Debat Constituent de Sabadell, franquícia de l’entitat en xarxa que projecta el model d’una Catalunya independent, ha celebrat un debat inèdit. Va ser aquest dijous al vespre al casal Pere IV de la ciutat vallesana quan, juntament amb la Societat d’Estudis Militars, el think tank català de defensa i seguretat, va obrir un meló que sembla tabú per a l’independentisme: el model militar que hauria de tenir una Catalunya independent. El debat va saltar el mur habitual de si cal o no cal tenir exèrcit en una república catalana. Es va donar per fet que sí que cal per ser reconeguts com a Estat i es va centrar en quin ha de ser aquest model. En concret, es va discutir si era millor per a Catalunya el model suís o el model danés de defensa.
Els protagonistes del debat van ser el consultor Toni Florido, llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, màster en seguretat, defensa i geoestratègia i postgrau en Gestió publica de la Seguretat local, i Dani Soler, enginyer i fundador de la sectorial de Defensa de l’ANC i de la Societat d’Estudis Militars, tots dos són autors del llibre Polítiques de Defensa i Estat propi (Editorial Base, 2017) i convidats per Jordi Bellmunt. Florido va ser l’encarregat de defensar l’exemple danés, per semblança, mida i població amb Catalunya. Soler va ser l’advocat del model de Suïssa, que es vanta de tenir un “exèrcit sense soldats, sinó amb ciutadans mobilitzats i amb un fusell a casa”. El públic omplia la sala de conferències del casal, i els que es van manifestar van expressar-se a favor del model danés.
Segons va exposar Florido, el model danés implicaria l’entrada de Catalunya a l’OTAN, un “paraigua diplomàtic” davant de veïns hostils, atès que l’article 5 del Tractat indica que, si un estat integrant és atacat, és com si fos un atac a tots els membres de l’aliança. Dinamarca està en disposició, ara com ara, d’activar un total de 81.220 efectius entre militars professionals i la Guàrdia Nacional, tenint present que les seves forces de defensa són professionals i de lleva. Així mateix, segons Florido, Dinamarca, tot i ser un país petit, s’ha consolidat com un actor internacional “fiable” amb un exèrcit “expedicionari” i que participa en grans projectes militars, com ara la construcció del caça F-35 Lighting II.
Soler, en canvi, va proposar el model suís per a Catalunya, que establiria un servei militar obligatori de quatre mesos de formació i un refresc anual fins als 40 anys d’edat. Per a Soler hi ha tres motius, a grans trets, que fan el model de Suïssa idoni per a Catalunya. En un primer terme, per qüestions històriques. En aquest punt, va recordar que les constitucions i usatges catalans ja establien un sistema de defensa autoorganitzada arreu del territori quan eren mobilitzats per l’autoritat, que fins i tot pagava amb privilegis les expedicions fora del Principat. En segon lloc, per una situació geoestratègica que permetria tenir un bon nombre de ciutadans preparats per a la defensa. I en darrer terme, pel caràcter democràtic del model suís. “Que hi ha que empoderi més la gent que tenir un fusell a casa?”, va preguntar socràticament en referència que tots els ciutadans suïssos estan preparats per a la defensa tenen l’arma i la uniformitat a casa seva. Un sistema que elimina la “casta de militars” que segons el seu criteri defineix la defensa espanyola.
Les diferències examinades entre tots dos es van centrar en el paper de si l’OTAN seria un protector o no de la Catalunya independent. Florido es va mostrar bastant optimista, i Soler no gens. En canvi tots dos van coincidir que els catalans havien de “descolonitzar” el seu cervell per deixar de veure la milícia o la defensa com una qüestió bel·licista. “Si els catalans som pacifistes, què vol dir, que la resta del món són bel·licistes perquè tenen exèrcit i fan la mili?”, es va preguntar Florido. Soler va ressaltar que les entitats pacifistes estan subvencionades per interessos espanyols a fi i efecte de treure del cap als catalans la necessitat de tenir forces de defensa. Més enllà dels dos models, tant Florido com Soler també van veure amb bons ulls una tercera proposta del públic per a Catalunya: l’exèrcit d’Israel. No hi va haver més temps.
