El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, ha avisat a les seves xarxes socials de la necessitat de mantenir al nou Govern la conselleria de Recerca i Universitats. Segons ha publicat a les seves xarxes socials, “l’impuls de la recerca, les aliances universitàries europees, l’inici en la correcció del finançament i la coordinació del sistema universitari català són grans reptes” engegats pel departament fins ara dirigit per Gemma Geis, una de les representants de Junts que saltaria de l’executiu. El rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Daniel Crespo, s’ha pronunciat en la mateixa línia, en reivindicació d’una tasca investigadora que permet “caminar cap a una societat més justa i avançada”. Tot i que la continuïtat del departament al Consell de Govern sortint de la crisi sembla evident, cal preocupar-se per Universitats?
“El que hi ha són rumors, no coneixem el fonament real”, apunta el mateix Guàrdia. Des de l’anunci dels resultats de la consulta interna de Junts, en alguns cercles es mou la possibilitat d’integrar algunes conselleries en àrees més generals, que serien les que tindrien representació a les reunions del Consell. “No és el mateix negociar amb un secretari general que amb un conseller”, avisa el rector en una conversa amb El Món. En cas de desaparèixer el departament com a interlocutor institucional propi, el sistema de recerca català “perdria la possibilitat d’estar al capdavant de la política pública”.
La tasca del departament de Geis, des de la seva formació, ha estat la de “coordinar políticament la presència de l’acadèmia i la recerca en els grans debats”. El rector de la UB assegura que tractar amb una conselleria de ple dret -i que tenia al capdavant una persona amb llarga activitat docent i investigadora, en el cas de Geis en el camp del dret- ha servit durant els darrers anys per construir “sintonia i lleialtat institucional” en un sector que necessita transformacions profundes. La desaparició d’Universitat -que, reitera Guàrdia, és per ara “només un rumor”- arriba en el moment en què “s’ha creat suficient àmbit de col·laboració entre institucions” per entomar-les.
Reivindicant la feina feta
Geis va ser una de les primeres figures de Junts a fer palesa la possibilitat de fer saltar el govern. Dies abans de les votacions, la titular de Recerca i Universitats va posar en dubte la seva continuïtat a l’executiu “sense complicitat a Madrid”, i sense compliment del pacte de Govern. Tot i això, la consellera ha mantingut durant tot el procés la defensa de la tasca desenvolupada en col·laboració amb les universitats i centres de recerca catalans. En un projecte que considera “de país”, Geis ha destacat les accions per enfortir la llengua catalana o el desenvolupament de la llei de Ciència.
El mateix Guàrdia s’afegeix a aquesta reivindicació: els successius augments pressupostaris, que el 2023 s’haurien de mantenir; el retorn del Pla d’Inversions universitari o el camí cap a la flexibilització normativa en són exemples. De caure el departament, apunta el rector, “l’escenari seria molt menys favorable al sistema de recerca” del país.
Perfil investigador
Tot i aquests “rumors” de fi de l’activitat del departament generen recel a l’acadèmia, Guàrdia reclama “mantenir el cap fred”. “Hem de veure com es gestiona la crisi, i després com ens hi posem a treballar”, explica el rector. Des del sector s’espera que els moviments en els pròxims dies estabilitzin la situació, en tant que “un Govern fort sempre és preferible a un Govern feble, com una conselleria sempre és preferible a no tenir-ne”.
En cas de mantenir l’espai institucional, o un de similar, Guàrdia preferiria mantenir el perfil familiaritzat amb l’acadèmia i la recerca. “Preferim algú que tingui experiència, que conegui bé el territori i l’acadèmia”, com era el cas de Geis. Tot i això, recorda, “no és imprescindible”, perquè el coneixement tècnic no implica necessàriament bona gestió política.
