Jornada rellevant a les negociacions de Govern, governabilitat o investidura -depèn dels actors-. Després d’un cap de setmana en què ERC donava per trencades les negociacions per a un bipartit independentista i anunciava la seva voluntat de governar en solitari, i quan tot semblava abocat a un nou episodi de divisió independentista, aquest dimecres s’ha produït un nou gir argumental quan tot just falten dues setmanes perquè expiri el termini per investir un president. I ha estat el moviment de fitxa de la CUP qui ha tornat a donar vida a la partida d’escacs.
Aquest matí, la CUP ha aprofitat el bloqueig existent i duríssim entre ERC i Junts per entrar en escena. “Ha estat ben jugat”, han admès fonts dels republicans i junters després de la trobada. La cap de files dels cupaires al Parlament, Dolors Sabater, i el diputat Carles Riera, han convocat una reunió a tres bandes per intentar resetejar les negociacions que havien tocat fons. La jugada ha agafat per sorpresa aquest matí tant ERC com Junts, que han acceptat l’escomesa i s’han assegut a la taula. La jornada ha acabat amb el cessament de les reunions de republicans amb els comuns, i unes intenses i interessants reunions del grup parlamentari i de vegueria a JxCAT. La reunió a tres bandes ha estat paral·lela a l’anunci de l’ANC d’una manifestació diumenge a la plaça Sant Jaume. La convocatòria s’ha fet just a la porta del Parlament.
De fet, la CUP ha jugat un paper de mediador i més institucional. “Sembla estrany que el partit antisistema siguin els que volen ordre i conciliació”, comentaven fonts del PSC que veien amb cert punt de curiositat la trobada. A la trobada hi havia, en una mateixa sala, els negociadors de la CUP –a més de Sabater i Riera, la diputada Eulàlia Reguant i Xevi Pellicer–, l’equip negociador d’ERC, amb Marta Vilalta i Sergi Sabrià al capdavant, i, per part de Junts, Jordi Sànchez connectat des de Lledoners, així com Elsa Artadi i Josep Rius telemàticament. Sànchez, en veure que en una mateixa sala dels despatxos del Parlament hi havia republicans i cupaires, s’ha fet venir Francesc de Dalmases a la cambra catalana perquè també hi assistís físicament.
La reunió ha estat prou profitosa, tot i que tampoc “per tirar coets”, comenten els participants, que han mostrat com a trofeu un document en quatre punts que venen a plantejar com a compromís “l’exercici de l’autodeterminació” i “assolir un espai per al debat de l’estratègia independentista més enllà del marc de la governabilitat”. Dos punts claus, que semblen calcats de part del document que els cupaires van signar amb ERC per a la investidura de Pere Aragonès. De fet, aquest “més enllà de la governabilitat” apuntava una reconsideració d’un dels principals esculls: el paper del Consell per la República. El fet que Junts signés un document que es podia interpretar que convertia el CxR en una entitat més –com ho és Òmnium o l’ANC– semblava un punt a favor que la negociació sortís de la zona de perill.
Ha estat un acord de mínims que, pel cap baix, ha esdevingut balsàmic davant la situació absolutament de guerra oberta entre ERC i Junts, davant la decisió dels republicans d’optar ara per ara per un executiu en solitari i negociar després un acord de Govern sense la pressió d’una convocatòria electoral. Tot i que el bull ha baixat, tant ERC com Junts mantenen, a priori, posicions. La mateixa trinxera on van acabar la trobada telemàtica d’ahir s’ha mantingut. ERC insisteix a investir un Govern en solitari i després negociar un acord d’estructura de l’executiu amb la integració de Junts o de la CUP. De fet, Poble Lliure una de les formacions integrades a la CUP, ha reclamat fins i tot que els cupaires entrin a Govern. En tot cas, els republicans només contemplen una investidura d’Aragonès abans del 26 de maig per esquivar la pressió del calendari. Sia com sia, aquesta tarda ERC i Comuns no han reunit ni el seu equip de treball, després de dos dies de reunions.
Però Junts discrepa. Els de Carles Puigdemont han advertit que la reunió i l’acord de mínims “només mostra la voluntat de no repetir eleccions“. Així que continua amb la seva aposta de constituir un Govern de coalició amb ERC i no tenen intenció de cedir els quatre vots per tal que Aragonès sigui president i s’obri una nova fase de negociació per bastir un Govern. En qualsevol cas, Junts ha celebrat reunió del seu grup parlamentari aquesta tarda, telemàtica. Fonts dels participants asseguren que ha estat “plàcida”, però altres indiquen que s’ha fet notar un “malestar” per com s’han portat a terme les negociacions. La trobada venia precedida pel paper dels negociadors i especialment de Jordi Sànchez. “Negocia igual que als anys 90 i això ja no val, no som el comitè central del PCUS”, alerten veus dels diputats junters en conversa amb El Món.
La divisió –o debat intern– és a tres bandes. Per una banda, els que aposten per anar a eleccions, tot i el perill d’una patacada electoral o perdre el 52%; en segon terme, els que volen passar a l’oposició malgrat el risc de la irrellevància, però cedir els vots a Aragonès i obrir la possibilitat d’entrar a Govern posteriorment; i en darrer terme, els que volen un acord sí o sí i posar-se a treballar immediatament.
De fet, aquesta divisió interna ja es va fer notar dissabte, quan Aragonès va obrir una “nova fase de negociació”. El fet que s’obrís la possibilitat d’investir de franc va fer posar les mans al cap als veterans de la formació. Entenien que “s’afeblia d’un bon principi” la posició de Junts. Fins i tot, hi ha queixes que un dels principals referents de negociació de Junts, com Jordi Turull, amb moltes hores de vol al Parlament cosint pactes, ha estat apartat de les converses. El malestar ha crescut a mida que l’opció d’una convocatòria electoral s’ha fet més visible i que el sector més pragmàtic ha fet més pal·lès. “Són els mateixos negociadors que van fer el brillant pacte del PDeCAT“, ironitzen les mateixes fonts. Després de la reunió de grup, el partit ha celebrat reunions de vegueries per explicar el minut i resultat de les converses.
2 
