L’Audiència Nacional ha condemnat a dos anys de presó l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, per haver pagat la reforma de la seu del PP en negre. La Sala li ha aplicat l’atenuant de confessió en el primer cas de judici pel famós cas dels “Papers de Bárcenas”. La sentència considera acreditat que l’extresorer va abonar a l’empresa Unifica 1.072.000 euros per les obres realitzades a la seu central del PP, al carrer de Gènova de Madrid, “al marge de la facturació i la comptabilitat oficial i no declarats a la Hisenda pública”. Els magistrats però admeten en una llarguíssima sentència, 454 pàgines, que han suat la cansalada per no superar els límits d’allò que s’estava jutjant a la vista que els famosos papers implicaven altres causes -com el pagament de salaris en B- que s’investiguen en el jutjat Central d’Instrucció número 5.
El cas era una peça separada del cas Gürtel i després de la vista oral, els magistrats entenen que Bárcenas va ser un cooperador necessari d’un delicte continuat de falsedat comptable en concurs amb un delicte contra la Hisenda Pública relatiu a l’Impost de Societats de 2007 de l’Empresa Unifica en relació a concurs medial amb un delicte continuat de falsedat en document mercantil comès per particulars. Un garbuix fiscal que li acaba suposant també una multa d’1,2 milions d’euros. Bárcenas, però, no és l’únic que rep en la sentència. L’arquitecte de la constructora i la seva sòcia també han estat condemnats, a dos anys i 9 mesos de presó i una multa de 2,6 milions d’euros per un delicte contra la hisenda pública combinat amb un delicte continuat de falsedat mercantil.
Però la sala, no ha vist comissió de cap delicte el que va ser gerent del PP, Cristóbal Páez, i una treballadora de l’empresa, Laura Montero. El tribunal no veu la resta dels delictes dels que estaven acusats, entre ells associació il·lícita, delicte electoral, tràfic d’influències, blanqueig de capitals o falsedat documental.