Res de marxa enrere. Ans al contrari, malgrat el fiasco de la instrucció, el ministeri fiscal continua collant els matxos contra els bombers de Girona. Tot perquè el dos d’octubre del 2017, l’endemà del referèndum per la independència de Catalunya, es van manifestar a la plaça del Vi de Girona, davant de l’Ajuntament, en protesta per la repressió exercida per les policies espanyoles durant la jornada de votació de l’1-O. Ara el fiscal ha registrat un escrit amb què demana que els responsables del parc de la ciutat i els uniformats que van agafar el camió siguin jutjats per un jurat, un tribunal popular, format per ciutadans en lloc de magistrats professionals, per un delicte de malversació i un altre d’abandonament de servei públic.
Tot per un suposat perjudici de 996,15 euros que ni la Generalitat –suposada afectada– ni les defenses veuen per enlloc. De fet, en demanen l’arxiu immediat de les actuacions. En canvi, el ministeri públic vol jutjar els vuit bombers acusats pel mateix delicte que ho van ser els controladors aeris per la seva vaga de l’any 2010, que va suposar imposar l’estat d’alarma. Uns controladors, per cert, que el passat mes de març van ser absolts per part de l’Audiència de Madrid. Pel que fa aquest cas dels Bombers, la jutgessa ja va haver de desimputar-ne vuit que el dia dels fets o estaven de baixa o no estaven de servei i, per tant, ni poden abandonar-lo ni podien malversar res.
“Van fer botifarra a la Guàrdia Civil”
L’escrit, al que ha tingut accés El Món, considera que a dos quarts i mig de les dotze del migdia del 2 d’octubre del 2017, una caravana de 7 vehicles dels bombers, fent us dels senyals acústics i lluminosos, amb membres del cos uniformats i amb cartells en favor del “referèndum il·legal” van passar per davant de la Guàrdia Civil de Girona. “Van realitzar diferents gestos i expressions” contra els agents de l’autoritat que van consistir en “insults, fer la botifarra així com expressions de menyspreu”, relata l’escrit. “Van continuar el seu camí fins a la plaça de Vi on van ser rebuts, amb aclamacions al seu favor, per una agrupació de persones”, detalla.
Ni el jutge ni el fiscal s’hi van posar per poc. Només així s’explica que encarreguessin la instrucció dels fets a l’Equip de Delinqüència Organitzada i Antidroga de Girona de la Guàrdia Civil, com si fossin mafiosos o membres del crim organitzat. L’institut armat no es volia quedar amb gana i van demanar entrada i escorcoll dels despatxos professionals així com els llocs de treball així com l’incautació de les comunicions. De fet, la Guàrdia Civil entenia que s’havia comès un delicte no només d’odi i de malversació sinó també de “sedició”. El fiscal, finalment, va parar els peus als investigadors i el 5 d’octubre de 2018, un any després dels fets, va entendre que no procedia una entrada i escorcoll i que amb el requeriment de lliurament d’uns dispositius no calia res més. Tampoc va servir de res, perquè els mòbils després de tant temps ja no contenien informació sobre el dia dels fets.
La Generalitat reclama l’arxiu de la causa
L’escrit del fiscal també recorda que una persona “denunciant” va encetar les diligències en ser “testimoni de l’actuar del servei de bombers”. D’aquí que la fiscalia del servei de delictes d’Odi i Discriminació demani que siguin jutjats pels delictes de malversació de l’article 432 i 433 i el de deixadesa de funcions de l’article 409 del Codi Penal espanyol. Delictes que poden suposar penes de presó de dos a sis anys, inhabilitacions i multes de 8 a 12 mesos.
Tot i que els informes confirmen que no hi va haver cap servei durant les hores de la protesta i que, en tot cas, es podia haver cobert igual qualsevol emergència. No hi va haver cap avís des de les 11.13 hores fins a les 18.13 hores. A més, un informe assegura que la participació a la protesta no va suposar “cap cost addicional respecte les despeses ordinàries de funcionament”. “No consta cap tipus d’afectació en el correcte funcionament del servei públic de prevenció, extinció d’incendis i salvaments”, remarca la lletrada de la Generalitat en el seu escrit. D’aquí que en demani l’arxiu i més quan el Departament d’Interior havia autoritzat protestes de bombers en episodis que han colpit la societat com ara els atemptats terroristes del 17-A.
4 
