“Avui es compleixen sis anys de la vaga general més gran del segle XXI a Catalunya, hereva de la mobilització social més gran del segle XXI a Europa, i fruit de la més vergonyosa repressió d’un estat europeu a les classes populars en l’exercici dels seus drets”. Així ha començat la presentació del manifest de la Plataforma 3 d’Octubre contra la repressió i per les llibertats, una entitat que va néixer el setembre del 2017 per preparar el que es va conèixer com l’aturada de país en protesta per la repressió estatal del Primer d’Octubre.
En una modesta roda de premsa celebrada aquest matí a l’Aula Ronda, el seu portaveu, Koki Gassiot, ha presentat un manifest que retreu a l’independentisme institucional l’actual estat del Procés. “Sembla que la representació institucional dels catalans hagi optat per la via de la submissió pregant a l’invasor que tingui magnanimitat i faci clemència en forma d’amnistia; i una autodeterminació de fireta com l’autonomia atorgada a la Constitución del 78″, afirma el comunicat d’aquest sisè aniversari. Tot i això, els representants de la plataforma han encès i bufat les espelmes d’un pastís d’aniversari per demanar un “desig secret”.

Reconeixement del referèndum sobre la independència de l’1-O
En aquesta línia, la plataforma es queixa de la “institucionalitat catalana, menystinguda i de via estreta”, que no fa prou força amb l’U d’Octubre. Des de l’entitat “exigeixen al deslegitimat govern espanyol a Catalunya, que reconegui el referèndum del primer d’octubre de 2017 i el seu resultat a favor de la independència com a expressió legítima de la voluntat del poble de Catalunya”. D’aquí que recelin de “l’amnistia” que “pot donar legitimitat” al govern espanyol “responsable de l’agressió rebuda al poble de Catalunya en tot el relatiu a l’1-O”.
“No podem permetre que una possible llei d’amnistia espanyola amagui sota l’estora els despropòsits democràtics de l’estat, de la seva policia, dels seus fiscals i jutges”, alerten davant la possibilitat que s’exonerin de responsabilitat els policies processats per l’1-O. “No volem exigir penes ni condemnes, però sí una depuració de responsabilitats i saber”, asseveren. D’aquí que es plantegi una mena de comissió de la veritat per “saber qui i com va ordenar l’exercici de la violència contra el nostre poble, les persecucions, mentides, falses acusacions, espionatges, infiltracions i quin cost econòmic estem pagant els catalans als nostres botxins”.
Dues prioritats per posar fi a la repressió
Per la plataforma les dues prioritats de l’actual moment polític és la “fi de la repressió social, política i sindical a Catalunya i el tancament de tots els casos judicials pendents”. Un fet que defineixen com un “punt final” que “s’ha de fer extensiu a tots els casos derivats de l’increment repressiu i autoritari de l’estat espanyol en els últims anys”. Aquí inclouen les actuacions contra feminismes, arts escèniques, desnonaments, mobilitzacions o estudiants així com el rescabalament de condemnes econòmiques i de privacions de llibertat”, afegeixen.
Per altra banda, reclamen “la continuïtat del procés d’autodeterminació per retornar la legitimitat a les institucions de Catalunya amb la implementació d’un nou paradigma que superi el règim del 78″. Malgrat tot, la Plataforma no amaga la seva decepció amb el lideratge institucional de l’independentisme i més en un context de negociació política com l’actual.