Nou informe, nova tesi. El Servei d’Informació de la Guàrdia Civil implica la CUP la creació i impuls dels Comitès de Defensa de la República. Així ho conclou la capitana d’aquesta poderosa unitat de l’institut armat a Catalunya que signa el darrer atestat sobre l’Operació Judes lliurat al jutjat d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional. La voluntat de la policia és derivar possibles responsabilitats a la formació independentista anticapitalista.
Segons l’atestat, al que ha tingut accés El Món, els CDR són “organitzacions criminals en complir de manera escrupolosa amb els elements que requereix aquesta consideració”. En el cas dels 9 investigats per aquesta operació van més enllà i consideren que són una “organització criminal amb finalitat terrorista”. De fet, pels analistes són suposadament organitzacions que “tenen un objectiu comú”, hi ha distribució de tasques dels integrants”; “un sistema i una relació de coordinació”; “un sistema de presa de decisions mixt”; “permanència en el temps”; “relacions exteriors” i una “elevada cohesió”.
Atès el criteri dels investigadors, aquestes “organitzacions criminals” amb què identifiquen els CDR “tenen el seu origen en els denominats Comitès de Defensa del Referèndum que es van crear a mitjans del 2017, amb origen a l’entorn de la CUP (Endavant-Osan)- aclareixen- i fins i tot es poden vincular a una proposta anterior, de Poble Lliure, de creació de Grups de Defensa de la República Catalana (GDRC)”.
Aquesta tesi l’extreuen d’una publicació titulada “2017. Referèndum i República”, en concret de la pàgina 15, en el butlletí de l’organització integrada a la CUP, on s’hi pot llegir “és per això que des de Poble Lliure hem proposat el desplegament a tot el territori de Grups de Defensa de la República Catalana, organitzacions territorials àmplies que vagin més enllà de les organitzacions avui existents”.
Amb aquest informe de caràcter “reservat”, la Guàrdia Civil alimenta la seva teoria amb el que interpreta que és el creixement fins els 200 CDR. “Encara que inicialment pogués pensar-se que la raó la creació dels CDR era puntual”, conclouen els analistes, “per assegurar la celebració del referèndum -suspès judicialment- d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017 i per tant, un cop superada aquesta data, la seva existència deixaria de tenir sentit, en realitat aquests grups o estructures van ser concebuts amb una finalitat que pretenia una existència més enllà de l’esmentada data, el que suposava adopció de la idea original ja esmentada de Poble Lliure“.
Els instructors consideren que la investigació ha “confirmat” l’existència de “comissions locals”, “territorials” o “nacionals” dels CDR. Fins i tot comissions batejades com “Interlocució”, “Internacional”, “Antirrepresiva”, o “Ciberseguridad”. Un relat que poc té a veure amb la realitat dels CDR recollida per exemple en la sentència absolutòria de Tamara Carrasco, processada en primer terme per terrorisme i després, per desordres.
Però, els investigadors fan una passa més i després de responsabilitzar de l’origen dels CDR a la CUP insisteixen que aquests han generat els “Equips de Resposta Tàctica (ERT) encarregat de portar a terme les accions més sensibles, seguint la línia estratègia dels CDR, que requereixen un plus de compromís i professionalitat en la seva execució”. De fet, és la nomenclatura que utilitzen els investigadors per encausar els 9 de l’Operació Judes. Tot plegat, un intent poc curós de relacionar, sia com sia, la CUP amb els CDR i aquest amb el terrorisme. Un record a la plantilla basca, amb l’intent de criminalitzar l’esquerra independentista.
41 
