El Govern ha publicat aquest dimecres un paquet de 16 informes relacionats amb la feina tècnica que s’ha fet entre 2018 i 2020 per explorar la possibilitat que Catalunya sigui la seu d’uns Jocs Olímpics d’Hivern. A més d’aquests informes concrets per àmbits, es publica un dossier fins ara confidencial [PDF] on s’hi recull tota la informació tècnica en mans del Govern per decidir els diferent aspectes de la candidatura que s’està treballant. Els informes es publiquen per qüestió de transparència i per atendre les demandes de petició d’informació pública que s’han produït per part de grups parlamentaris. Els 16 informes detallen diferents aspectes relacionats amb l’organització d’uns Jocs Olímpics d’Hivern des de l’àmbit organitzatiu, pressupostari, tècnic o pel que fa a les proves a fer. També inclou informes des d’un punt de vista més publicitari i comunicatiu.
El dossier global d’informació tècnica que es publica presenta tres pressupostos, però el Govern insisteix que no són aplicables a la candidatura futura, perquè responen a projeccions anteriors. D’una banda, el dossier mostra un pressupost general del procés de candidatura, que correspon a l’etapa de generació i planificació del projecte per valor de 6.815.267,52 euros. D’altra banda, hi figuren previsions del pressupost COJO —quantifica els ingressos i les despeses de funcionament lligades estrictament a l’organització dels Jocs Olímpics, és a dir, del futur Comitè Organitzador— (1.391.548.977,35 euros de despesa / 1.504.379.698,00 euros ingressos) i el pressupost NO COJO —quantificació de tots aquells ingressos i despeses que són necessàries per poder acollir uns Jocs Olímpics— (dels 1.282 milions d’euros que es consideren necessaris per realitzar els JJOO, el 84% serien inversions planificades). Els dos pressupostos fan referència a l’etapa l’organització dels Jocs Olímpics, en cas que Catalunya fos designada seu amfitriona dels Jocs.
Fonts del Govern han volgut deixar ben clar que la informació que es fa pública no és la candidatura que s’està treballant actualment, sinó que es relaciona amb la informació d’anys anteriors en aquesta fase de prospecció que es va iniciar el 2018. L’objectiu dels informes era obtenir informació per tal de poder decidir al voltant d’una possible candidatura tenint en compte els principis que es volen respectar, com són ara els mediambientals. El dossier que es publica inclou també les consideracions mediambientals (13 pàgines) que haurà de tenir la candidatura i, en aquest sentit, s’especifica que el projecte ha d’ajustar-se a la Llei de canvi climàtic de Catalunya. No hi ha pròpiament informes d’impacte mediambiental perquè aquests, segons el Govern, només es poden encarregar quan hi ha una decisió concreta presa. Ara bé, sí que hi ha un breu informe de dues pàgines sobre situació meteorològica el 2030 a la llista de 16 informes tècnics, que parla dels canvis previstos, però en cap cas diu que no hagi de nevar gens d’aquí deu anys.
Pel que fa a l’opinió de la ciutadania, el Govern va fer un estudi qualitatiu a través de focus grup sobre l’acollida dels jocs en l’àmbit de l’Alt Pirineu. Segons mostren les conclusions de l’informe, en termes generals, entre les 70 persones que van participar en la recerca, malgrat que les dades no es poden extrapolar (per les pròpies característiques del tipus de recerca), però entorn el 60% es mostren favorables a la celebració d’uns Jocs Olímpics d’hivern als Pirineus, enfront un 15% que s’hi mostra radicalment en contra; i paral·lelament una de cada quatre persones mostra alguns recels al respecte (no s’hi oposa però cal veure en quines condicions es desenvolupa el projecte).
Segons aquest estudi, el 40% de les opinions tenien un punt crític, que es focalitzava en criticar que els Jocs suposen una gran despesa per un esdeveniment efímer, que sovint s’associa també a casos de corrupció per impulsar obres, construccions i infraestructures no sempre necessàries. Les opinions en contra també valoren negativament les externalitats perjudicials en relació al medi ambient, un impacte ecològic negatiu, i una massificació de la zona no desitjable”.
Les viles olímpiques
Entre altres aspectes, la documentació publicada també inclou dades sobre les possibles viles olímpiques que es podrien construir en motiu dels Jocs, una a Barcelona i una altra a Puigcerdà. Aquests previsions però van relacionades amb detalls concrets de la candidatura que no estan definits encara. Per exemple, a Puigcerdà hi havia la possibilitat de construir una vila olímpica al Camí de les Fàbriques amb una inversió estimada de més de 81 milions d’euros per fer 445 habitatges. A Barcelona, la vila aniria a la Marina del Prat Vell, amb 450 habitatges. Els projectes constructius aniran relacionats amb les necessitats dels Jocs i en cas de fer-se ene el futur es destinaran a habitatge social.
Fonts de Govern avisen que això és simplement informació sobre “potencialitats” de cara a una candidatura i que la informació respon al context del moment en què es va fer. Els emplaçaments proposats es fan en base a les planificacions urbanístiques actuals, que no s’han contrastat amb els municipis. A més, la proposta pot canviar perquè per exemple la vila de Puigcerdà està condicionada al fet que la prova d’esquí de fons vagi finalment al Pla d’Anyella. El Govern confia que quan el 24 de juliol es facin les consultes aquestes previsions de noves edificacions ja estiguin decidides. Qualsevol acció, insisteix el Govern, ha d’encaixar amb els criteris de sostenibilitat que el projecte fixa que es volen respectar.
La informació publicada també detalla les consideracions sobre mobilitat que caldrà tenir en compte i, segons el Govern, les infraestructures addicionals que es poden plantejar estan orientades a preservar criteris mediambientals. Per això es planteja la construcció d’alguns telecabines nous.
La despesa en informes, assistències tècniques i altres despeses puja a 475.000 euros sense IVA. Aquesta despesa també està publicada en l’espai web de Presidència. El Govern té previst fer el 24 de juliol una doble consulta per validar l’opinió dels ciutadans de les zones afectades sobre la possible candidatura. La candidatura està pendent ara de la incògnita sobre la participació o no de l’Aragó.
1
