Batussa a camp obert entre la fiscalia i el Tribunal Constitucional arran de la situació processal del president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín. El fiscal davant el Tribunal Constitucional, Pedro Crespo, ha presentat un duríssim recurs de súplica, al que ha tingut accés El Món,per la decisió de la “secció de vacances” de rebutjar a tramitar els recursos d’emparament del president i el conseller a l’exili, contra la resolució del Tribunal Suprem de mantenir la causa oberta contra tots dos i continuar el tràmit de les euroordres, del passat 9 d’agost.
Segons la fiscalia, “la decisió de fons adoptada per la Secció de Vacances” es pot “valorar com a encertada o desencertada, bé o mal fundada, però el fet determinant és que no ha estat adoptada ni en el temps ni per l’òrgan que d’acord amb la llei asseguren la seva legitimitat constitucional, o, cosa que és el mateix, garanteixen que aquesta decisió és fruit del legítim exercici de la jurisdicció constitucional”. És a dir, entenen que no s’ha fet una aplicació correcta del dret i que perjudica la legalitat del procediment. Així, el ministeri públic en demana la seva revocació.
De fet, membres del TC van criticar la decisió i, fins i tot, la sala de vacances no va ser unànime en la decisió. Els magistrats César Tolosa i Concepción Espejel, tots dos del bloc conservador, han justificat la urgència de la decisió perquè Puigdemont i Comín havien demanat mesures cautelars que calia resoldre. Laura Díez s’hi va oposar. Fins el passat 9 d’agost tots els recursos del Procés s’havien resolt en plenari. Amb el recurs de fiscalia, el ministeri públic vol que la decisió es resolgui en el plenari.
On és la urgència?
Com a primer argument, la Fiscalia entén que l’actuació de la Secció de Vacances del Tribunal Constitucional, en dies inhàbils, “no pot incloure” la decisió de rebutjar l’admissió d’un recurs d’empara. De fet, el ministeri públic considera que els magistrats han aplicat “normes excepcions d’urgència a situacions que no ho són”. Així recorda, que no hi ha cap dret en perill d’un tercer, i el cas no compleix els requisits per prendre aquestes decisions pensades per a situacions excepcionals. En resum, el fiscal entén que no hi havia gens de pressa per decidir sobre el recurs i podia haver esperat a tenir tota la magistratura per decidir si admetien o no a tràmit el recurs. Per tant, conclou que la secció no era “competent”.
“El fons substancial del problema, en conseqüència, és que aquesta alteració competencial no prevista a la llei recau en una fallida del règim institucional de composició equilibrada del Tribunal, consubstancial a la seva naturalesa i el seu degut funcionament”, retreu la fiscalia. Afegeix, a més, que la decisió no va ser “unànime” dels magistrats que componien la secció de vacances. D’aquesta manera, el fiscal que veu normal que el recurs sigui tombat, exigeix que la decisió es prengui d’acord amb la llei. “És sens dubte possible que, al final, el recurs d’empara interposat per Puigdemont i Comín pugui acabar sent desestimat, o fins i tot inadmès, i també ho és que aquesta Fiscalia no s’hi oposi”, contextualitza. Ara bé, replica que “la importància transcendental que la inadmissió, si escau, sigui acordada per l’òrgan competent per a això resulta directament de l’essència constitucional de la configuració, l’organització i el funcionament de la jurisdicció constitucional”.
10
