“No puc dir quin dia serà oficial, però sí que garanteixo que ho serà”. El ministre d’Exteriors del govern espanyol, José Manuel Albares, ha assegurat aquest divendres, en una intervenció al Senat, que “tots els estats que han de sumar-s’hi” li han comunicat que “no vetaran” el català a Europa, malgrat que “simplement necessiten més temps”. Així s’ha expressat Albares, que no ha fixat terminis concrets per confirmar l’oficialitat del català, el basc i el gallec a les cambres europees, malgrat que la mesura fa temps que s’ha encallat.
En la mateixa intervenció, el titular de política exterior del govern de Pedro Sánchez ha demanat al Partit Popular de Núñez Feijóo que “deixi de sabotejar” el català al Parlament Europeu i que “parli amb les forces polítiques” per agilitzar el tràmit. El ministre ha demanat al PP que parla amb els seus socis europeus per dir-los que incorporar el català al dia a dia de les institucions “és una altra forma de construir Espanya i d’apropar els ciutadans espanyols a la Unió Europea”. “No hi ha cap deshonor a donar suport a les llengües oficials. Fem-ne un èxit compartit”, ha rematat.
El català, encallat a Europa
El català s’ha encallat, malgrat que des de l’executiu espanyol insisteixen que “no s’ha renunciat” a fer-lo possible a Europa. L’expedient no passa pel Consell d’Afers Generals des del juliol de l’any passat. L’oficialitat del català no ha estat una prioritat de la presidència danesa i topa amb l’oposició d’estats de renom com Alemanya. Sota la presidència de Xipre, que va començar l’1 de gener, tampoc s’ha abordat la qüestió. En tot cas, la Moncloa confia que l’expedient pugui tornar-se a debatre al Consell d’Afers Generals malgrat les negatives que ha tingut recentment.
Des de la Moncloa acusen el PP de torpedinar l’expedient, demanant als seus homòlegs europeus que rebutgin qualsevol debat sobre la qüestió. El mateix Albares ha acusat els populars de maniobrar en aquesta direcció i ha recordat, en més d’una ocasió, que Albert Núñez Feijóo parla gallec. L’oficialitat de les llengües cooficials incorpora el català, el basc i el gallec.
L’oficialitat del català ha entrat de puntetes en una comissió centralitzada en el ‘no a la guerra’ que ha impulsat Pedro Sánchez. Albares ha defensat que “no és un eslògan”, davant les crítiques de partits com Junts i PNB. El senador Eduard Pujol ha denunciat que l’executiu espanyol converteixi aquest lema “en un anunci de màrqueting polític una falca electoral” i ha demanat anar més enllà d'”una pancarta”.
