La metgessa i monja benedictina Teresa Forcades es pregunta com pot ser que l’Església a Espanya “donés suport, durant el franquisme, al feixisme i no a la democràcia?”, i fa un pas més enllà i s’interroga com pot ser que també “sostingués i encara doni suport en bona part al centralisme uniformador en oposició al catalanisme?”.
Però Forcades no ho deixa aquí i continua amb una forta crítica a certs aspectes de l’Església catòlica: “Com pot ser que sigui rica en un món de pobres? Com pot ser que a l’Església hi hagi persones que són acceptades perquè tenen xecs i que les persones que lluiten pels pobres siguin criticades?”.
Aquestes són algunes de les preguntes que, amb un to força contundent, la monja benedictina posa damunt de la taula en el llibre-entrevista que la periodista Eulàlia Tort ha publicat recentment, “Converses amb Teresa Forcades” (Edicions DAU), i que permet anar més al fons del pensament d’aquest monja formada als Estats Units i a Alemanya.
“La teologia o és feminista o no és veritable teologia”
Coneguda per la polèmica amb les companyies farmacèutiques i el seu posicionament contra la vacuna de la grip A, Forcades toca en el llibre molts altres temes controvertits, com el feminisme i el paper de la dona a l’Església. En aquest sentit, explica que “la teologia o és feminista o no és veritable teologia, si per feminista entenem prendre consciència que les relacions entre barons i dones volgudes per Déu són d’igualtat i respecte recíproc”.
La metgessa, que viu al Monestir de Sant Benet a Montserrat, afirma que hi ha una sèrie d’espais dins la institució eclesial que no són accessibles per a les dones simplement pel fet de ser dones i assenyala que “davant aquesta realitat, pots resignar-te o pots pensar que no és voluntat de Déu”.
“La necessària renovació de l’Església catòlica”
Aquest és el títol d’un dels capítols del llibre, en el qual Forcades fa un repàs d’aquells aspectes en els que l’Església hauria de renovar-se. Així, parla del clericalisme com “el problema fonamental”, argumentat que Jesús eliminava els espais del temple reservats als sacerdots, mentre que ara ens trobem amb una “secció especial dintre del poble de Déu encarregada de la representació litúrgica i la presa de decisions”, i afegeix, amb to crític, que aquest grup “només està format per barons”.
Forcades també proposa la “democratització de l’Església, fins i tot en el cas dels dogmes”, demanat que aquests necessitin “l’acceptació per part dels fidels per consolidar-se com a tal”.
La doctora en Salut Pública també dóna la seva opinió sobre la homosexualitat, un tema molt polèmic de la moral catòlica. En aquest sentit, Forcades assenyala que “clama el cel la postura actual de l’Església i la prohibició que una persona homosexual pugui ser sacerdot”.
Sobre la moral sexual, la monja benedictina explica que les “posicions tancades de l’actual jerarquia són insostenibles perquè han creat una distància molt gran entre el que fan la majoria dels fidels i el que se suposa que haurien de fer”. Malgrat tot això, Forcades assegura que a l’Església catalana hi troba gent molt interessada “en renovar mentalitats i estructures”.
“Chávez està fent un bé immens al seu país i al món”
Forcades també parla del president de Veneçuela, Hugo Chávez, a qui qualifica com un home “culte, estrateg, intel•ligent, amorós amb la història del seu país”, i afirma que “està fent un bé immens al seu país i al món”.
Per Forcades no són suficients aquestes afirmacions i assenyala que “no hi ha cap líder contemporani europeu que tingui la cultura que té Chávez”, i es posiciona dient que aquest no és populista, mentre que Barack Obama i José Luís Rodríguez Zapatero si ho són, segons la monja. // Nerea Rodríguez
