La consellera d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Alícia Romero, se suma a l’estratègia de pressió del Govern a Esquerra Republicana de Catalunya perquè s’avingui a tirar endavant el tràmit pressupostari. Ara per ara, cal recordar, el procés d’aprovació dels comptes està en entredit, perquè penja sobre el projecte una esmena a la totalitat d’ERC que s’haurà de dirimir el pròxim divendres al Parlament de Catalunya. En una compareixença per presentar la liquidació pressupostària de l’exercici 2025, Romero ha insistit que conserva l'”optimisme” sobre un acord amb els seus socis d’investidura. “Se’m faria estrany que després de 18 mesos de confiança amb Esquerra, no es comencin a tramitar uns pressupostos que tenen tant de marge de negociació”, ha declarat la dirigent. En aquest sentit, ha assegurat que no contempla la possibilitat de retirar la llei de comptes per evitar la possible derrota al Parlament.
Tot i això, no ha detallat cap avenç en les converses amb els republicans, més enllà de recordar les necessitats de l’administració catalana. En aquest sentit, ha seguit el camí que ja han marcat el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, a l’hora de “cridar a la responsabilitat” dels republicans en un context “d’incertesa global”. “Esperem que el pressupost tiri endavant. Divendres no s’acaba res”, ha reblat. Entre altres qüestions, Romero ha descartat cap pas endavant específic en la recaptació de l’IRPF, la principal reclamació del partit d’Oriol Junqueres. Segons la consellera, la cessió de l’impost ja està “garantida” a l’acord bilateral del juliol del 2025 amb el govern espanyol, que contemplava entomar les reformes legals necessàries per trespassar. “No hi ha millor garantia que aquesta”, ha afegit.
“Tensions per als pagaments”
Més enllà del context internacional amb què es troba la Generalitat a l’hora de posar en marxa els pressupostos, Romero també ha indicat que l’estat financer mateix de l’administració patiria si no hi ha consens al Parlament. Segons les previsions de l’executiu, els comptes haurien d’estar vigents el 24 d’abril d’enguany. En tal cas, podrien “fer front a les seves obligacions”, com ara el pagament de nòmines dels treballadors públics, amb normalitat. Ara bé, si no s’arriben a aprovar en aquest termini, “la situació es complicaria”. “Hi hauria dificultats per fer alguns pagaments”, ha indicat Romero; en tant que no hi hauria marge per emular la fórmula del 2025 i aprovar un suplement de crèdit per fer front a les despeses immediates. “El 2025 vam aprovar el primer suplement al mes de febrer. Ara som al març i no tenim ni suprement, ni pressupostos”, ha recordat. Tot i això, s’ha mantingut en el calendari de l’executiu: “el pla A és aprovar els pressupostos i el Z també”.
En cas que Palau hagi d’optar per un nou pla de suplements de crèdit, segons Romero, les administracions catalanes tindrien un forat de 1.500 milions d’euros respecte dels càlculs de despesa presentats ara fa dues setmanes amb els comptes de la Generalitat. Els nous pressupostos, ha recordat, afegeixen 9.126 milions respecte dels darrers aprovats, els de l’any 2023. Per l’abast d’una estratègia com la de l’ampliació del crèdit, d’aquest muntant es podrien arribar a mobilitzar uns 7.600 milions d’euros, però “se’n perdrien uns 1.500 milions”, que no es podrien dedicar a cap acció de govern.
Superàvit corrent
Pel que fa a la liquidació de l’exercici 2025, Romero ha destacat el superàvit corrent -la diferència positiva entre ingressos i despeses corrents de la Generalitat- que han registrat, amb un marge d’uns 549 milions d’euros. Es tracta d’un diferencial favorable uns 170 milions d’euros per sobre del que van comunicar per al 2024; un muntant que fonamenta l’augment de les inversions previst per als pròxims mesos. També ha reivindicat el nivell d’execució pressupostària dels departaments del Govern, que ha superat el 97%, la pràctica totalitat dels recursos assignats.
Pel que fa als ingressos, la Generalitat ha superat els 6.000 milions d’euros recaptats en impostos propis i cedits, si fa no fa un 10% més que l’any anterior. Els dos tipus més actius han estat el de transmissions patrimonials i el de patrimoni, que reflecteixen “el bon rendiment del sector de la construcció” a Catalunya. Els recursos provinents de l’impost de patrimoni, de fet, han crescut més d’un 17%, prop del doble de la mitjana de tots els tipus que controla el Govern.
