La decisió de Pedro Sánchez de mantenir com a ministre de l’Interior el magistrat de l’Audiència Nacional Fernando Grande Marlaska no ha fet gota de gràcia a les poderoses associacions de la Guàrdia Civil. Entitats que funcionen com a parasindicats, perquè la sindicació està prohibida a l’institut armat, i que han decidit bellugar-se amb “unitat d’acció” com a avís a navegants al ministre renovat. Així, Jucil, l’Associació Unificada de la Guàrdia Civil, l’Associació Espanyola de Guàrdies Civils, la Unió d’Oficials, Independents de la Guàrdia Civil, l’Associació Professional de Caporals de la Guàrdia Civil i l’Associació d’Escala de Suboficials de la Guàrdia Civil han unit esforços i estratègia per no posar fàcil la legislatura de l’amnistia.
Després que algunes d’aquestes entitats desafiessin Marlaska amb declaracions obertament contra l’amnistia i contra el nou govern de Pedro Sánchez, al ministre no li va tremolar el pols per obrir-los expedients. La resposta dels parasindicats ha estat presentar un recurs al contenciós administratiu contra el nou decret d’estructura del Cos Nacional de Policia -una de les joies de la corona de l’anterior legislatura, que la Guàrdia Civil considera que li pren competències en favor del CNP- i organitzar-se per forçar una reunió del Consell Extraordinari de la Guàrdia Civil, l’òrgan de representació laboral de l’institut armat, amb el ministre.
L’amnistia, la zona d’especial singularització de Catalunya, la previsió de la sortida de l’institut armat de Catalunya i el País Basc, el relleu de l’actual director general, la famosa equiparació salarial, la reforma dels torns de treball o la retallada de competències són els cavalls de batalla i les associacions ja s’han posat en marxa. De fet, aquest mateix dimarts el ministeri ja n’ha tingut un tastet del que vindrà en una reunió de treball dels parasindicats amb el director de la Guàrdia Civil, Leonardo Marcos.
Muts i a la gàbia amb la vista posada en el 14 de desembre
Les associacions de l’institut armat van sol·licitar de manera insòlitament unitària el passat 26 d’octubre un ple extraordinari del Consell de la Guàrdia Civil. El malestar es va incrementar perquè no rebien resposta per part del ministeri. Però quan la tensió es va fer arribar al gabinet de Marlaska, Leonardo Marcos va remetre una carta convocant una “reunió de treball” per a aquest dimarts 28 de novembre, a les onze del matí. Tècnicament, havia de ser una reunió per preparar un pròxim ple del Consell. Ara bé, en la missiva el director no precisava si seria pel consell extraordinari demanat o un d’ordinari, d’inici de gestió de legislatura.
La resposta dels parasindicats ha estat, dins el marc disciplinari que suposa la Guàrdia Civil, força extraordinària. D’entrada tots han recriminat al director que no s’hagi convocat el ple extraordinari que reclamaven. La pressió ha estat de tal magnitud que Marcos s’ha compromès a convocar-ne un, segons les entitats, al gener. Però, abans, en celebraran un d’ordinari el 14 de desembre. Els parasindicats, un cop han carregat els neulers contra la posició del ministeri, han decidit “abstenir-se en tots els punts de l’ordre del dia de la reunió”. L’objectiu era reservar-se i no deixar veure la seva estratègia de cara el pròxim 14 de desembre, en què asseguren que mantindran “la unitat d’acció entre tropa, caporals, suboficials i oficials”.
Competències, amnistia i Catalunya
La benvinguda a la renovació del ministre ha estat la presentació per part de Jucil, l’associació majoritària al Consell de la Guàrdia Civil, d’un recurs contenciós administratiu contra una de les mesures estrelles del ministre. Es tracta d’un recurs contra l’ordre d’Interior 859/2923 de 21 de juliol, just dos dies abans de les eleccions, amb què Marlaska canviava de dalt a baix l’estructura del Cos Nacional de Policia i li atorgava certes funcions, com ara el control de fronteres. Una ordre que esquerdat encara més les relacions ja de per si prou danyades entre l’institut armat i el ministre. Un recurs que ha d’inquietar per força al ministeri, perquè les dues grans batalles judicials que ha tingut amb noms de pes de la Prefectura, el coronel Diego Pérez de los Cobos i Manuel Sanchez Corbí, han acabat amb clamoroses derrotes de Marlaska.
Per altra banda, els parasindicats ja han posat el crit al cel per la investigació interna de la Direcció General contra els responsables de les associacions que van criticar públicament l’acord d’amnistia i la configuració del nou govern de Sánchez. Un fet que el gabinet del ministeri va considerar que incomplia el deure de neutralitat política de la institució policial. Precisament, Catalunya és un dels grans eixos de tensió entre el ministeri i els parasindicats, com es viurà el pròxim 14 de desembre. Les associacions estan convençudes que hi ha un pla del ministeri per foragitar de Catalunya i el País Basc les unitats que encara hi queden de la Benemèrita. Un projecte que el ministeri s’ha esforçat a negar, tot i que accepta que tant els Mossos d’Esquadra com l’Ertzaintza agafen cada dia més competències com a policies integrals. En aquest punt, les associacions demanen reforçar l’estatus dels agents desplegats a Catalunya com a Zona d’Especial Singularitat, un reconeixement que suposaria un increment substancial en la nòmina i que també es reclama pels efectius desplegats al Camp de Gibraltar, pels riscos que suposa el narcotràfic.
Equiparació, drets, jornada i relleu del director
Encara en relació amb Catalunya, les associacions alerten que aquesta legislatura ha de servir per completar la famosa “equiparació salarial” entre cossos policials. Precisament, és una reivindicació per la qual van néixer algunes de les entitats professionals més importants, com Jucil. I el ministeri ha fet passes per fer-la possible. De fet, s’han fet aportacions extraordinàries als pressupostos generals de l’Estat per a aquesta compensació que, curiosament, es va començar a reclamar a les portes del referèndum sobre la independència del primer d’octubre del 2017. Una de les primeres manifestacions es va celebrar a Barcelona, davant la delegació del govern espanyol, a quatre dies de l’1-O.
Les grans peticions, més polítiques, també incorporen demandes de millores laborals com una “jornada laboral digna”, o el reconeixement de grup de risc per poder accedir més ràpidament a la jubilació. En aquest sentit, la Guàrdia Civil comença a marcar distàncies amb els sindicats del Cos Nacional de Policia, que han aconseguit més reconeixements dels drets laborals que no pas ells, una força policial que encara té caràcter militar. Per això, també exigeixen sistemes de control de la productivitat per defensar millores salarials així com un nou concepte de representació laboral dels efectius del cos. Una de les demandes que també té el suport unànime de les associacions és el relleu del director general, Leonardo Marcos. Una decisió que, ara per ara, “ni está ni se la espera” al ministeri. La batalla parasindical amb Marlaska continua i amb més munició.
