El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ha començat el seu recorregut per l’aposta per l‘acord de claredat. El Govern ha aprovat aquest dimarts un consell d’acadèmics perquè assessori Aragonès. Aquest mateix dimecres, hi ha hagut la primera reunió dels experts amb cinc preguntes que ha elaborat el president de la Generalitat. Són cinc preguntes obertes, que cada acadèmic podrà respondre individualment.
Preguntes “treballades”
Les preguntes han estat treballades pel president, pel seu entorn i també pels mateixos acadèmics. “Volem les respostes màximes d’àmplies possibles”, asseguren des de l’entorn d’Aragonès, fet pel qual s’ha seleccionat experts de diversos àmbits. L’informe final d’aquest consell d’experts el faran els mateixos acadèmics i el president deixarà que treballin. “La idea de treballar és que puguin combinar treballs presencials per tal d’esbossar les respostes de les preguntes. És bo que sigui un treball compartit”, apunten des de Palau. Un cop elaborat l’informe, que es farà públic després de les eleccions municipals, haurà de passar per la societat civil i els partits i, finalment, serà Aragonès qui elabori la proposta final sorgida de la taula de partits i el consell d’experts.
Les preguntes d’Aragonès al consell d’experts:
- 1. Quines característiques hauria d’incloure un Acord de claredat amb l’Estat espanyol per resoldre el conflicte polític?
Amb aquesta pregunta, el Govern busca un conjunt de principis bàsics que han de guiar la redacció de l’acord de claredat.
- 2. Quins mecanismes existents a la política comparada permetrien aportar solucions al conflicte polític?
La qüestió es basa en experiències prèvies i identificar les eines que hagin pogut ser útils en altres casos. Des de Palau assegura que això no vol dir “copiar-les”.
- 3. Quins actors polítics i institucions haurien de prendre la iniciativa per tal d’implementar aquestes solucions?
Qui hauria d’intervenir per l’acord de claredat. Des de la Generalitat, a ajuntaments. De presidents a alcaldes, com a exemples.
- 4. Quina funció hauria de tenir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, o altres mecanismes anàlegs, a l’hora de resoldre el conflicte polític?
Aquí els acadèmics haurien d’explicar els diferents tipus de referèndums i quin és el que pot resoldre i atendre millor a la resolució del conflicte entre Catalunya i l’Estat.
- 5. Quines característiques hauria de complir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, o altres mecanismes anàlegs, per gaudir de la màxima legitimitat i inclusió i assegurar-ne la validesa i implementació?
Aquesta pregunta d’Aragonès es basaria a trobar mecanismes i formes de votació que garanteixin unes característiques que siguin essencials. Es basaria en una qüestió relacionada amb la legitimitat i que totes les parts les acceptin i que el conjunt de la societat catalana se senti partícip. És aquí on els acadèmics han de tractar les majories necessàries i com implementar-ho i quines altres fórmules es poden fer servir com a alternativa a un referèndum. Pel que fa a l’expressió “mecanismes anàlegs, el president ha explicitat que la seva aposta és el referèndum, però apunta que “està obert” a explicar altres propostes.
El president treu pit
En una compareixença d’Aragonès després de la reunió dels experts al Palau de la Generalitat, ha tret pit d’aquesta fórmula per “resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat”. “Es basa en unes regles del joc acceptades per tothom i per intentar trobar una solució del conflicte”, ha explicat el president, que espera que la solució es voti entre tots els ciutadans de Catalunya. Aragonès vol un “mecanisme de decisió” entre tots perquè “tothom accepti el resultat” d’aquesta votació. Així mateix, Aragonès es mostra “convençut” que tothom participarà de l’acord de la claredat, malgrat que el PSC ja hagi anunciat que no participarà en la taula de partits.
24
4
