La segona volta de les eleccions presidencials franceses a la Catalunya Nord no mostren que afluixin en participació. Ans al contrari, segons les dades de la Prefectura de departament dels Pirineus Orientals, a les cinc de la tarda havien votat un 66,32% dels votants, quan fa cinc anys havien votat un 65,1% dels electors. La clau d’aquestes dades serà saber qui es queda amb els vots de França Insubmissa de Jean Luc Melenchon que a les comarques franco-catalanes va obtenir un meritori tercer lloc a tocar del segon qualificat Emmanuel Macron.
De moment, la Catalunya Nord és un feu de Reagrupament Nacional, i a la vista dels comentaris de molts votants, apunten que repetiran el vot de la primera volta. De fet, Le Pen s’ha venut en aquesta campanya com una matrona que defensa la França rural i els pobres, davant un Macron acusat de defensar els rics, globalista i de ciutat. Dues característiques associades als departaments dels Pirineus Orientals, que viu entre el turisme, l’economia rural, una gran fàbrica de xocolata i la immigració interior de les classes passives franceses que voten en més clau estatal que no pas local.
El duel Macron-Le Pen sembla dat i beneït a la Catalunya Nord en favor de l’extrema dreta. Fet que no passa a la resta de l’Estat francès, que està al 63,23%, a dos punts per sota del 2017. De tota manera, a una hora que tanquin els col·legis electorals es manté el fluxe de votants normal de tot el dia. A l’Ajuntament de Perpinyà, decoradíssim per Sant Jordi, s’ha establert la base dels resultats electorals. Al capdavall, el seu alcalde Loui Aligot és de Reagrupament Nacional i exparella de Le Pen. Tot i que sembla que les cartes són marcades, un dels aspectes que caldrà analitzar és la diferència de vots entre les altres regions franceses i la Catalunya Nord.
