Nova fase en la mobilització independentista. Els Comitès de Defensa de la República, els CDR, es reinventen amb ganes de generar una “nova dinàmica” molt allunyada de les estratègies actuals dels partits independentistes. La passada Diada, els CDR Catalunya i Desobediència Civil es van apuntar un èxit amb una mobilització que va superar amb escreix les expectatives. Una multitudinària columna que va sortir de plaça de Sants i es va unir a la manifestació convocada per l’ANC i Òmnium. Un acte que també va servir per encetar una nova campanya, que consideren clau, per a la nova dimensió de la nova estratègia del CDR aprofitant els casos de l’Operació Judes, Adrián Sas i ’Els 11 de la Subdelegació’.
La data serà el Primer d’Octubre i començarà a la Presó Model de Barcelona, amb un acte unitari juntament amb Desobediència Civil, la Plataforma Antirepressiva de Barcelona i Plataforma Antirepressiva de Ponent així com la sectorial de persones represaliades de l’ANC. El rellançament del CDR arriba després d’un llarg procés de replantejament i d’una mobilització soterrada que ha comportat, per exemple, la difusió el ‘Manual d’Alliberament dels Pobles de John Spencer’.
Paral·lelament, la reactivació dels CDR no ha passat desapercebuda per l’Audiència Nacional, que juntament amb el ministeri fiscal i els serveis d’informació del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil, així com de Mossos d’Esquadra, tornen a posar la lupa en el moviment. Com a mostra, l’ordre que el cotitular del jutjat central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Joaquín Elías Gadea, que ha demanat als cossos policials que busquin la relació dels quatre detinguts al Solsonès acusats de boicotejar la Vuelta amb els CDR. L’argument és que l’Audiència Nacional ja té un sumari obert, el de l’Operació Judes, on s’investiga aquests grups amb acusacions de terrorisme. Els CDR tornen a ser per a la Fiscalia objecte cobejat per a les seves actuacions contra l’independentisme.
Fer un “reset”
“Calia fer un reset”, comenta un dels membres del CDR en conversa amb El Món. “Des de la web als canals de comunicació, als objectius”, indiquen altres membres. En aquest context, informen que han centralitzat totes les activitats en una web així com tota la informació i documentació que nodreixen els simpatitzants o col·laboradors dels Comitès. Pel que fa als objectius materials, els CDR centraran la seva activitat en la lluita antirepressiva i la mobilització “massiva”, i volen estar al marge de la “penosa trencadissa actual” de les formacions independentistes.
En aquest sentit, membres dels CDR van escalfar motors de cara la nova etapa amb el manifest de la Diada, en què ja advertien que els “canvis no depenen només de la voluntat de polítics i dels partits”. Per tant, esperonaven la gent a “aparcar l’escepticisme a casa” i “sortir el carrer el Primer d’Octubre” i “tantes vegades com calgui”. La nova estratègia dels CDR té un component tàctic que és la “carambola postelectoral” que ha atorgat la clau de la investidura d’un president espanyol als partits independentistes. Tot amanit amb la reivindicació d’una “representació política nova” i “sense indultats al capdavant”.
El Primer d’Octubre, el tret de sortida
Per posar en marxa tota aquesta estratègia, els CDR han pensat en un gran acte el Primer d’Octubre centralitzat a la presó Model de Barcelona amb la vista posada a la manifestació convocada el mateix dia a les sis de la tarda. L’acte començarà a les set del matí amb sortides de columnes a peu des de Badalona, Montcada i Reixac i Sant Feliu del Llobregat en sentit La Model. Els Motards també col·laboraran amb una sortida des de Sitges que passarà per l’acte de l’ANC a Urquinaona i, a les nou del matí, una sortida des de Sant Cugat del Vallès amb vehicles amb marxa lenta.
L’acte central se centrarà en els represaliats de l’Operació Judes que consideren el paradigma de la repressió i la lluita. “Els processats del 23-S destaquen enmig de les altres represaliades perquè són les úniques que podrien ser condemnades amb l’acusació inventada de terrorisme”, defensen des dels CDR. “La falsa acusació de terrorisme a una dotzena de persones pretén paralitzar no només el moviment independentista, sinó totes les dissidències”, refermen. “És un judici al poble català”, remarquen. D’aquí que, el pròxim Primer d’Octubre, els protagonistes principals seran els acusats en aquest sumari de l’Audiència Nacional contra membres de CDR. Tot i això, també participaran membres d’Òmnium, l’exvicepresident de l’ANC i represaliat, Jordi Pesarrodona, ‘Els 11 de la subdelegació’, Adrián Sas, que està pendent d’entrar a la presó per les protestes del primer aniversari de l’1-O, i la Xènia, la detinguda per les protestes postsentència a Urquinaona.
Nova logística
Un dels punts forts dels col·lectius agrupats antirepressius que ha esperonat activistes dels CDR és la nova web on se centralitza la informació, propostes, activitats, casos i campanyes antirepressives. Dins aquest espai es troba des d’una caixa de solidaritat a una profusa biblioteca de documentació per a les lluites socials i la mobilització permanent. També hi ha el contacte de les causes obertes
En aquest sentit, destaca com a una de les darreres incorporacions la difusió del famós ‘Minimanual de Defensa Urbana’ de John Spencer, o la creació d’un ‘Manual d’Alliberament dels Pobles’ editat per Desobediència Civil. Un document que estableix tàctiques d’emboscament, protecció, autodefensa, resposta en cas de detenció o logística de la resistència, és a dir, des de preparar magatzems o maneres d’alentir els moviments de l’enemic en un entorn urbà. En qualsevol cas, els CDR esperen que el nou context, i un cop allunyats de les dinàmiques de les formacions polítiques, poden actuar amb més llibertat i tornen a ocupar un espai on impulsar el que han batejat com a “necessària mobilització”.
