El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, considera que la “participació de la Unitat Militar d’Emergències (UME), de l’exèrcit espanyol, en els incendis forestals s’orienta a donar suport als serveis d’intervenció, no a la seva substitució”. D’aquesta manera, Elena justifica que molt sovint es descarti la petició d’ajuda a la UME, ateses les circumstàncies de cada incendi. En una resposta parlamentària al grup de Vox sobre la sol·licitud de suport militar als focs forestals, Elena recorda que s’activa el protocol de petició de suport només si s’entra en una fase d’emergència de nivell 2. És a dir, en casos d’estricta necessitat per l’abast dels focs o la seva simultaneïtat.
En aquest marc, Elena insisteix que quan ha calgut s’ha demanat el suport de la UME, però no quan no ha fet falta perquè els efectius de la Direcció General d’Extinció i Prevenció d’Incendis n’hi havia prou. De fet, Vox preguntava per què no s’havia demanat la intervenció militar en l’incendi del Pont de Vilomara (Bages) del passat mes de juliol. Una petició que també van formular alcaldes de la zona directament al conseller. En la resposta parlamentària, Interior determina i aclareix quan i quin és el criteri per sol·licitar el suport militar.
La simultaneïtat dels incendis, decisiva
Segons el document d’Interior, al qual ha tingut accés El Món, enguany es va demanar “suport i ajuda” a la UME en els incendis forestals ocorreguts a Catalunya entre el 15 i el 21 de juny, a través del mecanisme de Protecció Civil. I va ser bàsicament per la simultaneïtat dels focs. “D’acord amb els procediments establerts pel Ministeri de l’Interior, a través de la Direcció General de Protecció Civil i Emergències”, detalla la resposta, “que regula la participació dels recursos de l’Estat en l’activació dels plans d’emergència, la participació de la UME s’orienta a donar suport als serveis d’intervenció, no a la seva substitució, i en situacions d’activació del nivell 2 d’emergència”.
“Això és el que va succeir el juny passat, amb una participació i suport de la UME als Bombers de la Generalitat eficaç, com ja s’havia produït en anys anteriors”, remarca la resposta. En concret, Interior fa esment als incendis d’Artesa de Segre, l’Empordà, el Garraf, el Solsonès, la Terra Alta i l’Alt Urgell que van generar un episodi d’incendis simultanis que recomanaven demanar aquest suport. De fet, també va ser un mes de juny que la UME va actuar, l’any 2019, en l’incendi de la Torre de l’Espanyol, que per orografia i simultaneïtat també van recomanar l’ajuda. També es va activar per a l’incendi de Santa Coloma de Queralt l’estiu de 2021.
No calia al Pont de Vilomara: la UME hauria fet tard
Pel que fa a l’altre gran incendi forestal de la campanya d’estiu, el foc al Pont de Vilomara i Sant Vicenç de Castellet, Elena raona per què no es va demanar l’assistència de la UME. “En l’incendi de Pont de Vilomara del mes de juliol les característiques de l’incendi van ser dures i difícils en un temps acotat i no continuat”, argüeix Interior en la seva resposta. “La capacitat d’intervenció dels Bombers de la Generalitat es considerava suficient per a la gestió de l’incendi més enllà del moment crític”, indica.
Així, el departament argumenta que “no es va activar el Pla Infocat en el seu nivell de major gravetat en un període llarg de temps”. De fet, remarquen que per una qüestió de temps i de previsió, la UME hauria fet tard perquè a la vista del pla d’atac del foc, en arribar els militars l’incendi ja estaria com a mínim estabilitzat. “No es va considerar recórrer a un recurs localitzat a Saragossa, el de la UME, que requereix un temps de mobilització per a la seva incorporació, atès que quan ho pogués fer la fase crítica de l’emergència ja hauria evolucionat, com així va succeir”, conclou la resposta.
7 
3 