El Departament d’Educació s’ha posat en guàrdia per l’ofensiva del PP i Vox contra el català. Un dels primers anuncis del futur president del País Valencià, Carlos Mazón, va ser l’eliminació de l’Oficina de Drets Lingüístics, que bàsicament s’encarrega de fomentar i protegir el valencià a les escoles. A les Illes Balears, PP i Vox han pactat eliminar el requisit de saber català per exercir a la sanitat pública. Com a mostra dels temps que venen, les televisions públiques dels dos territoris s’han negat a emetre un anunci de la Generalitat catalana en defensa del català. En aquest context, l’arribada del PP i Vox a la Moncloa suposaria un autèntic terrabastall per a les polítiques lingüístiques de Catalunya, que ja es troben assetjades per la justícia i que, a partir del juliol, podrien patir una nova guerra lliurada des del Congrés dels Diputats.
Seguint les paraules de Pere Aragonès, que en les últimes setmanes ha advocat per un front unitari per defensar Catalunya de l’amenaça d’un govern d’extrema dreta, la nova consellera d’Educació, Anna Simó, ha encarregat al seu equip de col·laboradors que estudiï “tots els escenaris” possibles per als pròxims mesos. A banda de les eleccions del 23-J, el Tribunal Constitucional (TC) té pendent de resoldre la qüestió que li va fer arribar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre la nova llei educativa que rebutja els percentatges de llengües a les escoles catalanes. En diverses ocasions, Simó ha alertat que el TC sempre està disposat a entrar en campanya i tem que es pugui pronunciar abans de les eleccions estatals. Òmnium també ha alertat que el TSJC, un cop tingui la resolució del TC, podria resoldre de cop diversos contenciosos amb escoles que han d’aplicar el 25% de castellà.
“Com a consellera he de dibuixar escenaris davant del 23-J, i la realitat fins ara és que la tendència dels alts tribunals ha estat entrar en campanya”, ha dit Simó en una entrevista al diari ARA. “D’entrada, no ens podem quedar mirant-ho. Estem obligats a passar a l’acció”. La consellera vol aprofitar que aquest dimarts compareixerà al Parlament en el ple monogràfic sobre educació per demanar als partits i a les entitats un front unitari per defensar l’escola catalana davant els atacs de la justícia, primer, i de la Moncloa si finalment governa el PP. “El que passa als territoris germans de parla catalana és un avís de què no vull que passi a Catalunya. He demanat a l’equip del departament dibuixar escenaris de futur sobre què pot passar i mesures que no pot aplicar mai el departament sol”.
Feijóo i el 25% de castellà, una amenaça per Catalunya
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, no ha amagat mai que és contrari a la immersió lingüística –“apartheid lingüístic”, en diu– i, per tant, una de les primeres coses que podria fer si arribar a la Moncloa és intentar endurir la legislació vigent per obligar a fer més castellà a les escoles catalanes. Tot i que el seu discurs no és tan radical com el de Vox o el de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, Feijóo defensa que la immersió lingüística “obliga” els nens a estudiar en català i que a l’escola s’han d’ensenyar les dues llengües de “manera equilibrada”. Un equilibri que pel dirigent popular passa pel 25% de castellà que intenta establir el TSJC o el 33% que hi ha per llei a Galícia, la comunitat on Feijóo va governar durant 13 anys abans de fer el salt al Madrid. El bilingüisme cordial, tal com l’han batejat a Gènova. Les eleccions del 23-J acabaran determinant el grau d’alarma que es viurà als despatxos de la Generalitat, ja que un govern en minoria del PP no serà el mateix que un govern –de coalició amb Vox o no– que tingui majoria absoluta al Congrés dels Diputats.
7
