Un dels fets més obscurs del fets del 20-S davant la seu d’Economia va ser la troballa d’armes llargues als vehicles de la Guàrdia Civil. Una situació estranya perquè el reglament del cos armat deixa clar que l’abandonament de la custòdia de les armes, com qualsevol altre element de l’equip reglamentari, és una falta sancionable. La descoberta d’aquests fusells en els cotxes durant les concentracions de protesta pel registre dels despatxos de la Generalitat és un punt clau de la defensa i per la que les acusacions.
De fet, la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat hi passen de puntetes tot i demanar-li 17 anys de presó. Així, no només la negligència de deixar les armes sinó la decisió de Jordi Sànchez, aleshores president de l’ANC, de protegir els cotxes amb voluntaris. Una decisió que ha sorprès a la sala Penal del Tribunal Suprem i a molts periodistes espanyols, atesos els comentaris a la Biblioteca habilitada com a sala de premsa.
Segons ha explicat en la seva declaració, Sànchez va rebre una trucada d’un tinent de la Guàrdia Civil que el va alertar de la presència de les armes. “Em va comunicar que en els cotxes que havien estat estacionats davant sense vigilància immediata hi havia armes llargues”, ha detallat. Un missatge que Sànchez ha admès que li va generar una “tensió com mai havia viscut en una altra concentració”.
Immediatament, Sànchez es va posar en contacte amb el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i a l’intendent Teresa Laplana, ara també imputats per sedició a l’Audiència Nacional. Aquests li van demanar ajuda i Sànchez els va respondre que faria el que estigués “a les seves mans per evitar mals majors”, tot i que no era la seva “responsabilitat” l’ordre públic. “Jo només era responsable de fer un passadís”, ha reblat. “Així que vam allargar el cordó per protegir el vehicle”, ha detallat. “Faré el que bonament estigui a les meves mans per evitar mals majors, però no és la meva responsabilitat haver de protegir unes armes ni els vehicles“, ha assegurat.
Aquest relat topa de ple amb la narració de sedició i rebel·lió que intenten les acusacions. El fet que l’ANC decideixi amb els seus voluntaris protegir no només els vehicles de la Guàrdia Civil, sinó les armes, no té cap mena de coherència amb l’objectiu de subvertir l’ordre constitucional a través d’un moviment ‘tumultuari’ i que volgués impedir l’acció judicial.
