L’independentisme ha perdut un dels seus històrics picapedrers. És en Joan Rocamora (Barcelona, 1957) un filòleg català que ha dedicat la seva vida a l’assoliment de l’alliberament nacional de Catalunya, amb totes les pitjors conseqüències que comporta aquesta lluita. Rocamora va ser un dels detinguts en la famosa operació Garzón de l’any 1992, acusat de pertànyer a Terra Lliure, en una ràtzia contra l’independentisme amb més figuració que contingut. Una operació que va servir per avisar urbi et orbi que l’Estat no permetria cap acció en l’any olímpic de Barcelona.
Rocamora va ser detingut i jutjat per l’Audiència Nacional i va ser, amb Josep Musté -un altre gran reserva de l’independentisme- dos dels 18 condemnats -se’n jutjaven 24- que van ser els últims de sortir en llibertat. Cap dels dos va acceptar en cap moment cap mena de mesura de reinserció ni van demanar cap indult perquè “no reconeixien les estructures de poder espanyoles”. Finalment, i amb una negociació política a contrarellotge, el darrer Consell de Ministres de Felipe González de 8 de març de 1996 va aprovar l’indult i van poder sortir de la presó. Ara bé, amb causes pendents i l’amenaça de tornar a la presó. Un indult preventiu.
Retorn a la lluita
Després de gairebé tres anys a la presó, Rocamora va tornar a la vida civil i també a la lluita independentista. Actualment, estava enquadrat a la CUP de Cerdanyola qui ha informat de la seva mort. Rocamora va fundar editorials emblemàtiques de l’esquerra independentista com ara Edicions de 1979. Darrerament, va publicar Escrits en llibertat, un recull dels seus articles a Llibertat.cat, publicació de la qual també n’és fundador. L’any 2012 va ser coautor de Terra Lliure: punt de partida (1979-1995), un llibre de referència de la història de l’organització. Rocamora va formar part de la Intersindical-CSC i va estar implicat en la consulta del 9-N d’ara fa deu anys i del referèndum del 2017 formant part de l’ANC i els CDR. Les mostres de condol han arribat de tots els angles de l’independentisme.
