Debat sobre una virtual llei d’amnistia amb noms de pes d’ERC a l’Ateneu Barcelonès. Un debat celebrat aquesta tarda que ha comptat amb el catedràtic de Dret Penal i senador pels republicans Joan Queralt; la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i l’exsecretari general d’ERC i catedràtic de Dret Constitucional i exlletrat del Parlament Joan Ridao, així com amb Daniel Villalaín, portaveu d’Amnistia i Llibertat. Tots han participat en el redactat d’un esborrany sobre la llei d’amnistia. Queralt, però, ha estat l’encarregat de fer d’advocat del diable, que ha avisat a la concurrència que, per molt que s’hi mirin, és imprevisible saber què “maquinaran els jutges” per evitar l’aplicació de la norma que es pacti.
El debat ha omplert com un ou la sala, sobretot de noms republicans com ara el del cap de files de la formació a lAjuntament de Barcelona, Ernest Maragall, la diputada al Congrés Pilar Valluguera, la consellera Meritxell Serret, l’eurodiputada Diana Riba i el senador Josep Maria Reniu, entre d’altres. De Junts per Catalunya, hi ha assistit Quim Jubert, diputat de la formació i membre de l’executiva. Tots han parat l’orella als ponents que han defensat la constitucionalitat de la mesura, que s’aplica sense problemes en democràcies consolidades en “conflictes amb variable repressiva”. “Són lleis transaccionals i de justícia restaurativa” han coincidit a afirmar Ridao i Ubasart. De fet, tots dos han posat exemples històrics i de dret comparat per justificar la validesa de l’amnistia.
El paper dels jutges, imprevisible
Queralt ha explicat algun detall tècnic de la proposta d’amnistia que la Mesa del Congrés va tombar quan partits independentistes i organitzacions civils van presentar-la l’any 2021, després de recollir milers de signatures. En aquest sentit, ha detallat que regulava l’abast temporal i els delictes i processos que afectava i que anava més enllà de l’aplicació del Codi Penal, com ara els processos davant del Tribunal de Comptes o l’aplicació de Llei de Seguretat Ciutadana.
Tot i això, Queralt ha entrat al debat sobre les filtracions de l’alta magistratura espanyola que han deixat entreveure que entrebancaran l’aplicació d’una virtual llei d’amnistia. El catedràtic de Dret Penal ha emfatitzat que la llei d’amnistia “tècnicament és fàcil” però el que és més difícil és “com s’administra políticament i judicialment”. “Podem preveure una sèrie de coses, però no ho podem preveure tot, no sabem què faran els tribunals”, ha emfatitzat. “Potser els de baix esperaran el que faci el Tribunal Suprem”, alerten. “Hem de preveure que és la part més difícil”, ha insistit i, per això, ha destacat que és difícil preveure “què maquinaran els jutges per no aplicar-la”.
Queralt, però, també ha arguït que cal tenir present l’entorn internacional dels jutges, perquè “ningú vol portar la llufa de ser repudiat per Estrasburg”. Per al senador republicà, l’amnistia “no ataca la separació de poders, perquè hi ha un poder superior, perquè poders separats no vol dir iguals, el més important és el legislatiu, els agradi o no”.
Ubasart destaca el “camí de formiguetes” que s’ha fet
Ridao ha defensat que l’amnistia és de “justícia restaurativa i transaccional” perquè les sentències del Procés van ser una “autèntica aberració”. “Seria una reparació d’un fet manifestament injust”, ha reblat. Ridao ha recordat l’amnistia del Front Popular després dels fets d’Octubre del 1934, que es va fer dins el mateix règim de la Segona República, i l’amnistia fiscal 2015. “És una manera de posar el comptaquilòmetres a zero i començar les negociacions”. Ubasart, per la seva banda, ha definit l’amnistia com a instrument per “desmuntar una estructura punitiva” i “per retornar a la política un conflicte polític”, com es va signar en el Pacte de Pedralbes, firmat per l’aleshores president de la Generalitat Quim Torra i el president espanyol Pedro Sánchez, i en la Taula de Negociació, entre el president Pere Aragonès i el president espanyol. L’amnistia, per a Ubasart, ha de servir per aconseguir que “Catalunya sigui reconeguda com a subjecte polític”.
Per a la consellera, per arribar a posar al centre del debat l’amnistia “s’ha fet un camí de formiguetes”. Una idea que ha abonat Villalaín. De fet, el portaveu d’Amnistia i Llibertat ha alertat que la llei no és “un punt i final, sinó un punt i seguit”, i que caldrà preparar-se per a una nova onada repressiva. “L’amnistia no és un bolet que ha aparegut per una circumstància”, ha remarcat. “S’ha pogut fer pedagogia”, ha subratllat Ubasart. Seguint aquest fil, ha explicat les amnisties que s’han dut a terme a Itàlia i Portugal en els darrers anys, que en el cas italià va alliberar 25.000 presos. Queralt hi ha afegit els dirigents de la RDA quan es va unificar Alemanya i els casos d’Argentina i Colòmbia, i les autoamnisties franceses.
