Òmnium Cultural ha reclamat al Comitè de Drets Humans de l’ONU que exigeixi “l’aplicació plena” de la llei d’amnistia a Espanya, a més d’una “investigació efectiva” sobre el ‘Catalangate’, l’espionatge i les infiltracions policials.
L’entitat catalana ha participat en la reunió entre els membres del Comitè de Drets Humans de l’ONU amb altres representants de la societat civil per preparar l’avaluació que aquest comitè farà de l’aplicació dels drets civils i polítics a Espanya, que tindrà lloc dimecres i dijous.
En aquesta reunió, l’entitat ha volgut denunciar diverses qüestions com el ‘Catalangate’ com a “major cas de ciberespionatge del món contra un moviment democràtic”, les infiltracions policials per intentar “controlar i desmantellar” el moviment independentista i la “repressió i l’aplicació deficient de la llei d’amnistia”, segons ha explicat l’entitat. A més, han posat sobre la taula la violència policial de l’1-O i l’obstrucció judicial de la investigació sobre les tortures del franquisme, com la de la comissaria de Via Laietana.
La constitucionalitat de la llei d’amnistia
A finals de juny, el Tribunal Constitucional va avalar, tot i que dividit, la constitucionalitat de la llei d’amnistia del Procés. Per sis vots a quatre, la llei va superar el tràmit de la constitucionalitat amb només tres retocs d’interpretació. La constitucionalitat de la llei d’amnistia, però, no suposarà un retorn automàtic dels exiliats, ja que el Tribunal Suprem no aixecarà les ordres de detenció. Tampoc implicarà l’aixecament o la suspensió de la inhabilitació a la qual estan condemnats Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. Ara bé, la resolució reforça els recursos d’emparament interposats per la inaplicació de l’amnistia.
Segons dades d’Òmnium Cultural, més de 1.600 persones es poden beneficiar de l’aplicació de la llei d’amnistia. Concretament, l’entitat compta 697 persones encausades penalment i 919 administrativament.
