El Consell Executiu d’aquest dimarts ha aprovat el decret de pròrroga pressupostària que entrarà en vigor a partir de l’1 de gener i que allargarà la vigència dels Pressupostos del 2023, aprovats per l’executiu Pere Aragonès. És la segona pròrroga que duu a terme el Govern de Salvador Illa des que va ser investit president de la Generalitat el 8 d’agost del 2024 davant la impossibilitat de complir l’objectiu de tenir els nous comptes vigents l’1 de gener. L’any passat l’executiu va aprovar la pròrroga en una reunió celebrada el 17 de desembre, sis dies abans que enguany, i l’encarregada aleshores de fer l’anunci va ser la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i portaveu del Govern, Sílvia Paneque. Enguany, l’anunci ha coincidit amb la compareixença que ha fet el mateix president de la Generalitat per fer balanç. Illa ha passat per alt la pròrroga en la seva intervenció inicial, on ha destacat altres acords i ha aprofitat per fer un balanç “positiu”.
Així, l‘executiu socialista tornarà a començar l’any sense nous comptes públics, a l’espera de poder començar les negociacions amb Esquerra Republicana i Comuns, els seus socis prioritaris. De moment, l’executiu encara no ha presentat el projecte de pressupostos, que, segons va apuntar Sílvia Paneque, està treballant la consellera d’Economia, Alícia Romero, amb els diferents departaments de la Generalitat. La previsió és tenir-los definits a principis del 2026, però per tirar-los endavant necessiten arribar a un acord amb aquestes dues formacions. Tot això, en un context en què continua sobre la taula la definició del model de finançament singular per a Catalunya, acordat entre socialistes i republicans i que han de tancar la Generalitat i l’executiu espanyol. “El govern es deixarà la pell per tirar endavant els pressupostos”, ha dit Illa a preguntes dels periodistes. El president de la Generalitat no contempla cap altre escenari que tenir “un bon pressupost com més aviat millor”, i ha manifestat la seva intenció d’esgotar la legislatura.
L’any passat, però, davant la impossibilitat d’aprovar uns nous comptes, el Govern es va veure obligat a aprovar tres ampliacions de crèdit amb els seus socis prioritaris per tenir més marge de maniobra a l’hora d’aplicar el seu pla de Govern. El decret de pròrroga, segons la normativa vigent, garanteix el funcionament de l’administració i la prestació dels serveis públics a la ciutadania mentre no s’aprovin uns nous pressupostos. D’aquesta manera, es prorroguen els crèdits inicials de les despeses de tots els departaments de la Generalitat i el seu sector públic, a excepció d’aquells destinats a programes o actuacions que finalitzen a finals del 2025. Les despeses de capítol 1 (despeses de personal) s’ajustaran a les dotacions pressupostades a 31 de desembre del 2025. Pel que fa a la resta de despeses (capítols del 2 al 9), es prorrogaran els crèdits inicials del 2023, a excepció d’aquells destinats a programes o actuacions que ja hagin finalitzat.
Llum verda al decret llei de necessitats financeres en pròrroga pressupostària
D’altra banda, l’executiu també ha donat llum verda al decret llei de necessitats financeres en pròrroga pressupostària, que autoritza la Generalitat i les entitats del seu sector públic a formalitzar les operacions financeres necessàries per funcionar mentre no hi ha nous comptes. També permet fer efectiu l’increment retributiu per als treballadors públics aprovat aquest desembre, i regula una pujada del 3% a l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC). Aquest Decret llei l’haurà de convalidar el Parlament, i permetrà a la Generalitat i les entitats del sector públic formalitzar operacions per endeutar-se en qualsevol modalitat, incloent-hi la concessió d’avals i altres garanties.
