El misteri dels projectils de foam del dia d’Urquinaona. Bé podria ser el títol d’un capítol de detectius, però és el que admet el mateix conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, més de tres anys després, en un extens informe presentat al Parlament de Catalunya el 19 de maig. En concret, el conseller, a petició del diputat de la CUP Xavier Pellicer, assegura que per les “circumstàncies complexes” del que va passar el 18 d’octubre del 2019 a la plaça Urquinaona de Barcelona, durant les protestes contra la sentència del Procés, “no es poden concretar les dades sobre la utilització de projectils”. En canvi, sí que tenen comptabilitzades les detencions, les assistències sanitàries, els trasllats hospitalaris, els vehicles danyats i els agents dels Mossos d’Esquadra i del Cos Nacional de Policia ferits.
Curiosament, la dada contrasta amb l’exposada pel comissari José Miguel Ruiz Iguzquiza, cap des del 2011 de les Unitats d’Intervenció Policial del Cos Nacional de Policia, la brimo del CNP espanyol, i màxim comandament de l’Operació Ícaro, el pla per controlar els aldarulls postsentència. Iguzquiza va assegurar que els seus efectius van disparar aquell vespre fins a 7.000 bales de goma, les pilotes de goma prohibides pel Parlament de Catalunya, però que la policia espanyola va fer servir. De fet, les imatges dels agents recollint projectils –que es poden reutilitzar– amb bosses de El Corte Inglés va ser viral.
En tot cas, la resposta al diputat Pellicer assegura que el director general de la Policia de la Genetalitat, Pere Ferrer, va fer una “planificació progressiva i ajustada en cada moment en base l’evolució de les necessitats”. A la vista de l’informe, tot indica que els Mossos no van comprovar quants projectils van sortir de l’armeria i quants hi van tornar.
Dades en un “context d’excepcionalitat total i absoluta”
La manca de dades dels Mossos d’Esquadra i d’Interior s’ha delatat quan la CUP ha collat el Departament d’Interior per saber com estava l’expedient de l’Olga, una noia que la nit del 18 d’octubre va patir un impacte de projectil que va causar-li un traumatisme cranioencefàlic amb hemorràgia interna, a més d’una fractura d’ossos del crani i a la mandíbula. L’Olga va patir el tret als entorns de Jardinets de Gràcia. Interior detalla que la reclamació de la víctima encara està en tramitació a l’espera de l’informe jurídic i el posicionament de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. Però en cap cas hi ha una investigació interna o judicial, perquè els Mossos es van assabentar de l’incident “gairebé un any després, el 15 d’octubre del 2020”. Ara bé, més enllà d’aquest procés, Elena afegeix que l’aleshores conseller, Miquel Buch, va fer “l’anàlisi i valoració del dispositiu” que va acabar amb el dossier titulat Informe d’avaluació i propostes de millora en la gestió de l’ordre públic.
A partir d’aquí, però el cos tècnic i polític d’Interior pocs detalls més pot oferir respecte al dispositiu del 18 d’octubre del 2019 i sobre les bales disparades. “És oportú contextualitzar”, ressalta la resposta d’Elena, “la situació d’excepcionalitat total i absoluta, amb desordres públics greus, que va comportar un nombre d’actuacions elevat per als equips d’ordre públic per donar assistència a nombrosos punts de la ciutat en què es concentraven persones”. Un “context” que ja deixa entreveure el descontrol de la munició durant aquella jornada. “Quant a les dades sobre la utilització dels projectils de foam aquell dia”, manifesta el conseller, “no es poden concretar en el marc de circumstàncies complexes de la situació que s’analitza, les múltiples localitzacions dels actes de protesta, la virulència dels atacs i la durada en el temps, atès que no es disposa dels mitjans que permetin la geolocalització i la traçabilitat [dels projectils] de manera precisa”.
Crida l’atenció que en la descripció s’utilitzi el concepte de “desordres públics greus”, sinònim de l’actual “desordres públics agreujats”, que castiguen amb més duresa aquests comportaments després de la reforma del Codi Penal. Una dada, si més no, preocupant quan encara queden desenes de judicis pendents contra activistes. També topa amb aquesta explicació, el relat oficial del 18 de febrer del 2021, arran de les protestes per la detenció del raper Pablo Hasél, quan el mateix director Ferrer i el llavors comissari portaveu, ara ja en segona activitat, Joan Carles Molinero, van comunicar públicament que en dos dies s’havien disparat 420 projectils de foam. Tot en un context “d’extrema violència” arreu del país, focalitzat a Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida.
Altres xifres que sí que té la conselleria d’Interior
La mateixa resposta parlamentària, però, sí que aporta altres dades que el conseller qualifica de “rellevants”. Així, computa que es van fer 86 detencions, es van efectuar 140 assistències sanitàries i 40 trasllats a hospital i hi consten 96 policies ferits (78 del CNP i 18 dels Mossos d’Esquadra) i 17 vehicles danyats. En aquesta línia, Elena manifesta que “davant la possibilitat d’un increment de mobilitzacions de la ciutadania a partir del resultat de la sentència, el director general de la Policia ja havia posat en alerta màxima els Mossos i va ordenar planificar la màxima cobertura i eficiència dels serveis i recursos policials”.
Una planificació que consideren coherent amb l’episodi de violència que es va viure el 18 d’octubre. “En previsió d’incidents sostinguts en el temps, es va fer una planificació progressiva i ajustada en cada moment en base a l’evolució de les necessitats, tenint en compte la possibilitat d’atendre circumstàncies excepcionals o esdeveniments crítics, com així va ser el dia 18 d’octubre”, afirma el text presentat al Parlament. De fet, el conseller assenyala que aquell divendres es van activar 51 equips de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra i 29 equips de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), les dues grans unitats d’ordre públic de la policia de la Generalitat. Una gran mobilització d’efectius que es justificava “amb la finalitat de garantir tots els drets de les persones i la seguretat ciutadana”.
Tot i això, el departament assegura al diputat portaveu d’Interior de la CUP que “es va fer una revisió de les actuacions policials en les mobilitzacions de protesta arran de la sentència, analitzant l’operativa dels dispositius. Es van investigar les actuacions de les quals es tenia coneixement que podien no estar realitzades d’acord amb els protocols del cos de Mossos d’Esquadra i, d’acord amb la normativa d’aplicació, es van exigir responsabilitats per les conductes que podien constituir una infracció a la llei, garantint amb ple respecte els drets de les persones implicades”. Ara bé, ningú no sap quants projectils de foam es van disparar.
7
