Les negociacions per evitar que la Mesa del Congrés estigui en mans de PP i Vox avancen a bon ritme i, malgrat la complexitat del trencaclosques que ha d’afrontar el PSOE, els sis partits implicats donen per fet que serà possible arribar a una entesa. En els últims dies hi ha hagut moltes especulacions i globus sonda sobre qui ha de presidir la cambra baixa i com es repartirien les cadires. Però el cert és que la intenció del PSOE sempre ha sigut retenir el control del Congrés i només donar representació a la Mesa a Sumar, mentre que les formacions independentistes i nacionalistes, amb molt pocs diputats, no volen llocs de tanta responsabilitat i càrrega de feina.
El Congrés es constitueix el pròxim 17 d’agost i la votació de la Mesa del Congrés serà el primer termòmetre de com està la relació entre el govern de coalició i els seus socis potencials. El mètode d’elecció de la Mesa —vot secret i elecció del més votats— fa que, amb els resultats del 23-J a la mà, els blocs de l’esquerra i la dreta tinguin assegurats quatre llocs cadascun: dues vicepresidències i dues secretaries. Per tant, el control de la Mesa quedarà en mans del bloc que aconsegueixi la presidència del Congrés. El PP (137) i Vox (33), amb el suport d’UPN (1), sumen 171 escons, per la qual cosa el PSOE (121) i Sumar (31), necessiten els vots d’ERC (7), Junts (7), Bildu (6) i PNB (5) per assegurar-se la presidència.
El PSOE no té candidat, però sí un as a la màniga
El secretari d’Estat de Relacions amb les Corts i Afers Constitucionals, Rafael Simancas, serà una de les cares visibles de l’equip negociador del PSOE, que també compta amb el ministre de Presidència, Félix Bolaños, com a director de la sala de màquines. Fins ara, els socialistes no han avançat quin nom tenen al cap per presidir el Congrés. L’únic que se sap és que el PSOE vol la presidència —algunes veus de Podemos, Compromís i Sumar havien insinuat que potser calia explorar altres opcions—. També és segur que Meritxell Batet no repetirà. Ni Podemos ni els independentistes catalans guarden gaire bon record de la presidència de Batet durant els últims anys i hi havia força oposició a premiar la seva feina amb un altre mandat. De fet, l’endemà de les primeres crítiques ja es va filtrar que Batet renunciava a presidir el Congrés.
Sigui com sigui, no hi haurà rebel·lió de Sumar. A mitjan setmana, el portaveu de la formació, Ernest Urtasun, va tallar de soca-rel qualsevol debat intern i va deixar clar que la Mesa del Congrés estaria presidida pel PSOE. La resta de partits tampoc ha posat pegues perquè tenen altres prioritats. I els socialistes ho saben. Els primers contactes amb els independentistes i els nacionalistes han sigut positius. Tothom té clar que només s’està parlant de la Mesa del Congrés i deixen la investidura de Pedro Sánchez per a una segona ronda de converses. La número 2 d’ERC, Teresa Jordà, ha reconegut que cal una Mesa “suposadament progressista” per poder parlar de la investidura. No queda cap altra opció. El PSOE n’és conscient i sap quins botons ha de prémer per encarrilar una negociació que serà relativament més senzilla que la hipotètica investidura de Sánchez.
Cada partit tindrà el que demana
El pla del PSOE consisteix a donar a Sumar una de les vicepresidències que li corresponen al bloc progressista i a En Comú una secretaria. Els socialistes es quedarien amb la presidència, una altra vicepresidència i una secretaria. Amb aquest repartiment, Sumar obté una representació a la Mesa molt més elevada de la que li pertocaria —Vox, amb uns resultats similars, només tindrà una cadira— i es reforça la coalició. Pel que fa als partits catalans i bascos, la seva intenció mai ha estat la d’entrar a la Mesa, encara que s’havia especulat amb el fet que l’independentisme català o fins i tot el PNB podien entrar-hi. Són llocs amb massa responsabilitat i una càrrega de feina inassumible per a grups tan petits.
ERC i el PNB, per exemple, segurament es conformaran amb la presidència d’alguna comissió per no sobrecarregar els seus diputats. Els republicans també s’asseguren grup propi al Congrés encara que tècnicament no els correspondria perquè no compleixen els requisits que estableix la llei. Junts està una mica en la mateixa situació. Tot i que mantenen un perfil baix des de fa dies, els diputats de Junts són conscients que tenir grup propi és clau per tenir més visibilitat i rebre més recursos econòmics. Pel que fa a Bildu, la formació abertzale ha mantingut la compostura en tot moment i ha garantit els seus vots per conformar una majoria progressista a la Mesa, igual que amb la investidura. La passada legislatura ni tan sols van reclamar la presidència d’una comissió com a contrapartida.
El trencaclosques del PSOE, tot i tenir més peces de les que voldrien els socialistes, és molt factible. I més quan ja s’ha deixat de parlar de reformar el reglament del Congrés per permetre que s’hi parli català, eusquera i gallec. Al PSOE li feia molta mandra encetar el meló i l’independentisme prioritza altres qüestions, tot i que mai es pot descartar res. El 17 d’agost, la solució a tot plegat.
10
1
