Josep Lluís Alay (Barcelona, 1966), cap de l’oficina del president Carles Puigdemont, és protagonista aquests dies d’investigacions de la Guàrdia Civil. És doctor en Física, professor d’Història a la Universitat de Barcelona i fins i tot, tradueix novel·les d’espionatge del rus al català i al castellà. Ara s’hi afegeix que és protagonista de diverses causes encetades judicials. Les acusacions de la Guàrdia Civil sempre són sumaris relacionats amb el Procés i amb l’exili. Però, sobretot, amb el president a l’exili Carles Puigdemont. De fet n’és responsable de la seva oficina. Ara, un informe de la Guàrdia Civil l’ha fet protagonista d’una mena d’estrambòtica conspiració de Rússia. El paquet ideal per a l’Estat: Rússia, Procés i Puigdemont. No cal afegir res més.
Bé, potser vostè sap si vindran els 10.000 soldats rusos a Catalunya?
Qui sap, arrosseguem des de fa molts anys aquests 10.000 soldats russos. La veritat és que no sé on són, ni sé d’on han sortit ni els he buscat, ni crec que ningú seriós pugui prendre aquesta notícia amb un mínim de credibilitat.
De fet, tot comença amb què li agafen els seus mòbils, i a partir d’aquí, ja poden construir un relat…
Sí, i miri que fins i tot he piulat diverses vegades el retorn de dos telèfons mòbils. De fet, crec que va ser l’únic objectiu de la meva detenció l’octubre de 2020, perquè fins ara em perseguien per una factura d’un servei prestat com acadèmic en un esdeveniment internacional fa més de quatre anys, plenament justificada i que no tenia cap sentit per dur a terme la detenció. A diferència dels altres detinguts, només em van tenir dues hores, el temps just per detenir-me, portar-me a Travessera, i agafar-me els mòbils. D’aquí que el ministeri fiscal reclami l’arxiu d’aquest cas per ser una investigació prospectiva. És el retorn al pitjor estat autoritari, del gran ull de l’Estat sense cap justificació. És una violació dels nostres drets, de la nostra intimitat, que no ho podem permetre de cap de les maneres, siguis independentista o no, perquè pot passar a qualsevol de nosaltres.
I aquesta obsessió de la Guàrdia Civil amb vostè?
Està lligada al president Puigdemont, saben que sóc una persona que estic amb contacte directe i regular amb ell, que viatgem sovint i parlem amb gent de tot el món. Per a ells sóc una font d’informació molt important i per altra banda, per ells represento una mena de personatge que no es deixa coaccionar per dues detencions i quatre causes. Segurament són al que més poden coaccionar, però si si bé no estic impertèrrit, no em deixo coaccionar. Les meves conviccions venen de molt enrere, són profundes, de tota una vida. No vinc del 2017. Estic disposat al que faci falta per canviar la realitat de Catalunya radicalment, i no em fa por. Li dic, el que faci falta.
Quina feina fa exactament vostè?
Bàsicament sóc el responsable de gestionar la seva vida pública, la seva agenda, des de casa nostra -que ho poden espiar, no prohibir- i de fora que interessa molt a la Guàrdia Civil, a qui visita, qui s’entrevista, quin parlament, intel·lectuals, escriptors, artistes, perseguits… La meva feina és gestionar aquesta enorme agenda, perquè Puigdemont és la figura política catalana més internacional del país i també donar la meva anàl·lisi i parer sobre l’oportunitat de veure determinades persones o països des d’un punt de vista polític, no legal.
Aquesta peça separada fa la sensació que és una mena de puzle, tant és així que la fiscalia no s’ho creu
La prova fefaent és que un fiscal espanyol li diu al jutge que és una autèntica violació dels drets fonamentals. M’investiguen en quatre causes i no tinc cap judici. Algú que l’Estat considera que és perillós per la seva seguretat contra ell tot és possible. S’ha donat llum verda a determinats poders de l’Estat, sense control i invertint mitjans i fons reservats, a fer el paper de gran Germà que acaben aplicant persecucions criminals a la dissidència política. En tinc exemples que no acostumo a parlar-ne.
Expliqui’ls
M’he passat tres anys en una llista negra del ministeri de l’Interior, sense haver estat jutjat ni condemnat ni portat a judici, una llista amb gent relacionada amb crims molts greus. Per ser en aquesta llista qualsevol autoritat policial que m’aturés estava obligada a escorcollar-me a mi i a mi i els meus acompanyants. Cada cop que passava una frontera havia d’estar una hora responent preguntes. Era una llista que suposadament incloïa persones que eren perilloses per a la seguretat de l’Estat, dedicada a narcotraficants o jihadistes. I un altre exemple, a Ginebra, a Suïssa, on hi he estat molt, i m’han perseguit a peu i a cotxe, eren espanyols que formaven part d’un grup diguem-ne paramilitar encarregat de seguiments -en alguns casos discrets i en altres volen que se sàpiga-. Això va provocar la intervenció de les autoritats suïsses.
No em dirà res més d’això?
Fins aquí puc explicar.
Es considera que és un avís a navegants?
Sí. En primer terme, treure informació del president Puigdemont. En segon lloc, fer la vida impossible algú per crear exemple perquè altres no vulguin seguir aquest camí, com el camí de suport a l’exili.
I ens trobem amb el cas d’Alexander Dmitrenko…
Exacte, en tercer terme, arriben les víctimes col·laterals. Som en una guerra sense armes de foc, però és una guerra molt llarga. Però fora d’aquestes les usen totes i n’abusen de totes, i en aquesta guerra hi ha víctimes col·laterals. Això em preocupa, perquè gent que sense motivacions polítiques contacta amb mi li passen coses i tenen conseqüències. En el cas de Dmitrenko li deneguen la nacionalitat i l’emboliquen en una història d’espies que no es creu ningú. Miri, fins i tot, treballar en una traducció de la novel·la “El secret de la clandestina”, que ha inspirat la sèrie The Americans, ara tornen a estar els seus protagonistes en un diari nord-americà.
Continuarà fent la seva feina
Exactament la mateixa, amb més força, energia i amb ganes que el país sigui independent en el termini més curt possible.
