunions i la redacció d’un acta de caràcter públic que reculli els possibles acords i avanços de cada trobada”, són pel col·lectiu condicions sine qua non per donar credibilitat a la taula.
Per altra banda, consideren que l’estratègia del partit “ha estat entesa com a un ajornament, o en el pitjor dels casos, un retrocés de les demandes de la societat catalana, en definitiva dels nostres objectius legítims, amb l’esperança d’atreure a col·lectius provinents de l’esquerra sobiranista no independentista, el que ha donat com a resultat un perfil més federalista i no pas independentista”. Fins i tot, arriben a titllar l’estratègia del partit de “naïf”.
El text també reclama més assemblearisme, esmerçar més esforços en la internacionalització del conflicte, unitat d’acció de l’independentisme i la defensa de la via unilateral. “La ferma voluntat i determinació d’exercir el nostre legítim dret a l’autodeterminació de forma unilateral és el que ens portarà definitivament a la independència”, conclou el text.
