Estripar una bandera espanyola és un delicte i, com a tal, s’éscau una multa. La Sala Penal del Tribunal Suprem ha condemnat a penes de multa d’entre 1.920 i 2.160 euros per delicte “d’ultratge a la bandera” tres persones que, el 19 d’abril del 2016, a la plaça Cívica de la Universitat Autonòma de Barcelona, en presència de nombroses persones, van agafar una bandera d’Espanya de la carpa de l’associació “Societat Civil Catalana”, la van tallar en dos trossos i la van llençar a terra.
Segons l’alt tribunal cal destacar que els condemnats no poden al·legar actuar “emparats per la llibertat d’expressió“. La tesi dels magistrats és que qui precisament estaven negant aquesta llibertat als altres, ja que “intolerància violenta” i “dret a la crítica” “no són la mateixa cosa”, no poden defensar-se argüint el mateix dret.
Amb aquesta sentència, el Suprem estima un recurs de la Fiscalia, al que s’hi va adherir Societat Civil Catalana, contra la sentència de l’Audiència de Barcelona, que va absoldre els acusats. D’aquesta manera, la sala penal torna a la sentència inicial del Jutjat Penal número 2 de Sabadell, que va apreciar la comissió del delicte d’ultratge a la bandera, i confirma les penes que va imposar.
El Suprem afirma en la seva resolució que el fet d’esquinçar en dos la bandera d’Espanya deixant-la tirada a terra en una universitat, en un acte amb publicitat, conté l’element normatiu que exigeix l’article 543 del Codi Penal, que diu textualment: “Les ofenses o ultratges de paraula, per escrit o de fet a Espanya, a les seves comunitats autònomes o als seus símbols o emblemes, efectuats amb publicitat, es castigaran amb la pena de multa de set a dotze mesos”.
Afegeix que l’acció violenta jutjada, “lluny de significar una manifestació que flueix del dret a la llibertat d’expressió (dret a la crítica), atenta, per contra, frontalment contra el símbol que enarbora una associació que concorre pacíficament a aquesta trobada cívica , en una plaça universitària, on els valors democràtics tenen, com a símbol de convivència, el valor afegit que li proporciona aquesta institució”.
Els magistrats destaquen que no pot ser presa com a referència la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, de 13 de març de 2018, que va analitzar un cas sobre la crema de fotos del rei en un acte de context independentista i antimonàrquic a Girona, concloent que aquest fet va estar emparat per la llibertat dexpressió. El Suprem indica que els fets no guarden analogia, el delicte aplicat va ser diferent (allà va ser el d’ofenses i injúries al Rei), i el context també, ja que un era un acte al recinte universitari, on concorrien diferents elements que no fan comparables la situació.
6 
2 
