L’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, creu que les armes que van quedar als vehicles de la Guàrdia Civil durant les protestes del 20 de setembre del 2017 davant la seu del departament d’Economia a Barcelona no va ser un fet fortuït. Així ho ha remarcat en la roda de premsa que ha celebrat aquesta dilluns a la tarda per presentar la seva demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. Per a Jordi Sànchez, les armes als cotxes davant de la seu formaven part d’una mena de conspiració dels “poders foscos” per tal de fer “descarrilar” el Procés.
Sànchez, a qui la pluja ha impedit presentar la demanda davant la seu d’Economia en el quart aniversari de l’escorcoll que el va portar a la presó, ha apuntat que gràcies als voluntaris de l’ANC es va evitar una desgràcia. “Les armes als vehicles de la Guàrdia Civil van ser una trampa per provocar aldarulls i violència per fer descarrilar el moviment”, ha sentenciat l’exlíder de l’ANC. Així ha agraït als voluntaris que aquell dia van fer una “gran tasca per fer descarrilar els poders foscos que volien generar confusió, violència i soroll”.
De fet, la polèmica de les armes va portar cua durant la instrucció i en la vista oral pel Procés al Tribunal Suprem, fins i tot amb flagrants contradiccions entre comandaments de la Guàrdia Civil. En concret, l’aleshores cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, el general Ángel Gozalo –ara tinent general– va assegurar en la seva testifical davant Manuel Marchena que eren “armes llargues susceptibles de llançar projectils de goma”. Les va emmarcar en el tipus de defensa que utilitzen les unitats antiavalots. En aquesta línia, va negar que fossin armes amb “munició convencional”.
En canvi, dies després el tinent Pedro, amb TIP C57393S, al comandament de la comitiva judicial que va actuar a la seu d’Economia, va aclarir a l’advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, que les armes eren de “munició real”. També va abonar aquesta tesi el cap de l’operatiu de seguretat del 20-S de la Guàrdia Civil, el tinent TIP B35974S. cap del Grup de Reserva i Seguretat, que va recordar que es trobaven en alerta 4 sobre 5 antiterrorista i per això portaven armes llargues. En va dir “cetmes”, en relació al fusell d’assalt oficial de l’institut armat.
Els vehicles van ser objecte de robatoris i molts manifestants van expressar la seva protesta vandalitzant-los. Però, el neguit va venir després. Segons va detallar Jordi Sànchez en la seva declaració al Suprem, va rebre una trucada d’un tinent de la Guàrdia Civil que el va alertar de la presència de les armes. “Em va comunicar que als cotxes que havien estat estacionats davant d’Economia, sense vigilància immediata, hi havia armes llargues”, va detallar a la sala. Un missatge que Jordi Sànchez va admetre que li va generar una “tensió com mai havia viscut en una altra concentració”.
Immediatament, Sànchez es va posar en contacte amb el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i amb l’intendent Teresa Laplana, que van ser jutjats per sedició a l’Audiència Nacional i posteriorment absolts. Aquests li van demanar ajuda i Sànchez els va respondre que faria el que estigués “a les seves mans per evitar mals majors”, tot i que l’ordre públic no era la seva “responsabilitat”. “Jo només era responsable de fer un passadís”, va recordar. “Així que vam allargar el cordó per protegir el vehicle”, va apuntar. “Faré el que bonament estigui a les meves mans per evitar mals majors, però no és la meva responsabilitat haver de protegir unes armes ni els vehicles“, va assegurar en aquells moments.
I li van fer cas. La brigada mòbil dels Mossos, la Brimo, va protegir el tinent Norberto de la Guàrdia Civil mentre trencava els vidres de les finestres dels cotxes “devastats” de l’institut armat per poder-hi accedir –les portes havien quedat bloquejades pels cops– i recollir les armes. Així ho certifica una minuta el sergent TIP 4878 i el caporal TIP 2878, que van fer servei d’ordre públic com a components de l’indicatiu Dragó Lima de la Brimo. L’informe que consta en el sumari del judici del Procés, al qual va tenir accés El Món, és de data 5 d’octubre i detalla l’acció dels dos efectius durant el seu servei. Interior no va obrir mai cap expedient als agents per haver deixat desprotegides les armes.
