L’independentisme cívic no és aliè a la pèrdua de poder institucional que ha patit el moviment després de les eleccions del passat 12 de maig al Parlament, que van comportar la pèrdua de la majoria independentista a la cambra catalana i l’entrada de Salvador Illa i el PSC a la Generalitat després d’una dècada de governs independentistes. Això ha provocat que entitats com l‘Assemblea Nacional Catalana (ANC) o Òmnium Cultural, que han recuperat la bona sintonia després d’uns anys de relacions complicades, s’hagin vist forçades a replantejar els seus fulls de ruta o objectius a curt termini. A això, cal sumar que el Consell de la República pateix una greu crisi reputacional arran de les despeses “no justificades” del vicepresident de l’entitat, Toni Comín, que han desencadenat una guerra interna a l’entitat a l’exili, que afrontarà a principis d’any un procés electoral intern.
L’ANC i Òmnium, que van estar al costat del president a l’exili, Carles Puigdemont, en el seu retorn llampec, van unir forces per la Diada d’enguany per afrontar aquesta nova etapa de l’independentisme i van lamentar la pèrdua de la majoria independentista al Parlament. Les dues principals entitats independentistes, conjuntament amb l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical, Ciemen i els CDR, van voler donar una imatge d’unitat amb un manifest conjunt en un moment que l’independentisme institucional està més dividit que mai a l’espera que el president de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, es reuneixin per mantenir “un intercanvi d’opinions” sobre com veuen “el futur”. De fet, les set entitats no van escatimar crítiques a les formacions independentistes, que han malbaratat majories amb “discussions caïnites” per l’hegemonia del moviment.
L’independentisme civil, d’altra banda, va aprofitar la Diada per marcar les principals reivindicacions del moviment després d’haver perdut el poder institucional i amb Salvador Illa a la presidència de la Generalitat. Així, el moviment independentista veu innegociable la defensa de la llengua catalana, que passa per un moment d’emergència nacional, la fi de l’espoli fiscal, xifrat en 22.000 milions d’euros anuals, i un futur digne per a tots els catalans en aspectes com l’accés a l’habitatge, les desigualtats territorials i per garantir un futur als joves. I tot això, amb un advertiment perquè l’independentisme deixi de llepar-se les ferides provocades pel Procés i torni a lluitar unit per assolir l’objectiu de qualsevol independentista: “Ni estem pacificats ni ens han pacificat”.
L’ANC estrenarà nou full de ruta aquest mes de gener: unilateralitat i renacionalització
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) té enllestida la proposta del full de ruta per als anys 2025-2026 i el procés de participació territorial perquè les bases poguessin presentar esmenes al text va finalitzar el passat 28 de desembre. Ara, segons detallen fonts oficials de l’entitat, la comissió d’esmenes ha començat ja a revisar les esmenes amb l’objectiu de mirar de transaccionar-ne el màxim. Aquest procés de revisió durarà fins al dia 8 o 10 de gener, i les esmenes vives es votaran a l’assemblea general extraordinària que tindrà lloc del 15 al 19 de gener de forma telemàtica, que haurà de validar el full de ruta definitiu.
La proposta de full de ruta sorgida del Secretariat Nacional, que va debatre fins a 122 esmenes, es focalitza en la “recuperació de la unilateralitat” com a estratègia “central” de l’independentisme i defensa que “només una Catalunya forta podrà assolir la independència”. És per això, que l’entitat independentista defensa una “estratègia de renacionalització” basada en dos aspectes: la denúncia dels “efectes nefastos de l’ocupació espanyola” i, d’altra banda, la creació d'”estructures de país”. A més, posa èmfasi en la necessitat de crear “un moviment de desobediència civil, a través de la lluita no-violenta”, com a única resposta a l’actitud totalitària de l’Estat espanyol. Un moviment que segons l’entitat, ha de ser “capaç de paralitzar el país en el moment de fer efectiva la República Catalana”.
