Esquerra Republicana i Junts per Catalunya han reclamat al PSOE posar sobre la taula l’amnistia i l’autodeterminació per negociar la investidura de Pedro Sánchez. Carles Puigdemont ja ha deixat molt clar que, tot i haver rebut alguna oferta d’indult, no en té prou amb una solució personal, sinó que cal trobar una sortida als 4.000 represaliats pels fets de l’1-O. La secretària general d’ERC, Marta Rovira, també s’ha pronunciat en el mateix sentit citant el president a l’exili. La mesura de gràcia és matèria de debat entre experts de Dret Constitucional consultats per El Món, que consideren que es poden explorar diferents vies per aconseguir l’amnistia. Segons el catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB) Xavier Arbós, és una eina de gran impacte polític que serviria per esborrar-ho tot i donar un missatge molt important a la societat en el sentit de passar pàgina amb aquest conflicte. De fet, el catedràtic de la Universitat de València (UV) Albert Noguera assenyala aquesta mesura de gràcia i el referèndum com a úniques vies per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.
El PSOE i els partits independentistes poden explorar diferents vies per fer-ho, però l’opció més senzilla que podrien posar ERC i Junts sobre la taula de negociació amb el PSOE és segellar un acord per aprovar una Llei d’Amnistia amb la majoria de la investidura de Pedro Sánchez, que comptaria amb els 152 diputats que tenen PSOE i Sumar, més els d’ERC (7), Junts (7), Bildu (6), PNB (5) i BNG (1). “L’important és que s’aprovi la llei, i no tant la via com es faci. Al cap i a la fi, només depèn de majories i minories i si tens la majoria la pots aprovar com vulguis”, exposa Noguera.
La iniciativa legislativa la podria presentar directament el govern espanyol a través d’un projecte de llei pel procediment d’urgència, per escurçar els terminis, o podria ser el Parlament de Catalunya qui la sol·licités. És a dir, que el Parlament podria aprovar una proposta amb àmplia majoria per posar de manifest que hi ha un ampli consens a la societat catalana i posteriorment presentar-la a través del govern espanyol o la Mesa del Congrés.
Recuperar la iniciativa independentista del 2021
En l’últim ple del Parlament de la passada legislatura, el 19 de desembre del 2020, no es va fer servir el mecanisme formal abans esmentat, però es va aprovar una resolució que instava el Congrés dels Diputats a fer una llei d’amnistia. Va comptar amb els vots a favor de JxCat, ERC i la CUP, i l’abstenció dels comuns. Posteriorment, les formacions independentistes van portar al Congrés una proposta de llei per amnistiar “tots els actes d’intencionalitat política, sigui quin sigui el resultat”, des de l’1 de gener de 2013, cosa que incloïa, a més de l’1-O, els condemnats per la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014, quan governava Artur Mas.
Aleshores els lletrats del Congrés van interpretar que l’amnistia no era possible perquè la Constitució prohibeix els indults generals –tema que aixeca debat entre els experts– i van recomanar a la Mesa del Congrés no tramitar-la en considerar-la “en contradicció palmària i evident” amb la prohibició d’indults generals. PSOE, PP i Vox van seguir el consell dels lletrats i la norma va quedar en un calaix.
Una amnistia encoberta
El politòleg Toni Rodon va plantejar, en una conversa amb aquest diari per valorar els resultats electorals, la possibilitat de negociar “alguna cosa que no s’anomeni amnistia, però sigui una amnistia de facto”, però el catedràtic de la UB no ho veu del tot clar perquè considera que hi ha “una qüestió simbòlica” molt important. “L’impacte que Puigdemont aconsegueixi l’amnistia en unes negociacions és molt més fort que no pas el d’una modificació del Codi Penal amb caràcter retroactiu”, conclou. A més, també assenyala un altre problema que pots trobar-te amb “aquestes vies intermèdies” i posa l’exemple de la reforma del Codi Penal en relació amb la malversació. “Si no està prou lligat i prou perfecte, a vegades hi ha escletxes que provoca que hi hagi resolucions judicials que no vagin en la línia dels que han fet la reforma”, avisa.
D’altra banda, Albert Noguera exposa que aquesta podria ser la via preferida del PSOE perquè “té pànic a utilitzar la paraula amnistia” i vol explorar “altres mecanismes que tinguin els mateixos efectes sense utilitzar la paraula”. Tot i això, subratlla que es pot aprovar una llei on no es faci servir la paraula amnistia. En el text, això sí, s’hauria de fer constar que “queden eximides de responsabilitat penal i civil i queden esborrats tots els antecedents penals d’aquelles persones que han estat investigades o condemnades durant el període 2014-1019 per actes relacionats amb manifestacions en l’espai públic, tall de carreteres, etc., vinculades al procés de lluita per la independència”. En definitiva, “redactar el mateix article sense esmentar la paraula amnistia”.
Llei orgànica o ordinària?
Un altre debat és si la Llei d’Amnistia ha de ser orgànica, que necessita una majoria absoluta del Congrés; o ordinària, que en té prou amb una majoria simple. És un matís que podria tenir el seu valor si arriba al Constitucional. Aquí, Arbós posa de manifest que la Constitució diferencia clarament quines són les lleis orgàniques (art 81) i, entre altres coses, “fa referència al desenvolupament dels drets fonamentals”. En aquest sentit, assenyala que ell era del parer que havia de ser una llei orgànica, però ha canviat d’opinió perquè té “dubtes” sobre si és pertinent identificar un dret fonamental amb el desenvolupament d’una Llei d’Amnistia. “Afecta el dret a la llibertat si algú està a la presó, però no és un problema de presumpció d’innocència”, exposa.
També apunta que hi ha altres experts “igual o més solvents que jo” que han exposat els seus arguments perquè hagi de ser una llei orgànica perquè se situaria en el mateix nivell que el Codi Penal o la Llei d’Enjudiciament Criminal, però subratlla que aquests arguments no l’han convençut. I aquí fa una nota a peu de pàgina perquè el Codi Penal del 95 no parla d’amnistia, però, en canvi, l’article 666 de la llei d’enjudiciament “encara preveu la llei d’amnistia”. “Tot és molt complicat”, resumeix.
El paper del Tribunal Constitucional
En qualsevol cas, els dos catedràtics en Dret Constitucional alerten que si s’aprova una Llei d’Amnistia es pot donar “per fet que algú la recorrerà” al Tribunal Constitucional i tots dos coincideixen a assenyalar que la majoria progressista que hi ha ara en l’alt tribunal “no és garantia de res” ni que “compri el 100% del que els presentin”. “Tot és constitucional fins que arriba el Tribunal Constitucional i ho tomba”, afegeix el catedràtic de la UB.
Però aquí, apunta Noguera, hi hauria marge perquè la llei estaria en vigor fins que el Constitucional digués el contrari, ja que l’únic que pot demanar la suspensió de la llei és el govern espanyol i en aquest cas seria una de les parts implicades en l’acord. “La llei produeix efectes i seria constitucional fins que el TC no digués el contrari”, conclou.
8
2
