Els alcaldes de Fonollosa i de Sant Julià de Ramis i Medinyà, Eloi Hernàndez i Marc Puigtió van testificar la setmana passada al judici del procés. Davant de la sala penal del Tribunal Suprem i en resposta a les acusacions, tots dos van definir com un “exèrcit”, les unitats de la Guàrdia Civil que van fer estrall als seus municipis davant durant el Primer d’Octubre. L’expressió va desfigurar el rostres dels magistrats. De fet, definir així per l’alta representació de l’Estat a la Guàrdia Civil va sorprendre als togats de la magistratura, el ministeri fiscal, l’advocacia de l’Estat i l’anomalia de l’acusació popular de Vox.
Però aquests alcaldes no són ni de bon tros els primers a utilitzar aquest concepte per definir l’institut armat. De fet, el mateix redactor de l’actual delicte de rebel·lió del Codi Penal, pel qual estan processats els líders independentistes, l’històric socialista Diego López Garrido, els va descriure com un “exèrcit d’ocupació” al seu llibre “La Guàrdia Civil i els orígens de l’Estat Centralista” (Editorial Crítica, 1982).
L’obra és un instrument indispensable per conèixer com es va plantejar la Guàrdia Civil i les seves funcions. En el llibre, López Garrido relata i argüeix com el cos armat va ser un “formidable instrument de centralització” per crear l’Estat modern. La seva tesi és que durant la segona meitat del segle XIX va destacar per una forta tensió entre l’Estat central en expansió i els poders locals. L’eina utilitzada des de Madrid va ser la Guàrdia Civil i és en base aquest argument que insisteix en el concepte d’exèrcit ocupant
del cos policial. “Això explica que es necessiti habilitar un espai de poder per a un cos de seguretat coercitiu, separat de l’ens municipal, en tant que agent de l’Estat central. Una espècie d’exèrcit d’ocupació, ocupació en aquest cas del mateix territori nacional, en tant que portador d’una orientació antagònica al poder municipal”, escriu López Garrido.
El llibre de López Garrido sobre la història de la Guàrdia Civil on la defineix com un “exèrcit d’Ocupació”
Fins i tot, l’etern diputat socialista -expert en qüestions de Seguretat i d’Estat- subratlla en el llibre que “és realment sorprenent veure com l’expansió de l’administració centralista és seguida, pas a pas, per l’expansió de la Guàrdia Civil”. De fet, conclou que és un procés “en que de vegades no se sap bé si és l’administració la que requereix i utilitza la Benemèrita o és aquesta la que marca de prop aquella”.
“La Guàrdia Civil és l’Estat, és Madrid, a qualsevol punt del país, és com va dir O’Donnell una força que realitza una veritable ‘ocupació militar’ del territori, fent possible la concentració quartelera de l’exèrcit regular, abans absolutament dispers per tota la superfície d’Espanya”, rebla Garrido en les conclusions del llibre. Després d’insistir en el simbolisme d’unitat nacional que té el cos armat.
