El cas de l’activista Tamara Carrasco tornarà a ser revisat per un tribunal. Aquesta vegada per la més alta instància jurisdiccional espanyola, el Tribunal Suprem. Tal i com havia avançat davant l’Audiència de Barcelona, el ministeri fiscal ha registrat el seu recurs davant la sala Penal per tal que revisi les dues absolucions que ha obtingut Tamara Carrasco, tant en primera instància, al jutjat 25 de Barcelona com l’Audiència de Barcelona. Curiosament, un dels protagonistes del recurs és la consideració del Whatsapp com a mecanisme de difusió o enaltiment a fi i efecte d’alterar l’ordre i la pau pública.
En el recurs, al que ha tingut accés El Món, el ministeri públic considera que hi ha motius formals i de fons per interposar el recurs. Per una banda, unificar la doctrina en la interpretació dels delictes d’ordre públic i, per altra costat, revisar la prova practicada i la seva consideració d’absolutòria. Precisament, un els punts que més emfatitza el fiscal en les catorze pàgines de l’escrit, és la importància del whatsapp, l’aplicació de comunicació instantània per valorar la conducta de Carrasco com a delictiva. De fet, cal recordar que Tamara va ser processada, primer per l’Audiència Nacional per terrorisme, per suposadament difondre un missatge de veu en un grup de whatsapp animant a la participació en una protesta el març de 2018. El cas es va rebaixar fins a desordres públics, gairebé després de dos anys confinada perimetralment a Viladecans com a mesura de seguretat.
Les dues absolucions es basen en una interpretació garantista i restrictiva de l’article 559 del Codi Penal, que es va introduir en la reforma del 2015, d’incitació a desordres públics, tal i com demanava la serva defensa, dirigida per Benet Salellas. La jutgessa, primer, i la sala segona de l’Audiència, després van renyar a la Guàrdia Civil per la seva investigació -per no poder acreditar d’on havien tret l’àudio- i per altra banda, en considerar que no incitava a cap desordre públic, que per altra banda, no es va produir. Ara la fiscalia insisteix en la seva tesi expansiva utilitzant com a clau de volta el whatsapp.
“Està demostrat”, escriu la fiscalia, “que a través dels missatges de whastapp (donada la facilitat de difusió que presenten), és possible convocar en molt poc temps un gran número de persones per portar a terme actes vandàlics que puguin afectar a les infraestructures d’un país o a les seves institucions més emblemàtiques”. “L’acusada”, continua, “sabia que el seu missatge arribaria a un gran nombre de persones, no només receptores dels seus whatsapps sino tercers als que els receptors (segur) enviarien el seu contingut”. Una explicació que segons el fiscal s’adiu amb el delicte de risc i perill abstracte que representa l’article 559 del Codi Penal.
“Aquest tipus de missatge”, prosegueix el ministeri públic en el seu recurs, “ajuden a crear un entorn social violent i intimidatori que soscava l’ordre i la pau pública que han d’imperar en una societat com la catalana, que vivia moments de gran tensió social”. “Aquest tipus de conductes, insistim, presenten un gran perill perqupe són tot sovint el punt de partida en el procés cap a la violència real, com així ho demostren els fets registrats amb posterioritat”. Una velada referència a les protestes per la sentència del Procés. Aquesta interpretació del fiscal li ha suposat ja dues estirades d’orelles per part dels jutjadors que detecten una interpretació massa expansiva d’un delicte relativament nou i massa abstracte. En el recurs, el fiscal s’hi intenta tornar retreient als magistrats que exerceixen a Catalunya que fan massa diferència entre Facebook i Whatsapp, quan totes dues xarxes poden fer la mateixa difusió.
