La Guàrdia Civil admet, negre sobre blanc, la seva derrota davant l’app del Consell per la República. L’institut armat reconeix que és incapaç de hackejar l’aplicació per a mòbils i tauletes del Consell per la República. Així ho certifica el comandant en cap interí de la Unitat de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, en l’atestat número 2920, en el marc de l‘Operació Volhov. De fet, és l’informe policial que obre la peça separada amb què s’investiga Josep Lluís Alay, cap de l’oficina del president a l’exili Carles Puigdemont. Un atestat que ha servit de base per embolicar Alay en una estrambòtica trama russa del Procés.
L’atestat, bàsicament, és l’anàlisi de l’extracció d’informació dels dos mòbils requisats a Josep Lluís Alay durant la seva detenció el passat octubre, en la ràtzia ordenada pel jutjat d’instrucció 1 de Barcelona contra noms relacionats amb el Procés sense responsabilitats institucionals, com ara l’editor Oriol Soler o els empresaris David Madí o Xavier Vendrell, entre d’altres. Els mòbils de Josep Lluís Alay van ser analitzats per l’empresa israeliana Cellebrite, utilitzada per a l’intrusió de les comunicacions informàtiques i cel·lulars. De fet, és l’empresa utilitzada per als casos de terrorisme internacional, narcotràfic i crim organitzat. Un informe, al qual ha tingut accés el Món, de 704 pàgines, analitza i extreu tota la informació de canals com Telegram o Signal.
Ara bé, tot i els recursos esmerçats, la Guàrdia Civil ha d’admetre que no ha pogut entrar en l’aplicació del Consell per la República, en concret, i segons l’institut armat, la tercera versió. En aquest marc, els analistes de la Guàrdia Civil expliquen al jutge Joaquín Aguirre, que dirigeix la instrucció, que el Consell és una “entitat que propugna valors com ser un estat independent en forma de república, emparats en allò votat el Primer d’Octubre pel poble de Catalunya”. A continuació, destaquen que “no ha estat possible accedir a aquesta aplicació”. Una diferència substancials en les altres instal·lades a l’aparell de Joep Lluís Alay que l’atestat desgrana fil per randa. En conseqüència, el comandant informa que “desconeix el contingut de l’aplicació”.
No és la primera vegada que la Guàrdia Civil es queda amb un pam de nas amb els sistemes informàtics de l’entramat del Procés. És famós l’informe número 2018-005605-188, incorporat a la causa especial per rebel·lió del Tribunal Suprem, un atestat sobre la investigació de la web del referèndum del Primer d’octubre i el seu suport informàtic. Amb més d’una quinzena d’investigats i testimonis així com la intervenció de totes les seves comunicacions va servir per reunir 123 pàgines d’informe amb una conclusió contundent: no han pogut determinar totes les persones implicades en l’articulació del sistema informàtic del referèndum. Un informe que, a més, no permetia acreditar la despesa pública en la web del referèndum.