Òmnium reclama unitat i centra els seus esforços a revertir la situació del català
Òmnium Cultural, per la seva banda, remarca la necessitat de treballar per la llengua, la cultura, la cohesió social i el país, però reclama unitat estratègica a l’independentisme i replantejar el moviment perquè, com va remarcar Xavier Antich durant la Diada, “ja no som al 2017 sinó al 2024”. “No som aquí per alimentar el desànim ni el catastrofisme ni per alimentar la nostàlgia”, i va advertir que el moviment no podrà avançar “fins que no es faci l’autocrítica necessària”. Òmnium segueix compromès el dret d’autodeterminació i amb l’objectiu que Catalunya assoleixi la independència, però conscient que l’independentisme ha de tornar a bastir una majoria cívica i social que ens permeti recuperar l’hegemonia també en l’àmbit polític i institucional.
Així mateix, vol influir en les polítiques del nou Govern, sobretot en matèria de llengua. Per això, Antich es va reunir amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, al Palau de la Generalitat el passat 11 de novembre per reclamar-li més recursos per impulsar el català. En la trobada que estava pendent des del 24 d’octubre davant la negativa d’Òmnium a coincidir amb la rebuda d’Illa a representants de Societat Civil Catalana, Antich li va reclamar que la llengua “arribi a tothom” i “sigui la porta d’entrada a participar en la vida social, política i cultural del país”. Aquell mateix dia, el líder d’Òmnium també es va reunir amb el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila i van anunciar la intenció de fer-ho amb la resta de conselleries amb competències en l’àrea lingüística perquè la llengua “sempre ha estat, és i serà motiu de cohesió social i d’estima al nostre país”.
Dies després de la trobada amb Illa, Xavier Antich va mantenir una reunió al Parlament de Catalunya amb representants del PSC, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, els Comuns i la CUP per reclamar-los-hi que en la negociació pressupostària exigeixin al Govern doblar els recursos que la Generalitat destina a les classes de català amb l’objectiu d’arribar a les 200.000 places i universalitzar el coneixement de català en 10 anys com a màxim. Òmnium Cultural, d’altra banda, també va reclamar als grups parlamentaris una estratègia unitària per protegir el model d’escola catalana.
Eleccions al Consell de la República en plena crisi interna
El Consell de la República, fins ara pel president a l’exili i líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, celebrarà un procés d’eleccions internes per tal de reformular-se i reorganitzar el seu organigrama. La convocatòria a la presidència de l’entitat es farà el 7 de gener, i que les eleccions se celebraran entre el 8 i el 12 de febrer. La membre de la junta gestora del Consell de la República Teresa Vallverdú ho va anunciar durant l’ofrena floral que l’entitat a l’exili va fer el dia de Nadal a la tomba de Francesc Macià, coincidint amb el 91è aniversari de la seva mort a causa d’una apendicitis, i va reclamar “col·laboració” i “participació” per intentar “fer un Consell més fort i transversal, però sobretot un Consell que pugui servir el nostre país“.
L’organisme, que passa per problemes laborals i financers que afecten l’estructura territorial del Consell, celebrarà aquest procés intern se celebrarà immers en una crisi interna i reputacional originada arran de les “irregularitats” en les despeses de l’exconseller i vicepresident de l’entitat, Toni Comín, un fet que primer va comportar la decisió de delegar la gestió financera en dos membres més del govern de l’entitat per retallar poder a l’exconseller i després va acabar amb la dimissió en bloc del govern de l’entitat a l’exili per salvar el seu valor reputacional. Durant el procés de transició cap a una nova presidència, però, la guerra interna de l’entitat s’ha incrementat després que la junta gestora ha trencat relacions amb l’Associació Cultural República Global (ACRG), que dona cobertura als consells locals, per manca de col·laboració, mentre que Comín insisteix que tot el cas és una conspiració contra ell malgrat que l’auditoria que revela despeses “no justificades” és clara.
