El president de Castella la Manxa, Emiliano García-Page, també s’ha sumat al reguitzell de reaccions de la constitució del Congrés d’aquest dijous. Després de l’acord al qual han arribat els socialistes amb ERC i Junts per aconseguir la presidència de la Mesa, ara comença una nova cursa intensa per negociar una investidura. En aquest sentit, García-Page assegura que “Puigdemont, que és el que té el comandament a distància de la legislatura i des de fora d’Espanya, no pot tenir sotmès a llibertat condicional al Govern d’Espanya i molt menys el que no pot ser el que decideixi”.
“O Puigdemont s’allunya del referèndum i del procés de ‘Brexit’ català o la legislatura serà complicada o no començarà”, assevera García-Page, tot i que remarca que és la seva opinió personal i que no en té “ni la més mínima informació”. Així ho ha declarat aquest mateix dijous des de Pamplona on ha acudit a la presa de possessió de María Chivite com a presidenta de Navarra. El president de Castella la Manxa ha posat el focus de les negociacions tota l’estona sobre l’independentisme, i en especial del president a l’exili: “Està començant la fira o el mercat i tinc clar que, encara que hi ha una majoria molt àmplia a Espanya que ha volgut evitar l’entrada de Vox en el Govern, la immensa majoria, per no dir el 99 % de la gent, l’últim que podien estar imaginant a l’hora de votar és que aquesta legislatura fora amb comandament a distància, i tant a distància està el comandament que està fora d’Espanya”, etziba, afegint que això és la part “perversa” del “diabòlic resultat” del 23-J.
Una mirada conservadora
García-Page ha continuat les declaracions amb el to conservador que el caracteritza, i també ha volgut donar la seva opinió sobre la decisió de Francina Armengol de permetre el català, el basc i el gallec a la cambra baixa. “Els idiomes que estan en la Constitució són riquesa del país, l’únic problema és quan l’idioma s’utilitza com a arma”, referint-se al català i al basc, ja que assegura que el gallec “mai s’ha fet servir com una arma”. Una altra de les línies vermelles que ha posat el socialista és l’autodeterminació: “Autodeterminació es digui en gallec, en basc, en català o en espanyol, autodeterminació no pot haver-hi; abans que això ha d’haver-hi moltes eleccions”, assevera.
2
