Joan Carles I ha aconseguit una victòria a mitges en el front judicial que té obert al Regne Unit per la demanda per assetjament presentada per la seva examant Corinna Larsen. Aquest dimarts, coincidint amb el dia de la Constitució espanyola, s’ha sabut que el Tribunal d’Apel·lació d’Anglaterra i Gal·les ha reconegut a Joan Carles de Borbó la seva immunitat parcial en aquest procés judicial, ja que els jutges han acceptat que no se’l pot jutjar per fets que es produïssin abans de la seva abdicació com a monarca, el junt del 2014.
El relat de Corinna sobre les maniobres protagonitzats pel CNI per protegir Joan Carles I del que ella pogués fer o explicar comença el 2012 i arriba fins al 2020. I el tram que correspon al període entre 2012 i 2014 és el que queda fora de la possibilitat de ser jutjat, però la resta sí que seguirà el seu curs. I la demandant ha assegurat que el rei espanyol emèrit la va pressionar quan ja havia abdicat.
Si el CNI actua, Joan Carles de Borbó és immune
En una resolució a la qual ha tingut accés l’agència Europa Press, el tribunal ha admès el recurs de cassació que van presentar els advocats de Joan Carles de Borbó el 8 de novembre contra la decisió inicial del jutge Mathew Nicklin. Aquest magistrat havia desestimat reconèixer cap mena d’immunitat a Joan Carles de Borbó.
Per a la defensa de l’emèrit, si en els fets denunciats per Corinna hi va participar el CNI, els serveis secrets espanyols, és precisament perquès es tractava d’afers d’Estat i vinculats a Joan Carles de Borbó en la seva condició de cap d’Estat, cosa que li ha de proporcionar immunitat. I els jutges del Tribunal d’Apel·lació d’Anglaterra i Gal·les han acceptat aquest argument, però només per a dos anys dels. El que passés en els sis anys següents, entre la segona meitat de l’any 2014 i el 2020, sí que pot ser jutjat, i el procés judicial continua. Aquest aspecte és, precisament, el que ha destacat l’entorn de Corinna Larsen quan s’ha conegut la decisió.
