El diari alemany ‘Die Welt‘ descriu la crisi de Govern que hi ha hagut entre Junts i Esquerra Republicana i assegura que la divisió entre els dos principals partits independentistes dificulta la consecució del seu objectiu. A més, adverteix que el seu suport ja no és tan gran com fa uns anys, citant el CEO. “El 52% s’oposa a la independència, mentre que un 41% n’està a favor”, asseguren.

Pèrdua de reputació de l’Estat espanyol
Die Welt també avisa l’Estat espanyol de la seva pèrdua de reputació com a estat democràtica arran de l’informe dels Comitè de Drets Humans de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) en el qual assegurava que l’Estat havia vulnerat els drets polítics dels dirigents independentistes. Tot i això, adverteix que no te conseqüències directes per a Espanya.
El diari alemany també es fixa en la lluita del president a l’exili, Carles Puigdemont, i assegura que la Unió Europa “ignora” el conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol. Amb això, també explica que el Consell de la República ha obert la seva primera oficina exterior a Alemanya, concretament a Frankfurt. Die Welt explica que vol “constituir una xarxa diplomàtica per representar els seus interessos on no es pugui perseguir el Govern de Catalunya, cada cop amb menys competències”.
Expliquen l’exili
En aquest context, expliquen tot el procés des que part del Govern va marxar a l’exili i com ha actuat l’Estat espanyol, empresonant i perseguint els líders independentistes catalans. “El referèndum va desencadenar la pitjor crisi política en dècades”, assegura el mitjà alemany i adverteixen que Pedro Sánchez tampoc vol concedir un nou referèndum.
També descriuen totes les batalles legals de Puigdemont i asseguren que l’Estat va intentar evitar que exercís el seu manat al Parlament Europeu, tot descrivint com el TSJUE es pronuncià a favor de la seva immunitat. També descriuen la detenció de Puigdemont a Schleswig-Holstein, on el tribunal alemany va desestimar l’extradició. Alhora, atribueix els indults als presos polítics a la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans i asseguren que la Unió Europea té por a crear un nou precedent amb Catalunya. A més, també adverteixen que la Comissió Europea mira cap a un altre costa.