Hi ha espines que queden clavades. Com exemple, l’operatiu policial que va utilitzar Carles Puigdemont per marxar cap a l’exili el 29 d’octubre de 2017 que encara no ha estat assimilat ni per la Fiscalia ni pels Mossos. Un dispositiu que va deixar amb un pam de nas els estrategues de l’Estat que volien empresonar Puigdemont per la querella de l’aleshores Fiscal General de l’Estat, José Manuel Maza, per rebel·lió. La constatació que aquest record és agre és l’actitud del cos cap el sergent Lluís Escolà, que fins i tot li va obrir una investigació interna, i el text de les conclusions definitives que la Fiscalia va difondre ahir contra el mateix policia i l’exconseller d’Interior, Miquel Buch, que el va fitxar com assessor. Un escrit pel que demana presó per ambdós arran de la instrucció del Jutjat 4 de Barcelona.
En el mateix text del fiscal que acusa el sergent de cooperador d’un delicte de malversació, pel que li demana 4 anys de presó, és un relat incriminatori del que es desprèn el mal gust de bocs que els va quedar per la marxa de Puigdemont. Segons escriu, els “dies 28 i 29 d’octubre de 2017 l’acusat, quan encara no tenia servei planificat va decidir fer acte de presència al domicili particular del senyor Puigdemont, a Sant Julià de Ramis, per petició expressa del mateix, i en ares a la relació de mútua confiança que, derivat de la prestació del servei de protecció i escorta fins a la data realitzada, els unia“.
“Davant la imminent exigència de responsabilitats penals al senyor Puigdemont pels actes que van donar lloc a la incoació de la causa especial 20907/2017 seguida davant la sala Segona del Tribunal Suprem, va decidir eludir l’acció judicial i abandonar precipitadament el territori nacional, acció per la que va sol·licitar i obtenir l’auxili d’Escolà””, afegeix. A més, el ministeri públic interpreta que “sense comunicar als seus superiors” que el president li havia demanat ajuda, va activar un altre escorta i un caporal per preparar un “dispositiu clandestí que els va permetre acompanyar i escoltar al fugit fins a França, on va agafar un avió que el va portar fins a Bèlgica”.
Si bé, amb aquests fets, el ministeri públic no hi veu delicte li serveix de base per acusar-lo de malversació per haver estat contractat com assessor de Buch arran dels serveis prestats a Puigdemont. Però, no només la fiscalia mostra el seu malestar per aquest “dispositiu”, els Mossos, també. De fet, la Divisió d’Afers Interns va decidir l’endemà mateix, el 30 d’octubre, incoar un expedient d’investigació interna al sergent. En concret, la informació reservada 115/17-IR que va lliurar al secretari General tècnic del ministeri de l’Interior, Juan Antonio Puigserver, aleshores màxim responsable de la conselleria d’Interior arran de l’aplicació del 155. En aquest expedient, els oficials de la poderosa DAI concloïen que es “donaven prou indicis per deduir una responsabilitat disciplinària del sergent”. Sobretot, l’expedient li retreu que actués suposadament al marge dels seus comandaments.
De fet, des del primer moment, la Prefectura de Mossos va ficar l’ull en els Mossos que havien prestat voluntàriament protecció al president Puigdemont en el seu exili. Com a prova, que en la instrucció, Mossos va dedicar fins a nou àrees d’investigació del cos per buscar proves per incriminar Escolà. La investigació dels Mossos s’ha recollit en l’atestat 121825/2020 de la Unitat Central Anticorrupció (AT UADJUNTA), unes diligències policies ampliatives de les 279110/2019 AT UADJUNTA. L’atestat, d’unes cent pàgines, al que ha tingut accés El Món, el signen l’intendent 4882 i el sotsinspector 4493. En aquest informe policíac realitzen una anàlisi de 14 estudis presentats per l’investigat quan va treballava d’assessor especial del conseller, en caràcter de càrrec de confiança.
En aquest atestat s’hi recullen informes de la Comissaria General d’Informació, la CGINF- en concret, la Unitat Central d’Anàlisi d’Estratègies d’Organitzacions, la UCAEO; de la Divisió Tècnica de Planificació de la Seguretat, incardinada a la Comissaria General Tècnica de la Planificació de la Seguretat; també hi va participar el cap dels serveis de Grans Esdeveniments i el Cap de l’Àrea Tècnica de Proximitat i Seguretat Ciutadana (ATPROX); l’Àrea Central de Policia Administrativa (ACPA), de la Comissaria Superior de Coordinació Central; l’Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu (ACMTSO); Unitat Central de Delictes Informàtics ; la Unitat Central Anticorrupció així com l’Àrea Tècnica de Proximitat i Relacions amb la Comunitat.
“Tota una despesa de recursos colossal que mostren la pressió i l’interès per part de la Prefectura d’empurar el sergent”, comenten fonts properes al cas. Tant la pressió de la fiscalia i la investigació intenssíssima dels Mossos mostren com ni uns ni altres perdonen que un mosso pogués organitzar un dispositiu de protecció del president per assegurar la seva integritat cap a l’exili. De fet, aquest no és l’únic cas de setge als Mossos que han prestat suposadament protecció al president. El mes vinent d’Audiència Nacional jutjarà per encobriment els dos agents que acompanyaven el president quan va ser detingut a Alemanya.
234 
2 
