“Va ser una manifestació de retrobada”. Aquesta és la reflexió que fa un dels membres més destacats del secretariat nacional de l’ANC sobre la manifestació de dissabte passat contra del caos de Rodalies. Una manifestació que va ser convocada tant per l’entitat independentista presidida per Lluís Llach com pel Consell per la República i a la qual s’hi van afegir partits polítics com ara Junts, ERC i la CUP, sindicats com la Intersindical o organitzacions com Òmnium Cultural o el Ciemen.
El fet que la manifestació fos un èxit de participació malgrat la contraprogramació d’una altra marxa pels mateixos motius la mateixa tarda –amb molt menys seguiment–, ha esverat el galliner del moviment civil independentista, que semblava dormir el son dels justos. L’ANC es va reivindicar com una entitat capaç de generar una mobilització organitzada en pocs dies i enfrontant-se a certa propaganda contrària a la seva convocatòria titllant-la de política. I el Consell de la República, força sacsejat políticament, es va veure còmode en el seu paper de partner de l’ANC.
La partida guanyada de la manifestació que va atorgar a l’independentisme el lideratge de la protesta contra el caos de Rodalies ha alimentat un rum-rum que ja feia dies que corria entre els associats i membres de les dues entitats. Al capdavall, molts dels seus lideratges locals o territorials comparteixen militància en els dos organismes. I és el que membres de les dues entitats descriuen a El Món com la possibilitat de dur a terme una “fusió freda”. És a dir, no crear més plataformes ni associacions ni entitats i aprofitar les que ja estan establertes per “repartint-se bé els papers” i que cadascuna assumeixi unes responsabilitats determinades “sense trepitjar-se”. El debat a l’ANC arriba en un moment en què, després de la marxa dels crítics, l’entitat prepara per el mes d’abril la renovació del Secretariat Nacional i un nou full de ruta que haurà d’aprovar l’assemblea general ordinària.
Un moviment que va de baix a dalt
La possibilitat d’unir forces entre les dues entitats va sorgir de les bases de sengles organitzacions. Sobretot, de la demarcació de les comarques de Girona, Empordà, Catalunya Central i la Catalunya Nord. De fet, ja havien organitzat alguns actes on participaven membres de les dues entitats. “Al capdavall, molts comparteixen desacomplexadament el doble carnet”, afegeixen fonts consultades de les dues entitats per El Món.
Ara bé, això no vol dir cap reconversió ni cap OPA entre les dues entitats, sinó que cadascuna “alimenti les seves economies d’escala”. Així, l’objectiu seria especialitzar l’ANC en la “mobilització permanent” i aprofitar la “seva estructura logística i de coneixement” i, per l’altra banda, deixar al Consell un paper institucional. “Per exemple, en l’acció exterior, deixar el rol més institucional de representació de l’exili al Consell i la mobilització a l’ANC”, assenyalen les dues fonts. “No cal duplicar tasques, ni actes, ni informes, ni estudis. Es pot treballar conjuntament respectant els terrenys on cadascú pot actuar amb més comoditat”, insisteixen.
Una “fusió freda”
D’aquí neix el concepte de “fusió freda” o d’unió temporal d’E¡empreses (UTE), dos conceptes de projectes empresarials que suposen unitat d’acció amb especialització de cada participant. És a dir, establir “mecanismes de coordinació constants entre les dues entitats” per abastar més espais i més públic. D’aquesta manera, l’ANC tindria més marge per preparar accions de “mobilització permanent” i el Consell podria assolir una “representativitat política més directament relacionada amb el Primer d’Octubre”. De fet, el Comitè d’Estratègia i Discurs de l’ANC, en el seu informe de gestió, ja proposava “evitar superposicions entre uns i altres, distribuint i especialitzant les funcions”.
De moment, aquesta idea ha estat rumorologia de les darreres setmanes entre quadres territorials que proposaven als politburós de sengles entitats començar-ne a parlar. A hores d’ara, la idea va prenent forma però encara no s’ha fet formalment cap proposta, si bé a l’assemblea general de l’ANC un dels punts del full de ruta ja apuntava aquesta col·laboració. Val a dir que molts dels activistes de l’ANC eren i continuen essent refractaris a una “simbiosi massa forta” amb el Consell, després de la crisi que ha viscut l’organisme que havia de representar a l’exili amb el cas de Toni Comín i els problemes polítics que ha patit. Peò l’opció guanya pes després de la feblesa de l’Associació de Municipis per la Independència i del fet que Òmnium hagi virat la seva estratègia de confrontació, segons el punt de vista de fonts conultades.
Suspicàcies del Consell i els diners
Hi ha membres de l’ANC que volen esperar a veure resultats amb la gestió de Jordi Domingo. Un procés que ha resultat llarg i que encara no acaba de veure’s amb prou credibilitat en bona part de la biosfera independentista. És per això, que, de moment, des de l’Assemblea s’estimen més encetar un “procés controlat de col·laboració”, com va passar dissabte. De fet, la manifestació contra el desori de Rodalies era la primera prova de foc d’aquesta entesa que fins ara només s’havia registrat a petita escala, a nivell local i territorial o sectorial.
“Les dues entitats tenen entre les seves files convençuts, crítics o, fins i tot, gent que allà on va embolica la troca, i és per això que cal tenir cura a l’hora de prendre decisions estratègiques”, reflexionen activistes de l’Assemblea i del Consell. Una circumstància que complica molt qualsevol decisió perquè suposa bellugar una maquinària interna molt rebuscada, complexa i densa. “A poc a poc i bona lletra”, indiquen les mateixes fonts, que volen aprofitar el xup-xup de “retrobada” però també volen evitar que l’arròs es covi.
A tot això cal afegir els problemes econòmics de les dues entitats, que els fan anar justos d’armilla. La caiguda d’ingressos de l’ANC, que haurà d’apujar les quotes, és peccata minuta davant la crisi financera i laboral que ha patit el Consell de la República. En aquest sentit, cal recordar que l’entitat presidida per Domingo va haver de fer un pla de rescat i de suspensió de pagaments per sortir de la crisi de deute que patia, seguint els criteris d’una auditoria i d’un pla de viabilitat econòmica que s’ha complert fil per randa. “En aquests temps que anem justos de tropa i les butxaques no són plenes, més val no duplicar despeses”, argumenten com a darrera raó, molt pragmàtica, els defensors de la connexió ANC i Consell.
