L’expresidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Elisenda Paluzie ha fet un tuit explicant com l’Estat espanyol ha utilitzat la reforma del Codi Penal en benefici seu en una carta de resposta a les conclusions de l’ONU amb relació a la denúncia presentada per Esquerra Republicana. Així mateix, Paluzie també explica com l’Estat aprofita “en el seu favor internacionalment la taula de diàleg” en el mateix context de resposta de l’Estat.
L’Estat defensa els indults, la reforma del Codi Penal i els pactes entre governs
La conclusió dels relators de l’ONU va ser que l’Estat espanyol hauria d’investigar a fons els informes segons els quals el programari espia Pegasus va ser utilitzat per atacar personatges públics i activistes catalans a l’Estat espanyol. L’ONU remarcava a principis de febrer que entre el 2017 i el 2020, els dispositius d’almenys 65 polítics i activistes de minories catalanes van ser objecte d’un complex i sofisticat programa d’espionatge, les víctimes del qual incloïen líders de minories catalanes, diputats al Parlament Europeu, legisladors, juristes i membres d’organitzacions de la societat civil.
En l’escrit de defensa de l’Estat espanyol enviat als relators de l’ONU el passat 4 d’abril, explica com l’activitat d’ERC és “totalment legal” a l’Estat espanyol i remarca com té 14 senadors, 33 diputats al Parlament i més de 3.000 regidors. Així mateix, defensa que els militants del partit republicà compten amb “plens drets polítics” i asseguren com “cap dels processos judicials que s’exposen a l’informe està vinculat a l’exercici d’aquests drets, sinó a vulneracions de la legalitat provades en un procés judicial”. En el cas de Junqueras i Romeva, recorda les sentències del Tribunal Suprem i considera que Marta Rovira no està exiliada perquè “aquest terme només es pot aplicar a persones perseguides per les seves idees o activitat política”.
Les actuacions “secretes” al CNI
L’Estat també argumenta amb la “seguretat nacional” el fet de no fer públic el cas de les persones les quals han estat interceptades les seves comunicacions. “Els seus drets han sigut protegits en tot moment per un magistrat del Tribunal Suprem”, asseguren. Així mateix, també defensen les actuacions “reservades” dins del CNI després de les publicacions del Catalangate, així com la compareixença de la seva directora i el president del govern espanyol.
També exemplifiquen com l’Estat i el Govern de la Generalitat han reconegut l’existència d’un conflicte polític. “Concretament, existeix una Taula de Diàleg, en la qual s’han reunit els dos governs en tres ocasions i han arribat a acords”, argumenten, posant d’exemples la fase de desjudicialització i l’impuls de la llengua catalana. Així mateix, l’escrit també subratlla la taula bilateral, la “reducció de la conflictivitat institucional amb 24 acords entre els dos governs” i com The Economist exemplifica l’Estat com una “democràcia plena” ocupant el lloc 23 de 140 Estats.
També posen en evidència la derogació del delicte de sedició, ja que l’exposició de motius de l’ONU evidenciava com aquest caràcter era “problemàtic”. També defensen els canvis en el delicte de desordres agreujats i la disminució de penes en comparació a uns i altres. També menciona els indults i defensa la seva aplicació.
6
3
