Jordi Sànchez excarcerat “satisfà millor el bé comú d’Espanya”. Aquest és un dels motius de l’escrit de justificació de l’indult a Jordi Sànchez al que ha tingut accés El Món. L’escrit del ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, de 33 folis, admet que si bé Sànchez no s’ha penedit, les darreres declaracions apunten cap a la via del diàleg. De fet, el consell de Ministres considera que Sànchez és una “persona clau per a la restauració de la convivència”.
En aquest sentit, l’informe conclou que una “decisió denegatòria de l’indult portaria, sens dubte, l’agreujament i cronificació del conflicte”. “Gran part de la societat catalana -fins i tot no independentista-, no entendria, en un moment com l’actual quan s’inicia una nova etapa política a Catalunya, que el govern central romangués inactiu”, assenyala.
En aquest sentit, destaca que “malgrat que en el cas de Jordi Sànchez no es pot parlar de penediment, atès que es ratifica en la legitimitat dels fets que van portar a la seva condemna, sí procedeix valorar les últimes declaracions realitzades pel condemnat de cara a ajustar el marc temporal de la condicionalitat a la qual se sotmet l’indult“. De fet, l’escrit emfatitza que “es troben a faltar gestos o declaracions que, en la línia d’altres líders polítics independentistes, facin evident la voluntat de conduir les seves reivindicacions polítiques per les vies legalment establertes”.
“Els factors vinculats a la percepció que la societat té del senyor Jordi Sànchez no li fan personalment mereixedor de l’indult, però s’han de tenir en compte a l’hora de valorar la utilitat pública de la decisió, en la mesura que la seva posada en llibertat pugui afavorir objectivament la via del diàleg“, opina el text. “Un cop més”, continua l’escrit, “hem de recordar que aquesta proposta es fonamenta en el fet que, segons el parer de l’òrgan constitucionalment competent, l’indult del senyor Jordi Sànchez satisfà millor el bé comú d’Espanya“.
En aquesta línia, l’executiu espanyol defensa que “es configura com una decisió estrictament política i que segueix la lògica de la política, que és satisfer necessitats públiques”. “Per tant, la seva justificació i la seva finalitat està per sobre d’interessos, raons i criteris individuals”, sentencia. Així remarca que “també el bé comú de la nació està per damunt de la voluntat mostrada pels propis condemnats“. “El govern d’Espanya és autònom i les seves decisions polítiques no depenen de les actituds particulars”, indica en velada referència al concepte d’autoindult amb què l’informe del Tribunal Suprem tillava la mesura de gràcia.
En el mateix escrit, el ministre es dirigeix als contraris de l’indult. “A ells especialment hem de explicar-los que és una decisió difícil, que el govern pren amb responsabilitat i convicció”, enmmarca. “Possiblement seria més senzill per al Govern no concedir-lo, però, en aquest cas, estaríem plegant-nos de braços davant el problema més polític que té Espanya i perdent una oportunitat per al retrobament i la reconciliació dins de el nou clima de normalització institucional a Catalunya que pretenem afavorir amb aquesta decisió”, acaba.
20 
1 
