El ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, continua el seu particular sudoku de comandaments policials arreu de l’Estat. Aquest dimecres ha fet un canvi clau i ha nomenat el fins ara cap de la Prefectura del Cos Nacional de Policia a Catalunya, el comissari principal José Antonio Togores, cap de la policia de Melilla. Un relleu important després que Togores hagi dirigit la policia espanyola a Catalunya, provinent d’Extremadura, amb la missió de refer ponts amb els Mossos d’Esquadra després de la crisi oberta arran del referèndum del Primer d’Octubre. El nomenament ha estat a proposta del director general de la Policia, Francisco Pardo, aprofitant la jubilació del comissari Francisco Rodríguez, que comandava el CNP a la ciutat autònoma espanyola en continent africà durant els darrers quatre anys.
Togores, a més de bastir en tres anys una “nova cooperació i coordinació” amb la policia catalana, compta amb una experiència professional prou sòlida per comandar una de les places més difícils de l’Estat. A més, Togores va haver de lluitar amb certes reticències a la seva arribada a Catalunya perquè el ministeri va decidir buscar un nomenament de fora dels comissaris que ja tenien la plaça al país. Una decisió que va inquietar als altres comandaments que esperaven fer-se càrrec de la Prefectura.
Togores va entrar al CNP l’any 1979 i, des de llavors, ha passat per nombroses unitats policials com la Unitat de Desactivació d’Explosius (TEDAX / NRBQ), cap de secció de Cavalleria i de Guies Canins, cap de la Unitat d’Intervenció Policial ( UIP), conseller d’Interior a l’Ambaixada d’Espanya a Colòmbia, cap regional d’operacions a la Prefectura superior d’Andalusia Oriental i cap superior d’Extremadura. Togores té diverses creus al Mèrit Policial i diferents medalles atorgades per Interpol i unitats operatives de Colòmbia. A més posseeix l’encomana de l’Ordre d’Isabel la Catòlica i nombroses felicitacions públiques. Togores va haver de reestructurar el cos després de la jubilació del comissari Sebastián Trapote que va ser un ferm lluitador contra el referèndum.
