Una multitud ha sortit aquest dimecres als carrers de Barcelona contra la reforma del Codi Penal que promou el govern espanyol després d’arribar a un acord amb ERC per derogar el delicte de sedició i substituir-lo per un de desordres públics agreujats. La marxa convocada per l’ANC, que ha aplegat desenes d’entitats independentistes i polítics de Junts i la CUP, ha sortit de Pla de Palau al migdia amb un objectiu clar: retreure al Govern Aragonès la seva política pactista amb Madrid. L’ANC calcula que hi han participat unes 10.000 persones i, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, els assistents han sigut 4.500.

Entre crits de “Govern dimissió” i “Puigdemont, el nostre president”, la capçalera de la manifestació, liderada per la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, i altres membres del Secretariat Nacional de l’entitat com Jordi Pessarrodona, ha pujat per Via Laietana escortada per centenars d’estelades per anar fins a la plaça Sant Jaume. Feliu ha denunciat que la reforma del Codi Penal busca “augmentar la repressió contra el moviment independentista” i espera que la proposició de llei “no vegi la llum i menys si ve d’un pacte del Govern amb l’Estat”.
La presidenta de Junts, Laura Borràs, ha aprofitat la manifestació per reclamar als partits independentistes que recuperin la unitat perduda. El seu partit aposta per derogar la sedició “sense contrapartides” i alerta que la reforma, tal com està escrita ara, és un perill per als moviments socials perquè el delicte de desordres públics agreujats és massa ambigu i obre la porta a empresonar activistes per “mirades d’odi susceptibles de ser considerades violència”, com va passar després de l’1-O. Poc abans, els CDR han cremat banderes espanyoles i constitucions espanyoles entre crits de “Fora, fora, fora, la justícia espanyola”.

La plaça Sant Jaume, plena a vessar
L’activista i polític Albano Dante Fachín ha estat molt dur amb el govern espanyol i amb ERC, molt xiulada en una plaça Sant Jaume plena a vessar. “L’Estat espanyol amb PSOE i Podemos i el suport d’ERC treballa per aprovar una llei que és un atac frontal al dret de manifestar-se“. Fachín ha acusat els republicans “d’anar a Madrid a negociar quin és el grau de repressió que mereixem els catalans“. L’activista també ha tingut paraules per a Òmnium. “Malgrat tots els esforços perquè no protestem, molts hem decidit no fer cas, baixar al carrer i manifestar-nos”.
El vicepresident de l’ANC, Jordi Pesarrodona, ha denunciat que amb la reforma del Codi Penal “intenten canviar una llei que vol empresonar-nos a tots. Volen que ens quedem a casa“, ha criticat. Pesarrodona ha assegurat que repetiria la cèlebre escena en la qual es va posar al costat d’un agent de Guàrdia Civil amb un nas de pallasso malgrat que si la nova llei tira endavant el seu acte de protesta es podria considerar un “acte d’intimidació a l’autoritat”.
Desenes d’entitats donen suport a la manifestació contra la sedició
L’ANC ha aprofitat la manifestació contra la derogació del delicte de sedició per reivindicar-se com una entitat tractora del malestar de l’independentisme de base contra l’estratègia pactista del govern d’ERC a Madrid. L’entitat presidida per Dolors Feliu ha anunciat que fins a 62 entitats s’han sumat a la protesta, entre les quals destaquen el Consell de la República, Debat Constituent, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Solidaritat Catalana per la Independència, Meridiana Resisteix i el CDR Nacional.
“Cap demòcrata pot avalar ni pactar amb l’Estat espanyol un agreujament de la repressió contra les mobilitzacions i accions que ha protagonitzat i que protagonitzarà l’independentisme fins a assolir la nostra llibertat”, han alertat des de l’Assemblea.
La manifestació de l’ANC contra la sedició divideix l’independentisme
La manifestació convocada per l’ANC ha tornat a dividir l’independentisme. Junts, molt crític amb la reforma de la sedició impulsada pel PSOE i Podemos i acordada amb ERC, ha donat suport explícit a la protesta enviant-hi el secretari general i la presidenta del partit, Jordi Turull i Laura Borràs. En canvi, els republicans han sigut més crítics perquè consideren que l’Assemblea s’equivoca d’enemic. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha assegurat que el seu partit respecta el posicionament de l’entitat, però ha lamentat que la protesta es dirigeixi contra el Govern en lloc d’anar contra els “aparells de l’Estat espanyol”.

La marxa tampoc compta amb el suport d’Òmnium, que aquest dilluns se’n va desmarcar perquè atia la “confrontació entre independentistes” i considera que encara hi ha marge de temps per esmenar la modificació del Codi Penal per garantir que el nou delicte de desordres públics agreujats no afecta el dret de protesta. El president de l’entitat, Xavier Antich, ha explicat que Òmnium comparteix “l’objectiu final” de la manifestació de l’ANC, però ha retret a l’Assemblea que la convoqués sense consultar-los abans. “És una convocatòria que va impulsar l’Assemblea i després ens demana adhesió”, ha dit. “No anirem a remolc de ningú”.
Òmnium ha mantingut converses amb partits, agents polítics i moviments socials per buscar el “màxim consens” per evitar que el govern espanyol aprofiti la derogació del delicte de sedició criminalitzar les protestes socials. “Hem estat parlant amb Esquerra, Junts, la CUP i els comuns. Tots reconeixen que no hi ha res tancat i ens confirmen que volen fer pressió política perquè la proposta d’ampliació de desordres públics sigui esmenada“, ha afirmat.
L’extradició de Puigdemont, en el rerefons de la derogació de la sedició
La modificació del Codi Penal per derogar el delicte de sedició i la seva substitució per un delicte de desordres públics agreujats ha generat molta preocupació pels efectes que pugui tenir en les protestes independentistes i de moviments antidesnonaments, però també té un rerefons polític per les implicacions que podria tenir en l’extradició dels exiliats. Junts ha alertat en diverses ocasions que la reforma de la sedició és una maniobra per “blanquejar” l’estat espanyol davant la justícia europea i que el redactat de la norma que s’està tramitant al Congrés està fet a mida per comprar els arguments de la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O per facilitar l’extradició de Carles Puigdemont i la resta d’exiliats.

La vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d’Economia, Nadia Calviño, va reconèixer fa unes setmanes que la reforma legal busca “afavorir” l’extradició de Puigdemont. “L’extradició de Puigdemont és l’objectiu que tenim tots, per descomptat. Que vingui a Espanya i comparegui davant de la justícia i compleixi la pena que li correspon”, va dir. Dies abans, el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, ja havia avançat que amb el nou redactat la legislació espanyola s’equipararà a l’europea. “No tornarà a haver-hi santuaris per als atemptats contra l’ordre públic”, va insistir.