El Tribunal d’Apel·lacions del Regne Unit ha decidit permetre al rei emèrit de l’Estat espanyol, Joan Carles I, que recorri la decisió inicial del jutge Matthew Nicklin de no reconèixer-li cap immunitat enfront de la demanda presentada per la seva ex amiga íntima Corinna Larsen per assetjament, la qual cosa permetria a Joan Carles I frenar les accions civils empreses per l’empresària.
Així ho ha anunciat el jutge Nicholas Underhill al final d’una vista que ha durat unes 2 hores, on els advocats de l’antic monarca han al·legat que, malgrat la seva abdicació en 2014, Joan Carles I és membre de la Casa Reial i interpreten que manté una especial vinculació amb Felip VI que fa que qualsevol acció empresa en contra seva afecti les funcions de l’actual cap d’Estat.
Forma part de la Casa Reial
L’advocat ha centrat la seva argumentació en el fet que, conforme a la llei espanyola, Joan Carles I ja no és cap d’Estat però sí que és una dels 6 membres que conformen la Casa Reial, al costat de les reines Letizia i Sofía i les infantes Leonor i Sofía. “El terme Casa Reial és un concepte, no un lloc”, ha delimitat, per a explicar que el fet fonamental són les “estretes relacions en circumstàncies especials” entre els seus membres, no el fet que convisquin sota el mateix sostre.
En aquest sentit, ha posat d’exemple a la monarquia saudita on es va reconèixer immunitat a membres de la seva casa reial “per a protegir les funcions del cap d’Estat”. “És el reconeixement que qualsevol cosa que li ocorri a aquests altres 5 membres ineludiblement impacta en Felip VI”, ha conclòs l’advocat. El jutge Underhill, encara que ha qualificat de “sorprenent” l’argument que qualsevol cosa que afecti a Joan Carles I impacta “necessàriament” en Felip VI, ha apreciat motius suficients per a donar llum verda a la presentació del recurs.
Corinna Larsen interpreta que ho va fer a títol personal
En canvi, l’advocat de Larsen ha insistit que no cal reconèixer cap immunitat al rei emèrit pels actes dels quals l’acusa l’empresària per entendre que van ser “actes privats”. Aquí el jutge britànic ha tornat a mostrar el seu escepticisme ja que, si Larsen sosté que va ser assetjada a través de l’excap del CNI Félix Sanz Roldán, cap individu a títol privat podria haver promogut aquesta fustigació per part de la Intel·ligència espanyola.
El lletrat li ha replicat que la immunitat personal de l’excap d’Estat va desaparèixer amb l’abdicació i que, en aquest cas, Sanz Roldán podria haver actuat en qualitat de “amic” de Joan Carles. “Això no vol dir que l’Estat espanyol estigués implicat”, ha asseverat, per a postil·lar que això seria tant com dir qualsevol acte emanat del rei emèrit és un “acte d’Estat”. “Però això no és correcte”, ha resolt.
Contradiccions entre jutges
D’aquesta manera, el Tribunal d’Apel·lacions ha autoritzat a impugnar la decisió adoptada el passat 24 de març pel jutge Nicklin, magistrat del Tribunal Superior de Justícia que va determinar que Joan Carles no gaudia de la immunitat que li conferia la Prefectura de l’Estat per haver abdicat. Corinna Larsen, ara, té l’opció d’apel·lar de decisió del jutge britànic.
L’empresària relata en la seva demanda que Joan Carles I l’hauria assetjat després que ella posés fi a la relació que havien mantingut. Primer per a procurar que la reprenguessin i després a manera de venjança per a perjudicar-la en els seus negocis, d’acord amb el relat de Larsen.
