Elena i Marlaska, a punt per a la primera Junta de Seguretat en tres anys

Jubilació anticipada, més mossos i agents rurals, a l'agenda

El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i el ministre espanyol del ram, Fernando Grande Marlaska, presidiran la primera Junta de Seguretat de Catalunya de la legislatura a finals d’octubre o la primera setmana de novembre. Així ho han apuntat fonts de la conselleria a El Món, després de les reunions i els contactes mantinguts entre els dos màxims responsables polítics de la seguretat pública i els seus equips. La Junta de Seguretat, l’instrument de coordinació entre les dues administracions amb competències policials, no es reuneix des del setembre del 2018. Una trobada en la qual ja va participar-hi Marlaska per la part espanyola. Per la part catalana, el conseller era Miquel Buch.

Les dues parts encara estan polint l’ordre del dia i els continguts. En concret, hi treballa la comissió de cooperació policial que fa la feina del dia a dia “entre juntes”. Sobretot, per garantir que els pactes acordats s’apliquin en els terminis i condicions previstos. Com exemple, des d’Interior recorden que la darrera Junta de Seguretat es va acordar la incorporació dels Mossos d’Esquadra al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i l’acord per a les dues promocions de policia catalana dels cursos 2019-2020 i 2020-2021 que es porten a terme. De fet, aquest divendres van començar el servei en període de pràctiques els 693 nous efectius.

Pla tancat de diversos policies durant la cerimònia de graduació de la 34a promoció de l’Escola de Policia, a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Imatge del 2 d’octubre de 2021. (Horitzontal).

No serà la primera vegada que Elena i Marlaska enraonaran. El passat 16 de setembre es van trobar a Madrid com a “primera presa de contacte”. Una reunió que va servir per esbossar les qüestions que resten en cartera i que des de la conselleria consideren urgents i prioritàries. En aquesta llista s’hi compta l’ampliació del sostre de la plantilla del Mossos. De fet, en l’anterior Junta de Seguretat es va acordar un pla per mantenir la plantilla del cos en 18.000 agents, ràtio que per població li tocaria a Catalunya. No obstant, el Ministeri de l’Interior havia de traslladar la proposta al Ministeri d’Hisenda, qui, en definitiva té l’última paraula per autoritzar la despesa. A la vista de l’aprovació de les darreres promocions, l’equip d’Elena veu amb optimisme el futur de l’ampliació del cos. I considera absolutament prioritari el nou dimensionament de la plantilla dels Mossos.

Fernando Grande Marlaska i Miquel Buch, en la junta de seguretat de 2018/ACN

Un dels altres punts calents és la jubilació anticipada als Mossos, igual que en tenen els cossos policials d’àmbit estatal. La feina principal està feta i acordada amb els sindicats, que encara esperen la resposta de Madrid. L’acord signat l’any 2020 es va batejar com  Acord de Jubilació Anticipada i Altres Millores Laborals. La projecció de plantilla fa tremolar la piràmide d’edat del cos. L’any 2018, Interior calculava que al 2030 un terç de l’actual plantilla dels mossos estarà en edat d’accedir a la segona activitat. S’hi accedeix a petició pròpia a partir dels 57 anys i comporta ser destinat a llocs de treball “no operatius”, atès que es considera que a partir d’aquesta edat ja no es tenen les condicions físiques requerides per a les funcions operatives de policia. Una situació que requereix regular la jubilació anticipada com a mesura per regular la plantilla de Mossos.

Per altra banda, també s’incorporarà a l’ordre del dia el traspàs de competències cap als Agents Rurals, ara embarrancada en un recurs contenciós administratiu per l’ús d’armes. La decisió que va prendre el departament només de començar la legislatura de traspassar els agents rurals de Medi Rural a Interior pot facilitar un procés de conversió policial total. Un dels punts que més inquieten els negociadors, però, és la gestió i el repartiment del programa espanyol del Fons Europeu de Seguretat Interior (ISF) per al període del 2021 al 2027. Un finançament extra que permetria reformes estructurals de la policia catalana ajornades per la manca pressupostària.

En qualsevol cas, la normalització de les relacions entre les dues carteres d’Interior es fa pal·lès en la celeritat per tal de celebrar la Junta. Després de tres anys, ministre i conseller, tornaran a seure amb la presidència de Pere Aragonès. Buch va ser el darrer conseller en celebrar-ne una, perquè el conseller Miquel Sàmper no en va poder fer cap. La raó és que tècnicament la reunió l’ha de presidir el president de la Generalitat, i Sàmper, es va quedar “sense”.

Comentaris

    Tela 09/10/2021 9:01 pm
    I de la poli que hi ha a Catalunya que obeeix a la justícia corrupte espanola, en parlaran? Més medalles Billi el Niño? Fins el ous de que el "nostres" actuin com a esclaus, com a serfs del estado que ens aixafa.
    Si 09/10/2021 9:03 pm
    Curiós això de reunir-se amb feixistes.
    Porcs traïdors 10/10/2021 10:12 am
    Na fent autonomisme com si no hi hagués hagut un 1-O.
    F .Castella 10/10/2021 12:00 pm
    Entre gossos no es mosseguen

Nou comentari