Lloança del ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, a la Guàrdia Civil per la seva defensa dels valors que recull la Constitució espanyola. De fet, l’ha definit com un “baluard dels valors constitucionals”. Marlaska ho ha afirmat en la cerimònia de commemoració dels 178 anys de la creació de la Guàrdia Civil, que s’ha celebrat aquest matí a l’Escola de Guàrdies Joves del Duc d’Ahumada a Valdemoro, Madrid. El ministre ha aprofitat l’acte per lloar els “valors dels que en fa gala” l’institut armat des de la seva creació.
Per altra banda, el ministre ha destacat el “compromís del cos amb una ètica pública” que li ha permès “escriure un passat brillant, guanyar-se un present prestigiós i assegurar-se un llarg i fructífer futur de servei al ciutadà des del compromís amb la garantia de la seguretat ciutadana i la protecció dels nostres drets i llibertats, dins i fora d’Espanya”. En aquest marc, ha felicitat la Guàrdia Civil per l’aniversari. Així mateix, ha agraït als seus integrants “l’elevada tasca” que realitzen així com “l’exemple de compromís” que, segons el ministre ofereixen cada dia “en demostrar que no hi ha obstacle que us impedeixi donar resposta satisfactòria a la necessitat de pau, seguretat i llibertat per a Espanya”.
Tothom amb la Guàrdia Civil
L’acte ha comptat amb una nodrida representació del gabinet ministerial. A més de Marlaska, hi han assistit el secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Pérez; la subsecretaria del ministeri, Isabel Goicoechea; la directora general de la Guàrdia Civil, María Gámez; la delegada del govern a Madrid, Mercedes González, i l’alcalde de Valdemoro, Sergio Parra. Una cerimònia pensada per honorar els 77.000 efectius i les dues mil casernes de l’institut armat. Les paraules de Marlaska també ha emfatitzat que la Guàrdia Civil “garanteix el compliment de les lleis, assegura el llibre exercici dels drets i les llibertats i preserva la seguretat ciutadana”.
De fet, part de la cerimònia també ha servit per recordar les funcions i les estructures de l’institut armat. És a dir, tots els serveis especials i reservats que té com a competència exclusiva, com el servei fiscal, ports i aeroports, trànsit -on no està assumit per una altra policia- control d’armes i explosius o protecció de la naturalesa. En aquest sentit, també s’ha posat en valor el desplegament d’efectius del cos arreu del món en operacions conjuntes de seguretat internacional.
Una història que ve de llarg
La Guàrdia Civil es va crear el 28 de març de 1844, mitjançant un reial decret, com un cos especial de força armada d’infanteria i cavalleria amb la denominació de Guàrdies Civils. La responsabilitat d’organitzar aquest cos se li va encomanar al mariscal de camp Francisco Javier Girón i Ezpeleta, segon duc d’Ahumada. En resposta a aquest encàrrec, el duc d’Ahumada va presentar el 20 d’abril un informe sobre l’organització del cos que va derogar immediatament el primer reial decret, que ni tan sols va arribar a entrar en vigor, i la publicació d’un de nou el 13 de maig del 1844. Un llibre del jurista i exdirigent del PSOE, Diego López Garrido, titulat “La historia de la Guardia Civil y el origen del estado centralista” (Alianza Editorial) identifica l’institut armat com “l’instrument de l’estat liberal per imposar-se arreu de l’actual Estat espanyol”. De fet, López Garrido definia en el llibre la Guàrdia Civil com un “exèrcit d’ocupació”. Curiosament, López Garrido va ser el relator del delicte de sedició, pel que van ser condemnats els líders institucionals i civils del procés.
